SERRES D'ORDAL I MONTBAIG

Aprofitem que durant la setmana santa  molta gent abandona l’àrea metropolitana  per fer dos 100 CIMS del Baix Llobregat, el Sant Ramon i el Puig d’Agulles.

La  muntanya de Sant Ramon o el Montbaig sols té 310 m d’alçada  però és una bonica talaia  des d'on s'albira tot el delta del Llobregat i la munió de edificacions de l’àrea metropolitana de Barcelona. Pugem pel carrer del Segre de Sant Boi i seguim pel camí vell de Sant Ramon, tot i no ser molt alt el cim iniciem l’ascens des dels 6 metres d’altitud. La vegetació està formada principalment per arbustos i plantes herbàcies, però, hi ha en curs el projecte deserts verds, de reforestació amb vegetació arbora autòctona.  Al cim hi ha l’ermita de sant Ramon datada de 1887.

El Puig d’Agulles és el cim més alt de la serra d’Ordal. Deixem el cotxe davant de Can Rial, i agafem el corriol de darrera la font de Sant Jordi que ens baixa al fondo de Mas Granada, de seguida deixem la pista per agafar el sender que va pujant pel mig del bosc i de nou a la pista GR 5. Trobem molts ciclistes.

Arribem al Solell de Montcau, aquí la pujada s’intensifica fins el Montcau,  al cim nomes hi ha una gran fita de pedres i una antena de comunicació. Al iniciar el descens tenim una gran panoràmica de la plana del Penedès amb Montserrat al fons. Ja veiem un dels nostres objectius el Puig d’Agulles amb la bola blanca del radar de l’estació meteorològica.

Arribem al collet del Montcau i agafem el sender que puja al Roc de Forellac, un cop dalt, baixem al collet de Portell,  iniciem l’ascens, per una pista cimentada.  Al cim del Puig d’Agulles hi ha un radar esfèric de l’estació meteorològica del INM, una caseta de fusta de vigilància i un vèrtex geodèsic, les vistes són impressionants, però, l’entorn esta bastant deixat i brut.

Durant la tornada trobem diverses barraques  de pedra seca i algun espàrrec a la vora del camí, la pista segueix el fondo de Mas Granada fins arribar a l’Ordal.

BTT PEL DELTA DE L’EBRE 25-3-16

Comencem la ruta al carrer Poble Nou del Delta a Amposta, on hem deixat el cotxe. Trobem que s’efectua l’VIII Trofeu ciutat d’Amposta de ciclisme i alguns carrers estan tallats. Anem al passeig fluvial, que està al marge dret de l’Ebre, el qual continua pel camí de Sirga, protegit amb tanques de fusta. Ben aviat trobem les ruïnes d’una sínia. Al llarg del recorregut En aquesta part trobem alguns ciclistes i caminants.

Passem pel costat de l’illa Sapinya, reserva natural, arribem a la Balada, petit llogaret situat davant l’illa de Gràcia, i fins a Sant Jaume d’Enveja anem trobant petits embarcadors amb pescadors i regatistes entrenant al riu. Tot seguit creuem el bosquet de la Comandanta.

Arribem al riu Migjorn on s’acaba el camí de Sirga, aquí ja comencem  a trobar més gent, sobretot famílies amb bici. Seguim per una carretera  fins a la gola del Migjorn, fins ara ha estat un passeig, però, ara comença la nostra “Titan Desert Delta”, tenim que passar per la sorra de la platja vorejant la bassa de l’Alfalcada, i encara que es preciós la marxa es fa molt feixuga.

Per fi trobem un pas una mica més transitable per la platja del Serrallo, però s’acaba als Eucaliptus i tornem a anar per l’arena, cada cop trobem més gent, a l’altura de les salines de Sant Antoni agafem la carretera, on anem pel costat de la llacuna de la Tancada, la carretera és estreta hi ha molt transit decidim agafar el camí de la sèquia de l’Ala fins al Poble Nou del Delta, lloc molt polit amb totes les seves cases blanques. Avui és dia de mercat.

Busquem el restaurant que ens han aconsellat, Lo Pati d’Agustí. Molt bé, la paella boníssima i el servei insuperable, el cambrer que ens ha servit, molt simpàtic i eficient, ens ha explicat que es presentava per batlle del Poble Nou.

Desprès de  dinar anem a la llacuna de l’Encanyissada, així anomenada per que està envoltada de canyís, passem per la Casa de Fusta i agafem el camí de la sèquia Gran, continuem pel canalet de l‘Anglès i després pel canal de la Ràpita que coincideix amb el GR 92 fins Amposta.

PIC DEL VENT I PUIG DE LA CREU 19-3-16

Avui fem dos 100 CIMS del Vallès, el Pic del Vent ( 815m) i el Puig de la Creu (671m). Tot i que les previsions del temps no eren massa bones, hem decidit arriscar-nos.

A Caldes de Montbui agafem la carretera B-1243 a Sant Sebastià de Montmajor (església romànica), un cop a la urbanització el Farell anem al final del carrer la Flor de Romaní, on deixem el cotxe i agafem un corriol. 

Iniciem la caminada i als 300 metres ja hem arribat al primer cim, el Pic del Vent, punt més alt de la serra de Farell, amb una magnifica panoràmica del Vallès, davant nostre s'alça la Mola i el Montcau,  Montseny, Sant Llorenç del Munt, Bertí, Port del Comte, Puigmal. Llàstima que el dia està ennuvolat i no ens permet gaudir de tota la seva magnificència.  Al cim hi ha una taula d’orientació, un pal amb restes de una senyera, un vèrtex geodèsic  i un banc, semblant a una parada de bus, molt curiós!!!

 

Per baixar del cim, la pendent per la canal és abrupta, el terreny, amb molta pedra solta i mullada dificulta la marxa. Un cop arribem al coll del Serrat dels Cargols seguim pel camí del Farell, el terreny es suavitza i la marxa és més agradable. Seguim la pista que planeja fins a la cruïlla dels Tres Pins, on comença a pujar.

El camí del Castellet es va alternant per pista i per corriols, trobem molts ciclistes en tot el recorregut, sembla una bona zona per rutes de BTT, ho haurem de tenir en compte. Passem per l’alzina Balladora i seguim pel camí del Puig de la Creu

Un cop al Puig de la Creu, ens trobem amb  l'església romànica de Santa Maria del Puig de la Creu, de propietat privada, on trobem uns operaris fent arranjaments. A la part del darrera hi ha un mirador des d’on gaudim d’unes extenses  vistes (Montcau, Sant Llorenç,...), així com, el nostre anterior objectiu, el Pic del Vent.

Agafem un corriol pel mig del bosc que baixa fins la Font del Gurrí, el descens és força vertical i cal tenir cura i certa contenció per no deixar-se anar. Sortim a la pista  i anem cap a can Montllor i pel camí Carener fins al preciós paratge de Guanta, on hi ha el Castellet  i el seu salt d’uns 40 metres.

Poc després de travessar el pont agafem el sender PR C48, a poc mes de 100 metres, contemplant els salts i els gorgs del torrent de Guanta, ens despistem, fet que ens obliga a tornar enrere per creuar el torrent i recuperar el sender correcte.

Quant sols ens falta dos quilometres per arribar hem de treure els impermeables i els paraigües, doncs, comença a ploure amb ganes, fet que, quan arribem al cotxe estem completament xops. Ens canviem i anem a Caldes de Montbui, on dinem molt bé al restaurant El Remei.  Un cop acabem, com que ja no plou,  anem a donar un tomb pel poble, avui fan el mercat de l’olla i la caldera anomenat ”FEM BULLIR L’OLLA”, també anem a la font del Lleó, on l’aigua brolla a 70º.

Ha estat molt bé!!!! Ha valgut la pena desafiar les previsions del temps.

 

SOBREPUNY - TURO DE LA TORRE. ERMITA SANTA MAGDALENA

DISSABTE 12-3-2016: SOBREPUNY I TURO DE LA TORRE

Circular per la vesant oest de la Serra del Catllaràs, per fer un cim que recull l’essència del Berguedà, el Sobrepuny

Iniciem la caminada a la Nou de Bergada, anem cap el Santuari marià de Lourdes de la Nou, d'estil neoclàssic. Baixem per unes escales a l'esquerra del santuari fins unes cases, creuem un petit pont i arribem a una pista asfaltada, seguim un tram de camí fins agafar un sender boscós en fort i constant pendent, entremig dels arbres divisem el Pedraforca, el Cadi i la serra d’Ensija, arribem al gran faig que voregem. Continuem amb fort pendent per la baga de les espases creuant la fageda, trobem algunes clapes de neu per la vora del sender.

Ascendim sobre el cingle, ens dirigim  a la punta oest, al Sobrepuny de Baix des d’on podem veure el Cadí, Pedraforca, Ensija, la serra de Montgrony i la Nou de Berguedà. Un cop hem gaudit de les fabuloses vistes tornem pocs metres enrere fins al collet, seguim per la vora del cingle, trobem un grup de corredors que fa la ruta al invers, i  després d'una curta però intensa pujada arribem al cim del Sobrepuny, amb una paret espectacular pels vessants sud i oest, gran mirador sobretot cap al sud on s'orienta l'espadada cinglera.

Des del cim busquem el camí que baixa pel vessant nord fins al Collet del Faig, hi ha força pendent i trobem trams de neu al sender, això fa més dificultosa la baixada. Arribem al encreuament del Coll de la Plana on agafem el camí ral de la Clusa a la Nou.

Continuem baixant fins les Agudes unes agulles verticals aïllades de l’entorn, després trobem la boca de la mina de carbó.  Seguim el GR i passem el Grau de l'Ínsula, un passadís entre roques. Arribem al Saltant de Cal Patzí,  per unes escales anem al pont per creuar el torrent, davant la roca del saltant.

Arribem a la Nou i ens trobem amb la curiosa sorpresa de la concentració de vehicles militars de col·leccionista uns 130, la majoria jeeps del la segona guerra mundial.

Una ruta esplèndida i variada, amb diversos punts d'interès a més del cim, el Santuari de Lourdes, el cingle, les Agudes, el saltant.

Com que hem acabat aviat, hem decidit fer un altre 100 cims i anem a Castellnou de Bages per fer el Turo de la Torre, des de lluny es divisa l’alta i imponent torre circular de guaita. Un cop al cim les vistes panoràmiques són espectaculars, la torre esta malmesa sobre tot la part superior.

Dia fantàstic amb un temps ideal, fresc però amb sol i uns entorns impressionants, ens hem guanyat un bon dinar!!!

 

 

DIUMENGE 13-3-2016: BTT MONS D’ALLÀ DINS, LA MAGDALENA

Ruta netament rodadora, tota per pistes, alguna amb bastants pedres.  La serreta Negra és com un oasis dins els Monegres, l'últim reducte de la vegetació forestal que fa anys cobria tota la comarca dels Monegres.

Des de Candasnos anem a la zona fragatina dels Mons d’Allà dins, deixem el cotxe al mas de la Societat de Caçadors la Maza. Iniciem la cicloruta pel camí de la punta del Sable fins el mas de Panocho, allí agafem el barranc de l’Espartal fins la canyada real de Valdurrios a Fraga i arribem a l’illa Magdalena on hi ha l’ermita del mateix nom, d’estil barroc, solitària dalt el penya-segat sobre les aigües del mar d’Aragó, en ruïnes. Gaudim una estona de l’entorn i mengem uns ganyips.


 

Retornem per la val d’Aloras i després per la val de Buitre, seguin pel camí de la Magdalena a Bujaraloz, passem per la balsa de las Amargas que esta seca, i un altre cop al mas la Maza. 

PRIMER CAP DE SETMANA DE MARÇ DEL 2016

Dissabte dia 5, els cingles de Bertí

Itinerari circular pels cingles de Bertí, conjunt de cingleres i relleus que formen part de la Serralada Prelitoral.

Sortim de Riells del Fai  pel carrer Font dels Ermots, un gos ens segueix i ve amb nosaltres tota la caminada, al arribar al parc de les olors de Vallderrós agafem un sender cap al camí del Turó Onze Hores, seguim pel corriol que va paral·lel al torrent de Puigfred, passem pel costat de la cova del Moro i per la Font Fresca, que esta del tot seca.

Anem pujant per un corriol estret i brut de vegetació fins el Barbot Negre, on  admirem les formes calcaries  esculpides per l’aigua en la pedra tosca, bones vistes de Riells i de la Mola.

Ens enfilem pel grau de les escaletes i seguim fins a Gravet de Quintanes, vora el cingle gaudim d'unes vistes privilegiades i aprofitem per menjar quelcom, després seguim per la Solella del Traver,  el corriol va per les baumes del Traver pegades al cingle on pugem pel grau de Traver, amb trams empedrats i murs de pedra seca, un cop a dalt de la cinglera seguim pel camí del Traver fins al Clascar,

mas palauet, abandonat i del qual només resisteixen algunes parets mestres i part de la torre, fet que no és d’estranyar, doncs, els materials emprats en la construcció, més aviat auguren una vida efímera.

Seguim pel PR C-33  fins el Llogarret de Bertí, amb l’església de Sant Pere de Bertí, aquí agafem el GR 5  que segueix el Sot de Querós cap a la masia de l’Ullar.

Arribem a Sant Miquel del Fai, passant pel pont sobre el Rossinyol i la Foradada, conjunt arquitectònic del gòtic català construït sota la balma de la cinglera situada en un marc espectacular de parets verticals solcades per les cascades del Rossinyol i del Tenes. Gaudim d’una vista espectacular de la vall de Sant Miquel. Truquem al Restaurant la Parada per reservar taula i iniciem  el descens cap a Riells per les costes Sant Miquel.

Un dia fabulós, bon temps i molt bona companyia.

Diumenge dia 6, floració dels fruiters al baix Segre

Cicloruta per gaudir de l’excepcional paisatge dels camps de presseguers florits i de l’entorn del pantà d’Utxesa. És un moment excel·lent de floració de les nectarines i de les seves varietats, aixó fa que una catifa de color rosat domini bona part de la plana.

Sortim de Lleida pel camí vell d’Albatarrec, continuem pel canal de Seròs fins al pantà d’Utxesa. A les comportes tornem agafar el marge dret del canal i, a l’altura del pantà del Bel, deixem el canal i agafem el camí vell d’Aitona a Sarroca fins a travessar el pont sobre el Segre. Seguim pel camí de vora el riu i a l’altura de les Mitjanes, agafem el camí de la Via cap a Soses i després Alcarràs, en aquest lloc, prenem el camí de sant Jaume i el camí del riu fins a lleida. En total uns 52 km.

Hem començat amb bon temps, inicialment, només un lleuger ventet, però hem acabat amb força vent que ens ha dificultat la marxa, tot i així, hem gaudit moltíssim de l’esclat de la natura amb la floració dels fruiters i dels paisatges.

Un cap de setmana molt ben aprofitat.

 

ARTESA DE SEGRE

Després de tants dies sense entrades, ...per falta de temps. Avui penjo aquesta ressenya de les dues ultimes sortides

Aquests últims caps de setmana estem descobrint racons de la Noguera, a la zona del Segre mitja, al sud de Montsec de Rúbies concretament pel terme d’Artesa de Segre.

El dissabte 20-2-16 vam recorre la Serra del Munt.

Deixem el cotxe a Montsonís, poble amb un ambient medieval on donem un tomb per visitar el castell i les esglésies (la de Sant Urbà i la de Santa Maria). Desprès pel camí del campament baixem al riu i al Santuari del Salgar, engorjat sobre el Segre en un congost espectacular ple de coves i balmes. Seguim cap a Rubio de Baix, amb una vista panoràmica del poble vell, amb l’església de Sant Miquel, el castell de Rubio i la capella de Sant Eudald.

Continuem per la pista del barranc del Salí, anem a veure el búnquer de la Serra del Munt i després seguim per un corriol que puja a la Serra del Munt fins al cim, Munt de Montsonís. Baixem cap a Foradada i per una pista tornem a Montsonís.

El diumenge 28-2-16 descobrim la Vall D’Ariet.

Deixem el cotxe al poble de Gàrzola, anem a travessar el riu Boix que després de l’aiguat d’ahir baixa amb força aigua, pel coll de l’oliver anem cap a Argentera, visitem l’església de la Mare de Déu del Remei.

Direcció al cingle de la Clua, des d’on tenim unes vistes panoràmiques espectaculars, després d’esplaiar-nos baixem al poble on hi ha el castell en una espluga del cingle. Seguim cap a la Vall d’Ariet, trobem l’ermita de sant Bartomeu, ambla seva campana d’obús. Passem per les ruïnes de la rectoria cap a la casa Blanca i girem cap al barranc de la Clua, on gracies a les pluges d’ahir podem gaudir de les gorges i salts. Pugem per la solana d’Ariet direcció a Gàrzola on hem deixat el cotxe.