CLAVERA 30-7-16

Ascensió al Pic de Clavera, 100 cims i Camí de la Llibertat, dos dels reptes que estem fent. Fa mes d’un any que en diverses ocasions havíem previst fer aquesta ruta però per diferents circumstancies no vam fer-la, però ahir va ser el dia. Indescriptible la magnificència d’aquest paratge, tot i així intentaré fer una petita narració de l’experiència.

Deixem el cotxe a les cases de Bonabé, al costat del pont de Perosa, on iniciem la caminada per la pista de la dreta que va  pel costat del riu Noguera Pallaresa, el camí primer va planejat bordejat d’una frondosa vegetació d’arbres convertint-se en un lloc bucòlic,  anem seguint les marques GR (Camí de la Llibertat) fins als prats de Clavera des d’on  ens enfilem pel bonic barranc de Clavera que fent cascades i ràpids baixa de les geleres del Pic de Clavera, la pujada es molt dreta, constant i sostinguda, el sender a vegades es dilueix, seguim pel barranc de Cernalles perquè veiem un grup de nois que hi puja, però no és la millor ruta. Arribem al estanyet de Clavera, un lloc idíl·lic, ens trobem  amb el grup de nois que van al Mont Valier.

Pugem al Coll de la Pala de Clavera on hi ha una placa referent al pas del Camí de la Llibertat i amb una visió sensacional sobre l’estany Llong a França.  Ara anem resseguin el confí entre Catalunya i França per la carena, arribem al cim, quina balconada, la perspectiva des d’aquí dalt és fabulosa, contemplem de prop el Mont Valier el senyor de l’Arieja,

Després de gaudir de l’entorn i menjar iniciem el descens, aquest cop vigilem a seguir el corriol que segueix el barranc de Clavera, ja que de pujada ho hem fet per un lloc més difícil.

Al arribar al aparcament ens banyem a les fredes aigües del Noguera Pallaresa, molt fredes, però ens han retornat, hem quedat com a nous.  Tot i ser molt tard a Isil hem trobat un lloc per dinar. Un dia perfecte!




Avui hem fet una matinal amb BTT  per Montagut, a primera hora per evitar l’hora forta de calor

BASA DE LA MORA 23-7-16

Avui hem anat a un dels estanys més bonics del Pirineu, a l’Ibon de Plan o la Basa de la Mora. Esta situat en un entorn privilegiat, una petita vall glacial a 1900 m, rodejada d’espectaculars cims, amb boscos de pi negre i prats als seus marges.

Ens dirigim cap a la vall de Chistau, a la comarca del Sobrarbe, Osca. És la vall pirinenca més autèntica, a sabut conservar les seves costums, tradicions i la seva pròpia llengua el Chistavin.

Deixem un cotxe al poble de Saravillo per estalviar-nos el tram de carretera a la tornada, i anem a la pista de l’embasament de Plandescun on iniciem el recorregut fins al desviament, pugem per un corriol pel mig del bosc que segueix el barranc de l’Ibon, el PR HU 87. En constant pujada i en algun tram amb molta més intensitat, però l’entorn compensa l’esforç, un bosc fantàstic i unes vistes espectaculars de la vall de Chistau.

 

Poc abans d’arribar a l’Ibon trobem el GR 15, per on hi trobem alguns ciclistes. En aquest tram anem planejant per verds prats i boscos de pi negre. 

Arribem al màgic i llegendari estany, el lloc és espectacular als peus del massís de Cotiella, encerclat per parets calcaries, llàstima que hem agafat una època que esta bastant baix de nivell.

Ens hem guanyat un bon descans en aquest magnífic paratge, aprofitem per menjar uns ganyips i relaxar-nos una bona estona.

Tornem pel GR15, passem pel refugi de Lavasar, on hi ha cavalls, fins i tot, n’hi ha dins el refugi. En constant baixada pel mig del bosc en un indret impressionant, arribem a Saravillo. El dia ha estat radiant però amb una temperatura molt agradableAnem al Meson de Salinas a dinar, molt bé.