Aprofitem que durant la setmana santa molta gent abandona l’àrea metropolitana per fer dos 100 CIMS del Baix Llobregat, el
Sant Ramon i el Puig d’Agulles.
La muntanya de Sant
Ramon o el Montbaig sols té 310 m d’alçada
però és una bonica talaia des
d'on s'albira tot el delta del Llobregat i la munió de edificacions de l’àrea
metropolitana de Barcelona. Pugem pel carrer del Segre de Sant Boi i seguim pel
camí vell de Sant Ramon, tot i no ser molt alt el cim iniciem l’ascens des dels
6 metres d’altitud. La vegetació està formada principalment per arbustos i
plantes herbàcies, però, hi ha en curs el projecte deserts verds, de
reforestació amb vegetació arbora autòctona. Al cim hi ha l’ermita de sant Ramon datada de
1887. 
El Puig d’Agulles és el cim més alt de la serra d’Ordal. Deixem
el cotxe davant de Can Rial, i agafem el corriol de darrera la font de Sant
Jordi que ens baixa al fondo de Mas Granada, de seguida deixem la pista per
agafar el sender que va pujant pel mig del bosc i de nou a la pista GR 5.
Trobem molts ciclistes.
Arribem al Solell de Montcau, aquí la pujada s’intensifica
fins el Montcau, al cim nomes hi ha una
gran fita de pedres i una antena de comunicació. Al iniciar el descens tenim
una gran panoràmica de la plana del Penedès amb Montserrat al fons. Ja veiem un
dels nostres objectius el Puig d’Agulles amb la bola blanca del radar de l’estació
meteorològica. 
Arribem al collet del Montcau i agafem el sender que puja al
Roc de Forellac, un cop dalt, baixem al collet de Portell, iniciem l’ascens, per una pista
cimentada. Al cim del Puig d’Agulles hi
ha un radar esfèric de l’estació meteorològica del INM, una caseta de fusta de
vigilància i un vèrtex geodèsic, les vistes són impressionants, però, l’entorn
esta bastant deixat i brut.
Durant la tornada trobem diverses barraques de pedra seca i algun espàrrec a la vora del camí, la pista segueix el fondo de Mas Granada fins arribar a l’Ordal.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada