Escuain 8-11-2014

Dissabte 6 de Novembre 2014, ruta circular a la garganta d’Escuain

Sortim de Lleida a les 6,45h i arribem a Escuain pel voltant de les 9h, vaig a la caseta del parc a informar-me,  al costat nostre aparquen un grupet que farà la mateixa ruta que nosaltres. Iniciem la caminada a les  9h 20’ baixem per la carretera uns 800m i agafem un sender (GR15) que ens porta al riu Yaga on trobem  el primer repte, travessar el riu sense pont,  s’ha de travessar per unes  grans pedres humides amb el perill de relliscar, un del altre grup es va mullar fins la cintura, 

algunes prefereixen passar descalces i altres fent equilibris .

Al altre costat ens espera una lleixa estreta  amb corda,

anem pujant pel sender, passem per la part final del barranc de Consusa fins la carretera de Revilla, aquí el Baloo ha espantat un ramat d’ovelles.

Al revolt abans d’arribar a Revilla on hi ha uns plafons informatius esmorzem i  després agafem el sender als miradors, tornem a travessar el barranc de Consusa per un pont i arribem a l’ermita de sant Lorién (Lorenzo) construccio medieval on hi ha inscripcions rupestres, i al primer mirador.

Continuem cap al segon mirador on es veuen el congost d’Escuain i el d’Angonés on hi ha trencalòs, tornem enrere i iniciem l’ascens pel sender que ve de Revilla i després planegem fins al pont d’Angonés, passem per la espluca del humo cap al barranc de la Garganta, un cop travessat aprofitem per fer un mos.

Trobem un desviament cap a la dreta indica el refugi de Foratarruego agafem el de l’esquerra, passem per un bosc i després baixem per una forta pendent, ens vénen molt bé els arbres per anar-nos agafant i no fer cap culada.

Arribem al pont de los Mallos, passa el riu Yaga per una estreta i molt profunda esquerda, un cop passat seguim el sender que indica a Escuain, però després d’una estona ens adonem que no es el sender que nosaltres valíem fer, la senda colgada, que és més salvatge i menys transitada.  Tornem enrere i agafem el sender de l’esquerra només passar el pont, passa per dins el bosc,  arribem al barranc de Carcil,

una tolla d’aigua espectacular, seguim per la senda, trobem alguns arbres caiguts al mig del sender, passem altres tolles i tenim vistes de la surgència d’Escuian, per fi arribem a la roca amb cadena, ja som a Escuain.

Mengem alguna cosa a la font del poble i cap a Lleida