SENDERISME PER LA SERRA DE GRATAL i BTT PELS PLANS DE BELLPIUG

Dissabte 18-6-16

Un altre cop durant la setmana anuncien pluges generals per dissabte, però, un cop més, quan aquest arriba, tampoc fa tan malt temps. Anem per la zona on ens sembla que hi ha millors previsions, al límit de la Serra de Guara amb la Hoya d’Osca, concretament a la serra de Gratal.

Ja fa temps que l’Eloi tenia ganes de conèixer Penya Gratal al terme municipal de la Sotonera, amb la seva forma tan peculiar, doncs, cada cop que torna d’Ejea la pot contemplar durant una bona estona, i aquesta ha estat l’ocasió.

Deixem el cotxe a la urbanització Parc de Guara, davant els panels informatius de la ruta i comencem a caminar uns 200 m per una pista fins que trobem el desviament al corriol que porta a les Gorgues de  Sant Julian, és el PR HU 112, la ruta esta senyalitzada.  El corriol cada cop més estret i amb vegetació va pujant. Mentre pugem tenim la imponent visió de la Penya i del Barranc de  Sant Julian, seguim el corriol que passa pel barranc fins que entrem a les Gorgues. 

El congost és espectacular, exemple de les formacions del  pas de l’aigua pels conglomerats de roca,  al entrar hi ha una cambra constituïda per una gran esquerda a la roca que s’estreny al guanyar altura. En aquesta cambra hi ha un belem de considerables dimensions. Seguim endinsant-nos fins una segona cambra que finalitza en una estreta esquerda on s’intueix una corrent d’aigua. En aquest punt s’inicia un tram molt tècnic només per barranquistes experimentats. 

Retornem fins  el desviament que en forta pujada ens porta a l’esplanada de l’ermita rupestre, des d’on tenim una bona panoràmica de l’entrada del congost. Seguim pel corriol una mica emboscat de matolls per la faixa  cap al barranc de Fenés, arribem a la paridera de Bernazal i anem pujant  a Gratal, les vistes sobre la Hoya i la Sotonera  son fabuloses.

 

Tornem pel mateix lloc fins  a la pista que havíem deixat i la seguim fins  a retrobar el PR HU 112 i al cotxe. Bon temps i entorn fabulós!!!

 

Diumenge 19 de juny,  BTT pels Plans de Bellpuig-Belianes-Preixana.

 

La setmana passada ja varem fer una cicloruta per la zona, però ens va faltar temps per visitar alguns espais que ens interessaven, per això avui decidim tornar-hi.

Sortim de la Torra, la casa pairal on vaig néixer,  anem cap el camí del bosc, passem per l’alzina centenària i el fondo de la Dona Morta i, des d’aquí ens dirigim cap al Tànquel, travessem el canal, la via i l’autovia per anar al Tossal de Montcofre amb una bona visió de tota la plana i del circuit de motocross, on hi ha un búnquer.

Anem al Mas de l’Estadella, la gran masia fortificada de pedra picada  i planta quadrada. Ens dirigim al Pla dels Estinclells per visitar el poblat,  però esta tot enreixat  i no hi podem entrar. Visitem  les Pedreres, conegudes ja en l’antiguitat i cap a Preixana, avui no pugem a Montalbà, ja ho varem fer la setmana passada.

 

Seguim la banqueta del canal fins el camí d’Arbeca on ens desviem cap els molins, primer trobem les ruïnes del moli de la Tona, després  el moli del Canonge sota una edificació ara habitada i, poc més enllà, les restes del moli nou del Senyor. Seguim  fins a tornar a trobar el canal, que prosseguim  un tram per anar a la Bruixa i cap a Golmés d’on sortim pel camí de Vilasana, un cop passada l’autovia seguim pel camí de Castellnou i cap a la Torra.

La ruta transcorre per camins amples i ben cuidats. El dia espectacular

ARGIMON

 

Avui fem el nostre 100 cims numero 200. L’Argimon a Riudarenes, comarca La Selva, un cim amb no massa altura però amb una panoràmica excepcional de la plana de la Selva, el Montseny i les Guilleries.

Des de Riudarenes anem al llogaret de l’Esparra, després seguim la pista d’Argimon, aparquem en un revolt de la pista  i anem pujant per la mateixa pista des d’on ja es veu el santuari, Arribem a una explanada als peus dels santuari on hi ha una zona de focs amb aixopluc, des d’aquí surt un corriol amb forta pujada, i en amb alguns trams hi ha escales de pedra.     

Un cop dalt, pugem al terrat de l'església antiga, on hi destaca una enorme espadanya, es un mirador extraordinari des d’on es pot gaudir d’un immillorable espectacle, les vistes són increïbles.

Un cop hem gaudit de l’entorn i les vistes retrocedirem uns metres pel tal de poder seguir un corriol a l'esquerra que comença al peu d'un cartell que indica a Sant Pere de Cercada, seguim les marques blanques de la ruta de les 10 Ermites, aquest camí es molt freqüentat per ciclistes, ja que els hi proporciona un bon descens, però, cal anar amb cura per que no t’atropellin.

El camí té trams realment molt bonics, amb una frondosa vegetació. Al inici trobem un bosc típic mediterrani amb sureres i alzineres però després de la font del Grèvol trobem un bosc extraordinari, més humit amb castanyers, roures i falgueres. També hi trobem maduixes silvestres, boníssimes.

Arribem a la font de l'Avellaner, és un indret d'una bellesa molt singular sota el monestir que es troba sobre un esperó muntanyós, envoltat dels torrents de l’Esparra i de Sant Pere, isolat al centre d’una vall gairebé tancada per tots costats: per això es diu Cercada ('Circata').

El vell monestir agustinià de Sant Pere de Cercada esta restaurat, conserva part de la seva bellesa original. Aprofitem per menjar uns ganyips i tornem pel mateix camí.

Celebrem el nostre 200 cims amb un bon  dinar a Can Masferrer a l’Esparra.

 

 

LES PLAUS DE BOLDÍS 4/06/2016

Anhelàvem tant aquesta sortida que, tot i les males previsions, ens arrisquem a fer-la. Sortim de Boldís Sobirà per la pista del GR 11, un camí ramader preciós que flanqueja la muntanya, després del Roc Bataller tenim molt bones vistes de les dues besants per un costat  l’Obac de Boldís i per l’altre el Solà de Ginestarre.  Amb algun que altre “contratemps”, deixem els cotxes prop de la punta de Roquetes, als 1928 metres d’alçada “deunidó”, en una petita esplanada, doncs, per pujar-hi tenim algun petit problema, rellisquen les rodes degut a l’herba humida, finalment, amb l’ajut de la perícia dels xofers, ho aconseguim.

Iniciem l’ascens per un corriol i als 200 m trobem un pal indicador cap a les bordes de Costuix i a Àreu, nosaltres anem en direcció contraria pel camí que porta al coll de la pleta dels Ceps, un nom molt suggeridor, haurem de venir a la tardor. Les vistes son espectaculars veiem les dues valls (Farrera i Cardos), el Monteixo, la Pica, Certescan, decidim esmorzar aquí per poder gaudir d’aquestes panoràmiques tant excepcionals.

Seguim i anem carenejant el cim d’Escales de Pallars que pertany al municipi d’Alins i després pel Racó Roig cal fer alguna grimpadeta i arribem al coll dels Berdissos, trobem alguna clapa de neu, no parem de meravellar-nos de la bellesa de l’entorn amb l’escampall de bàlecs en flor d’un grog viu i una olor encisadora. Comencen a créixer els núvols, els quals, impactants i meravellosos ens acompanyen fins als increïbles Plaus de Boldís, “quina visió”,  el contrast entre els pendents tant drets que acabem de superar i l’immensa explanada, és  un extens altiplà herbós de formes suaus per sobre dels 2450 metres, al centre hi ha zones de molleres amb un petit estanyol, gaudim de les vistes, circumdats per pics emblemàtics, impressió de natura immaculada i primigènia. 

El cel cada cop més amenaçant i algun que altre tro ens fan decidir a tornar,  ho fem pels estanys de Montarenyo i després pel d’Estanilles. L’Estanilles es troba en un replà verd amb una profunda sensació de pau, decidim fer una parada per menjar uns ganyips al costat del llac, tot desafiant les previsions de la meteo.

Seguim baixant cap a la cabana de les Conques, cabana de fusta, nova i pràctica pels pastors, esta tancada però pel gran finestral es veu l’interior amb una llitera, estufa, aigüera, algú comenta la visió idíl·lica de la “pastoreta”. Tornem pel clot de Peret fins a retrobar el corriol per on hem pujat i cap als cotxes, uns 500 m abans d’arribar comença a ploure, sort que ja hem acabat la ruta.

I la gran experiència de la jornada, mentre baixem amb cotxe pel magnífic camí ramader cap a Boldís veiem al mig del camí una au bastant gran, un cop ens apropem veiem que és un gall fer, el primer cop que en veiem un exemplar en llibertat, però, quant agafem la càmera per immortalitzar el moment surt volant cap a dins del bosc. De ben segur que mai més podrem gaudir d’una visió com aquesta.

De tornada, parem a dinar a la Borda d’Arnaldo, encara que son les 17:30 hores, en Josep i la Dolors ja ens estant esperant, sortim tant tard que sembla mes que sortim de sopar que de dinar.

S’han complert les expectatives, ha estat un dia sensacional!!!!