BASA DE LA MORA 23-7-16

Avui hem anat a un dels estanys més bonics del Pirineu, a l’Ibon de Plan o la Basa de la Mora. Esta situat en un entorn privilegiat, una petita vall glacial a 1900 m, rodejada d’espectaculars cims, amb boscos de pi negre i prats als seus marges.

Ens dirigim cap a la vall de Chistau, a la comarca del Sobrarbe, Osca. És la vall pirinenca més autèntica, a sabut conservar les seves costums, tradicions i la seva pròpia llengua el Chistavin.

Deixem un cotxe al poble de Saravillo per estalviar-nos el tram de carretera a la tornada, i anem a la pista de l’embasament de Plandescun on iniciem el recorregut fins al desviament, pugem per un corriol pel mig del bosc que segueix el barranc de l’Ibon, el PR HU 87. En constant pujada i en algun tram amb molta més intensitat, però l’entorn compensa l’esforç, un bosc fantàstic i unes vistes espectaculars de la vall de Chistau.

 

Poc abans d’arribar a l’Ibon trobem el GR 15, per on hi trobem alguns ciclistes. En aquest tram anem planejant per verds prats i boscos de pi negre. 

Arribem al màgic i llegendari estany, el lloc és espectacular als peus del massís de Cotiella, encerclat per parets calcaries, llàstima que hem agafat una època que esta bastant baix de nivell.

Ens hem guanyat un bon descans en aquest magnífic paratge, aprofitem per menjar uns ganyips i relaxar-nos una bona estona.

Tornem pel GR15, passem pel refugi de Lavasar, on hi ha cavalls, fins i tot, n’hi ha dins el refugi. En constant baixada pel mig del bosc en un indret impressionant, arribem a Saravillo. El dia ha estat radiant però amb una temperatura molt agradableAnem al Meson de Salinas a dinar, molt bé.