diumenge, 4 de setembre del 2016

EL LLUÇANÈS

Aquest primer cap de setmana de setembre visitem el Lluçanès, un territori poc conegut per nosaltres. Aprofitem per fer dos 100 Cims de la zona, el Puig Cornador i Els Munts.

El Puig Cornador forma part del serrat del Castell que separa el Ripollès del Lluçanès. Iniciem la ruta al pintoresc poble d’Alpens, on es fa la trobada internacional de forjadors. Deixem el cotxe al pàrquing de la fabrica vella, local sociocultural, al costat mateix, en una rotonda, hi ha una escultura de forja de la dansa Alpensina.       
   
Pugem pel carrer de Sant Antoni seguint els senyals de la  GR1, passem pel oratori dedicat a Sant Antoni. Davant del mas Montjuic deixem la pista i seguim un bonic corriol cap  al nord, que ens porta a la magnifica masia de Can Torrats, on agafem la pista de la vall del rec de Matamosses. Al costat del camí trobem la singular paret granítica de Roca de Pena, un mur natural de roca viva, un dels llocs mítics més destacats d’Alpens.     

Iniciem la pujada, però, deixem la pista i seguim per un corriol pel mig del bosc, passem per les Saleres fins el Coll Tallat, creuament de camins amb un pal indicador, aquí deixem el GR per agafar el corriol de l’esquerra que en forta pujada, però, per sort curta, pel mig de una fageda ens  porta al cim, on hi ha restes  d’una gran senyera, la vegetació tapa les vistes cap al nord, en canvi, tenim una gran perspectiva cap al sud.

 
Tornem a baixar al Coll Tallat per seguir  de nou el GR1 en direcció al Santuari de Santa Margarida de Vinyoles, seguim la carena del serrat del Castell per un agradable camí fins al coll Manegat. Un cop al santuari gaudim de les vistes i mengem uns ganyips. El santuari es va edificar per un vot popular per evitar la pesta el 1854.

Un cop refrescats seguim pel GR1 cap al Collet de la Baga i a Sant Martí de Vinyoles. Entrem a l’obaga per un magnífic camí a traves d’una sensacional fageda, després d’un revolt veiem el mas Portavella. En aquest lloc ens trobem amb el nombrós grup excursionista que ja havíem trobat al Coll de Pal. 

Sant Martí de Vinyoles és de propietat privada, és un allotjament rural anomenat cal Campaner, no obstant, l’ermita esta bastant abandonada. Seguim la pista al Coll Mercadal, sobre nostre veiem Santa Margarida, el camí cada cop esta més abandonat. Passem pel mig del mas el Grau de l’Olla, on hi ha un resident molt peculiar. Al clot de Ravinelles s’acaba la pista i seguim per un corriol que s’endinsa al bosc fins a la masia Anfruns on tornem a agafar una pista que deixarem al arribar al rec de Matamosses per seguir el corriol que ens porta de nou al oratori de Sant Antoni i a Alpens.

Per dinar molt aconsellable la Fonda d’Alpens, menjar casolà i al sortir comprar embotits a cal Camprubí.  


Per la tarda anem al Tossal dels Munts des de l’Hostal del Vilar, al cim trobem el santuari de la Mare de Deu dels Munts, patrona del Lluçanès. En el mateix santuari hi ha un restaurant. Darrere el santuari hi ha un vèrtex geodèsic, una talaia natural amb espectaculars vistes entre Osona i el Ripollès, el mirador del Lluçanès.