LES PLAUS DE BOLDÍS 4/06/2016

Anhelàvem tant aquesta sortida que, tot i les males previsions, ens arrisquem a fer-la. Sortim de Boldís Sobirà per la pista del GR 11, un camí ramader preciós que flanqueja la muntanya, després del Roc Bataller tenim molt bones vistes de les dues besants per un costat  l’Obac de Boldís i per l’altre el Solà de Ginestarre.  Amb algun que altre “contratemps”, deixem els cotxes prop de la punta de Roquetes, als 1928 metres d’alçada “deunidó”, en una petita esplanada, doncs, per pujar-hi tenim algun petit problema, rellisquen les rodes degut a l’herba humida, finalment, amb l’ajut de la perícia dels xofers, ho aconseguim.

Iniciem l’ascens per un corriol i als 200 m trobem un pal indicador cap a les bordes de Costuix i a Àreu, nosaltres anem en direcció contraria pel camí que porta al coll de la pleta dels Ceps, un nom molt suggeridor, haurem de venir a la tardor. Les vistes son espectaculars veiem les dues valls (Farrera i Cardos), el Monteixo, la Pica, Certescan, decidim esmorzar aquí per poder gaudir d’aquestes panoràmiques tant excepcionals.

Seguim i anem carenejant el cim d’Escales de Pallars que pertany al municipi d’Alins i després pel Racó Roig cal fer alguna grimpadeta i arribem al coll dels Berdissos, trobem alguna clapa de neu, no parem de meravellar-nos de la bellesa de l’entorn amb l’escampall de bàlecs en flor d’un grog viu i una olor encisadora. Comencen a créixer els núvols, els quals, impactants i meravellosos ens acompanyen fins als increïbles Plaus de Boldís, “quina visió”,  el contrast entre els pendents tant drets que acabem de superar i l’immensa explanada, és  un extens altiplà herbós de formes suaus per sobre dels 2450 metres, al centre hi ha zones de molleres amb un petit estanyol, gaudim de les vistes, circumdats per pics emblemàtics, impressió de natura immaculada i primigènia. 

El cel cada cop més amenaçant i algun que altre tro ens fan decidir a tornar,  ho fem pels estanys de Montarenyo i després pel d’Estanilles. L’Estanilles es troba en un replà verd amb una profunda sensació de pau, decidim fer una parada per menjar uns ganyips al costat del llac, tot desafiant les previsions de la meteo.

Seguim baixant cap a la cabana de les Conques, cabana de fusta, nova i pràctica pels pastors, esta tancada però pel gran finestral es veu l’interior amb una llitera, estufa, aigüera, algú comenta la visió idíl·lica de la “pastoreta”. Tornem pel clot de Peret fins a retrobar el corriol per on hem pujat i cap als cotxes, uns 500 m abans d’arribar comença a ploure, sort que ja hem acabat la ruta.

I la gran experiència de la jornada, mentre baixem amb cotxe pel magnífic camí ramader cap a Boldís veiem al mig del camí una au bastant gran, un cop ens apropem veiem que és un gall fer, el primer cop que en veiem un exemplar en llibertat, però, quant agafem la càmera per immortalitzar el moment surt volant cap a dins del bosc. De ben segur que mai més podrem gaudir d’una visió com aquesta.

De tornada, parem a dinar a la Borda d’Arnaldo, encara que son les 17:30 hores, en Josep i la Dolors ja ens estant esperant, sortim tant tard que sembla mes que sortim de sopar que de dinar.

S’han complert les expectatives, ha estat un dia sensacional!!!!