Aiats i serra de Cabrera

Avui la ruta ha estat un recorregut variat on hem  trobat punts d'interès molt diferents i captivadors, la vegetació espectacular amb els canvis cromàtics dels arbres.

Direccio a Cantonigròs, fins al pont de la Rotllada on agafem el camí d'Aiats, deixem el cotxe prop de la masia Caselles, i anem cap a la masia d’Aiats.

Passem per darrere la masia cap als cingles d’Aiats (cinglera semicircular) pel grau de la escaleta, un passatge inclinat, una lleixa de pedra amb fort pendent. Arribem al pla d’Aiats on hi ha les cabanyes d’Aiats i un falguerar, anem a la part més alta del pla 1311 m on hi ha una estelada, anem resseguint la cinglera en direcció nord, per un sender poc marcat i en un lloc reparat i amb unes magnifiques vistes, esmorzem. El camí va baixant fins arribar al Coll de Saiols i torna a pujar una mica fins el segon cim del dia, Puig de la Bastida 1242 m. Tornem a baixar amb fort pendent, quant arribem a la pista trobem un caçador i el seu gos, despres  seguim la pista fins la casa nova de Racons i continuem per la pista fins una cruïlla de pistes, on agafem un corriol que puja per dins una fageda fins al cim de Cabrera 1308 m (100 cims),  es un pla, mentre deixem un escrit molt poètic, passen uns ciclistes, fem la foto de grup  Al final del pla hi ha el santuari de Cabrera.

Baixem pel grau nou unes escales tallades a la roca, fins al coll del Bram on agafem un corriol, es va emboscant i decidim pujar cap a  la carena una mica aeri fins l’avenc/esquerda de les Bores d’en Masarella, impressionant, fa uns 20m de fons. Explorem entre mig de blocs de pedres per buscar el forat d’entrada, al final decidim anar al final de l’esquerda i baixar per allí un cop dins uns quants intrèpids decidim anar a explorar el forat d’entrada, el trobem i sortim per allí.

Un cop feta la incursió a l’avenc continuem la carena fins l’Agullola de la Tuta i cap al Morral de Caselles, quant passem per la masia de Caselles saludem a la Gemma, ja som al cotxe.

Ha estat una preciosa matinal amb un molt bon final, restaurant cal Carreter, molt recomanable i per acabar be el dia hem comprat embotits i formatge.

 

 

Escuain 8-11-2014

Dissabte 6 de Novembre 2014, ruta circular a la garganta d’Escuain

Sortim de Lleida a les 6,45h i arribem a Escuain pel voltant de les 9h, vaig a la caseta del parc a informar-me,  al costat nostre aparquen un grupet que farà la mateixa ruta que nosaltres. Iniciem la caminada a les  9h 20’ baixem per la carretera uns 800m i agafem un sender (GR15) que ens porta al riu Yaga on trobem  el primer repte, travessar el riu sense pont,  s’ha de travessar per unes  grans pedres humides amb el perill de relliscar, un del altre grup es va mullar fins la cintura, 

algunes prefereixen passar descalces i altres fent equilibris .

Al altre costat ens espera una lleixa estreta  amb corda,

anem pujant pel sender, passem per la part final del barranc de Consusa fins la carretera de Revilla, aquí el Baloo ha espantat un ramat d’ovelles.

Al revolt abans d’arribar a Revilla on hi ha uns plafons informatius esmorzem i  després agafem el sender als miradors, tornem a travessar el barranc de Consusa per un pont i arribem a l’ermita de sant Lorién (Lorenzo) construccio medieval on hi ha inscripcions rupestres, i al primer mirador.

Continuem cap al segon mirador on es veuen el congost d’Escuain i el d’Angonés on hi ha trencalòs, tornem enrere i iniciem l’ascens pel sender que ve de Revilla i després planegem fins al pont d’Angonés, passem per la espluca del humo cap al barranc de la Garganta, un cop travessat aprofitem per fer un mos.

Trobem un desviament cap a la dreta indica el refugi de Foratarruego agafem el de l’esquerra, passem per un bosc i després baixem per una forta pendent, ens vénen molt bé els arbres per anar-nos agafant i no fer cap culada.

Arribem al pont de los Mallos, passa el riu Yaga per una estreta i molt profunda esquerda, un cop passat seguim el sender que indica a Escuain, però després d’una estona ens adonem que no es el sender que nosaltres valíem fer, la senda colgada, que és més salvatge i menys transitada.  Tornem enrere i agafem el sender de l’esquerra només passar el pont, passa per dins el bosc,  arribem al barranc de Carcil,

una tolla d’aigua espectacular, seguim per la senda, trobem alguns arbres caiguts al mig del sender, passem altres tolles i tenim vistes de la surgència d’Escuian, per fi arribem a la roca amb cadena, ja som a Escuain.

Mengem alguna cosa a la font del poble i cap a Lleida

Pala del Teller

El dissabte 9 d’agost, decidim fer la Pala del Teller, un 100 cims de 1889 m a la serra de Sant Gervas.

Deixem el cotxe a Adons i anem en direcció sud, on agafem el sender, ben marcat i amb pals indicadors. Poc a poc anem pujant pels marges de l'Avedoga (diuen que el nom ve d'Avet, que temps enrere ni havia més) pel corriol que porta al pas del Portús, encara que no entra dins la ruta visitem aquest pas, una escletxa en aquesta muralla de roca, d'uns 30 m de llargada, uns 20 m d’alçada i entre 1,5 i 2 m d’amplada que comunica els 2 besants.

Veiem algun voltor des de molt a prop. Un cop vist el pas desfem el camí i enfilem cap a la Pala del Teller, direcció oest, al est hi ha la Avedoga 1839 m, passem entremig de les boixeres, el cim es veu tapat per la boira, però a mesura que ens atansem la boira s’esvaeix.

La part alta de la serra conforma un gran peneplà inclinat, decantat al nord, modelat per l’erosió càrstica on hi sovintegen bòfies i rascler (multitud de solcs rectilinis o sinuosos que segueixen la pendents de la roca, escletxes i esquerdes més profundes que poden dividir la roca en blocs).
Pala del Teller (1890 m). Vèrtex geodèsic i punt culminant de la serra. Bon mirador del Pirineu central, i quant hem arribat al cim, el dia era clar i hem tingut molt bona visibilitat.

La tornada la fem pel mateix lloc, aprofitem per comprar xolís d’Adons

 

 

 

Puig Sobirà

Puig Sobirà, al sud-oest del massís del Port del Compte, amb 1938 m, un altre 100 cims de la comarca del Solsonès.
Sortim de Lleida per l’autovia cap a Tàrrega on ens desviem cap a Sant Llorenç de Morunys i al arribar al coll de Jou, tirem cap a l’esquerra per la L-401, a uns 4 km aparquem.
A les 8,30h iniciem la caminada per la pista i de seguida agafem el sender que ens porta a traves d’un bosc a la base de la Roca Canalda, unes parets de roca impressionants.
Primer trobem cal Andreu i després ca la Rita, restes de construccions i un forn de pa,
seguim el sender fins una pista, anem ascendint, aquí la ruta és dubtosa, poc marcada al fi trobem un corriol que ens porta a una pista i a la pineda.
Continua l’ascensió fins al punt geodèsic del Puig Sobirà Occidental (1924m) no hi vistes pels arbres, seguim fins el Puig Sobirà Oriental (1938m) punt culminant de la ruta, sols esta identificat per una gran fita, munt de pedres. Tampoc té vites per estar rodejat d’arbres.
Baixem pel bosc de Canalda, el terreny és complicat, emboscat i vertical, per fi trobem un corriol i arribem a la pista que bordeja la Roca Canalda fins el cotxe a les 12,30h.
Hem fet uns 10 km i uns 800m de desnivell.
El temps perfecte amb sol però no massa calorós

Bassiero

Ahir diumenge 27/7/14 ascensió al Bassiero o punta Gourdon (2897m). Deixem un cotxe al refugi del Gerdar i amb l’altre anem al pàrking de la Peülla on iniciem la ruta, son les 9 h. Incident amb la sabata de la Carme, se li queda clavada al fang. A les 9,40h arribem a l’Estanyola de Gerber, seguim cap a l’Estanyera del Mig i al Gerber. Passem pel costat de una cascada i grimpem pel primer tram de roques, són casi les 11h i decidim esmorzar.

Seguim pujant cap l’estany Llong i al refugi de Mataró on accedim per un pas equipat, trobem a la Marisol i els seus fills. Continuem cap a la collada per un terreny bastant complicat amb moltes roques i iniciem l’ascens a la collada del Bassiero amb un desnivell molt pronunciat, per fer més o menys un km hem estat 1hora, reposem forces per fer l’ultima pujadeta més assequible, uns 700m de distancia amb un desnivell d’uns 150 m, són les 13,10 h. Trobem alguna gelera que podem esquivar, arribem al cim, vistes molt interessants, el dia ideal amb molt bona visibilitat, fem un mos i ens recreem una mica amb el paisatge. Sobre les 14h iniciem el retorn a la collada i desprès cap a Cabanes, passem pel estany Blau, aquesta part també és dificultosa per les abundants roques i sense sender marcat, trobem moltes fites que alguns cops ens enreden.

Comencem a notar el cansament, pel voltant de les 16 h arribem al estany Negre i per sort aquest cop trobem el sender cap al bosc d’avets La Mata de Valencia d’Àneu, aquest cop més sec. Arribem als cotxes per sobre de les 17,30 h en total 8hores i 13 minuts, més de 17 km i 1370 m de desnivell. Una travessa molt exigent però fabulosa Mengem el picnic, les truites molt bones i les pastes dels postres també. Un dia perfecte, bones vistes, un temps ideal i sobre tot la millor companyia que podíem tenir.

DIUMNEGE 27-7-2014, CIM DEL BASSIERO

Des de la Bonaigua (pàrquing la Peulla, on deixarem el cotxe) pujarem per la vall de Gerber fins al refugi Mataró, amb molt bon sender. Empinada i exigent pujada al coll Bassiero , té un desnivell molt pronunciat. D'aqui al cim pujada suau Ruta amb bones vistes, el retorn el farem pel mateix camí. Uns 16 km i uns 1000 m de desnivell, en total unes 7 hores més o menys per tant portarem picnic per no allargar l'estona de dinar

LES PIQUES

Sortim de Lleida a les 7h amb l'objectiu de fer un cim, anem a les Valls d'Aguilar, aparquem el cotxe a la Guàrdia d'Ares, agafem el camí de pujada fins la collada de les Saleres, aquí agafem el de l'esquerra que baixa, camí de la Borda del Xel.la, després d'una corba agafem un sender que puja cap a la Solana de la Borda, esta poc transitat i emboscat,per fi arribem a la collada de la Borda, travessem la Serra de Taús i ja albirem Les Piques. La ruta és llarga i no ens podem entretenir, iniciem el retorn per diferent lloc, passem per la masia de Taús i de nou fins la collada de la Borda, baixem per l'altre costat prop de la Borda del Xel.la, de nou el camí emboscat. Arribem al cotxe a les 14h, hem fet uns 18km i un desnivell de