Anem a Bagergue on agafem la pista de les mines de
Liat que ressegueix el riu Unhola, amb la llera del riu vermellosa, acolorida
per les seves aigües riques en minerals ferrosos, que contrasta amb el verd
dels prats.
La pista s’enfila en forta pujada, és estreta i precària, cal
creuar alguns trencaaigües, tot i així esta ple de cotxes. Poc desprès de la
cabana des Calhaus deixem el cotxe per continuar a peu pel GR 211.
Pel sender anem guanyant alçada fins l’idíl·lic
estany de Montoliu envoltat per cims, Tuc de Crabes, l’altiu Tuc de
Maubèrme, el Tuc der Ome, Tuc de
Montoliu i el Port d’Urets. En el més remot del Naut
Aran s'amaga un paratge de bellesa excepcional.
Seguim
la ribera esquerra cap a la collada de
Maubèrme, on agafem el sender evident i fresat, una via pètria que voreja el
cim pel oest, fins una canal pedregosa i molt dreta, però l’entorn compensa
l’esforç,un contrast singular de la terra
fosca i el verd de la vegetació que hem trobat pujat.
Trobem diversos grups d’excursionistes durant tot el recorregut uns fan
travessa, altres també pugen o baixen del Maubèrme. Mentre pugem gaudim de les vistes dels espectaculars
Estanhes de Maubèrme.
El tuc s’aixeca vertical, sense res que li faci ombra,
amb un aspecte escarpat, isolat i auster. Un cop al cim tenim unes vistes panoràmiques
impressionants, sobre tot avui amb un dia tant clar.
Com que ens hem entretingut gaudint de les vistes
durant la ruta i sens fa tard, ja que hem reservat per dinar a Bagergue,
després del Còth de Maubèrme decidim tirar pel dret baixem per l’obaga del Tuc
de Crabes cap a la Coma Nera i fins als Plan deth Horn, amb les restes d’edificacions
de les abandonades mines, des d’aquí ja seguim la pista de Liat fins al cotxe.
Baixant trobem un grup de valents beteteros que
s’han atrevit fins aquí dalt. Després de dinar al bonic poble de Bagergue anem
a donar un tomb pel mercadet de Salardú, avui és el III Salardú Country Rock Festival,
hi ha molta animació.
