Sortim de Talló, on hi ha una important església romànica, anomenada la catedral de
la Cerdanya. Passem per l’ermita de Sant Serní de Coborriu i ens endinsem
per la Vall d’Ingla, seguint la pista forestal GR 107, camí dels Bons Homes, que surt
en direcció sud fins a l’àrea recreativa Font d’Ingla,
lloc on deixem els cotxes.
Iniciem la caminada emprenent la pujada pel dret,
passem per darrere de cal Serra i continuem fen drecera fins una pista amb una
tanca, un cop passada la tanca agafem la pista del Prat de la Mena que puja fort, trobem alguna
clapa de neu a la zona més obaga, creuem el torrent del Rull. El bosc cada cop
es més espès.
Ens endinsem a la fageda, als faigs ja els hi ha caigut la fulla (hem fet tard), trobem moltes espécies arbòries magnifiques, pins negres, pins rojos, aurons, avellaners, unes moixeres precioses amb els fruits rojos, hi ha uns avets centenaris espectaculars que superen els vint metres d’alçada. Fantàstic! És un indret ombrívol i màgic.
Un cop hem gaudit de l’indret seguim pel mig del bosc
fins el coll de Vimboca. Com que anem bé de temps decidim seguir un tram de GR
150 cap al serrat de la Moixa, per delectar-nos amb les vistes.
Dinem a Bellver, al Picot Negre, on la Núria ens ha ates amb molta simpatia i amabilitat, tot i que hem arribat passades les 16 h. Magnífic dia, bon temps, millor companyia i un entorn mític i encisador.
