Aiats i serra de Cabrera

Avui la ruta ha estat un recorregut variat on hem  trobat punts d'interès molt diferents i captivadors, la vegetació espectacular amb els canvis cromàtics dels arbres.

Direccio a Cantonigròs, fins al pont de la Rotllada on agafem el camí d'Aiats, deixem el cotxe prop de la masia Caselles, i anem cap a la masia d’Aiats.

Passem per darrere la masia cap als cingles d’Aiats (cinglera semicircular) pel grau de la escaleta, un passatge inclinat, una lleixa de pedra amb fort pendent. Arribem al pla d’Aiats on hi ha les cabanyes d’Aiats i un falguerar, anem a la part més alta del pla 1311 m on hi ha una estelada, anem resseguint la cinglera en direcció nord, per un sender poc marcat i en un lloc reparat i amb unes magnifiques vistes, esmorzem. El camí va baixant fins arribar al Coll de Saiols i torna a pujar una mica fins el segon cim del dia, Puig de la Bastida 1242 m. Tornem a baixar amb fort pendent, quant arribem a la pista trobem un caçador i el seu gos, despres  seguim la pista fins la casa nova de Racons i continuem per la pista fins una cruïlla de pistes, on agafem un corriol que puja per dins una fageda fins al cim de Cabrera 1308 m (100 cims),  es un pla, mentre deixem un escrit molt poètic, passen uns ciclistes, fem la foto de grup  Al final del pla hi ha el santuari de Cabrera.

Baixem pel grau nou unes escales tallades a la roca, fins al coll del Bram on agafem un corriol, es va emboscant i decidim pujar cap a  la carena una mica aeri fins l’avenc/esquerda de les Bores d’en Masarella, impressionant, fa uns 20m de fons. Explorem entre mig de blocs de pedres per buscar el forat d’entrada, al final decidim anar al final de l’esquerda i baixar per allí un cop dins uns quants intrèpids decidim anar a explorar el forat d’entrada, el trobem i sortim per allí.

Un cop feta la incursió a l’avenc continuem la carena fins l’Agullola de la Tuta i cap al Morral de Caselles, quant passem per la masia de Caselles saludem a la Gemma, ja som al cotxe.

Ha estat una preciosa matinal amb un molt bon final, restaurant cal Carreter, molt recomanable i per acabar be el dia hem comprat embotits i formatge.

 

 

Escuain 8-11-2014

Dissabte 6 de Novembre 2014, ruta circular a la garganta d’Escuain

Sortim de Lleida a les 6,45h i arribem a Escuain pel voltant de les 9h, vaig a la caseta del parc a informar-me,  al costat nostre aparquen un grupet que farà la mateixa ruta que nosaltres. Iniciem la caminada a les  9h 20’ baixem per la carretera uns 800m i agafem un sender (GR15) que ens porta al riu Yaga on trobem  el primer repte, travessar el riu sense pont,  s’ha de travessar per unes  grans pedres humides amb el perill de relliscar, un del altre grup es va mullar fins la cintura, 

algunes prefereixen passar descalces i altres fent equilibris .

Al altre costat ens espera una lleixa estreta  amb corda,

anem pujant pel sender, passem per la part final del barranc de Consusa fins la carretera de Revilla, aquí el Baloo ha espantat un ramat d’ovelles.

Al revolt abans d’arribar a Revilla on hi ha uns plafons informatius esmorzem i  després agafem el sender als miradors, tornem a travessar el barranc de Consusa per un pont i arribem a l’ermita de sant Lorién (Lorenzo) construccio medieval on hi ha inscripcions rupestres, i al primer mirador.

Continuem cap al segon mirador on es veuen el congost d’Escuain i el d’Angonés on hi ha trencalòs, tornem enrere i iniciem l’ascens pel sender que ve de Revilla i després planegem fins al pont d’Angonés, passem per la espluca del humo cap al barranc de la Garganta, un cop travessat aprofitem per fer un mos.

Trobem un desviament cap a la dreta indica el refugi de Foratarruego agafem el de l’esquerra, passem per un bosc i després baixem per una forta pendent, ens vénen molt bé els arbres per anar-nos agafant i no fer cap culada.

Arribem al pont de los Mallos, passa el riu Yaga per una estreta i molt profunda esquerda, un cop passat seguim el sender que indica a Escuain, però després d’una estona ens adonem que no es el sender que nosaltres valíem fer, la senda colgada, que és més salvatge i menys transitada.  Tornem enrere i agafem el sender de l’esquerra només passar el pont, passa per dins el bosc,  arribem al barranc de Carcil,

una tolla d’aigua espectacular, seguim per la senda, trobem alguns arbres caiguts al mig del sender, passem altres tolles i tenim vistes de la surgència d’Escuian, per fi arribem a la roca amb cadena, ja som a Escuain.

Mengem alguna cosa a la font del poble i cap a Lleida