BTT PER L’ALT PENEDES

Avui  hem descobert un racó preciós del Penedés, que sols coneixíem per ressenyes bibliogràfiques, el Parc natural d’ Olèrdola.

Deixem els cotxes a Sant Miquel d’Olèrdola , al costat de l’ajuntament i iniciem la ruta cap al Sant Sepulcre, amb la capella romànica del segle XI, una de les poques capelles catalanes de planta circular. Passem per un mar  de vinyes i anem pujant cap a la penya de Papiol, això puja fins  un grauet en un roquer, passat aquest el camí planeja. D'aquí fins el cim de la Penya, es camí carener, amb pujada suau. Des del cim tenim les espectaculars vistes de tota la plana del Penedés i el delta del Llobregat.

La baixada es per una pista bastant pedregosa. Desprès passa pel mig d’un bonic bosc de pins i fins a Viladellops amb la seva torre medieval i l’ermita de Sant Joan. Passem pel costat de l’avenc de Viladellops.

Entrem al parc d’Olèrdola per una pista amb forta pujada i unes vistes del conjunt monumental d’Olèrdola, declarat bé d’interès cultural (poblat iber, fortificació romana, ciutat medieval, esglésies preromàniques i romàniques, i tombes medievals excavades a les roques).

Arribem al sostre de la jornada, el Puig de l’Àliga, trobem una batuda de  senglars.

Gaudim de la panoràmica, la costa, el massís del Garraf,  inclús Montserrat.

Baixem pel coll de l’Àliga cap al Turo dels tres Patriotes, passem per la ’urbanització Daltmar, on tornem a pujar.  Agafem el GR cap el castell d’Olèrdola, seguim cap al abric de Segarrulls i la cova de la Plana Rodona.

Hem fet dos 100 Cims, i hem recorregut espais de la nostra historia. Que mes podem demanar, fabulós!!!!

 

 

COLL DE PINS/MIRADOR LISTER I OBAGUES DEL RIU CORB

COLL DE PINS /MIRADOR LISTER

El dissabte 22,  fem una circular pels contraforts de la serra de Cardo. Sortim de la plaça de Rasquera i pugem fort  pel camí de Santo Domingo, passem pel sagrat cor, fins  l’ermita de Sant Domingo, on hi ha una área de lleure i  cartell explicatiu (Espais de memòria), és un bon mirador per observar tota la cubeta de Mora.

Agafem el sender que surt del costat del cartell seguint el fil de la cresta, passem pel Tossalet del  Cànter i ja som al cim, les vistes són excel·lents, Ribera d’Ebre, Terra Alta, Baix Ebre...

Al cim hi ha una petita cova a la roca que li servia de trinxera al cap de l’exèrcit república Enric Lister, ara mig derruïda, desprès de gaudir una estona del mirador seguim el fil de la carena en direcció sud-oest, pel sender de Terracuques (terra de cucs, fòssils) cap a la partida de les Moles, lloc amb grans obres naturals i sorprenents, continuem carenejant passant pel peu de l’agulla de l'Alba fins al Grau, arribem a les Llacunes, collada ampla amb el mas del Garrupo en ruïnes, encara hi ha un pou ben conservat.

Baixem per l’estret de Llacunes i passem per l’Obaga d’en Gall, travessem la carretera fins al mas d’en Gall, trobem un veí amb tractor que s’atura i ens dona conversa, després ens enfilem cap a Rasquera, passem pel cementiri i entrem a Rasquera pel carrer del Pla de l’hort buscant la cansaladeria on fan un bull molt bo, fem la compra. Hidratació amb una cerveseta a la terrassa del bar de Baix. Per suposat, abans de marxar també comprem pastissets!!!!

Una interessant ruta esportivo-cultural per la muntanya i per l’historia de les nostres terres.

 

Diumenge 23, ruta amb BTT  per la Conca de Barbera, concretament per les obagues del riu Corb, deixem el cotxe a Vallfogona  i pugem a Segura, fort desnivell, després baixem a  Saladerm, passem pel poble naturista de Fonoll. Sabella de l’Abadiat, amb la casa Gran de Sabella i  l'església de Sant Pere, un edifici romànic de finals del s. XII que va ser declarat monument històric-artístic, i de nou pujada cap a  Fores, encimbellat mirador natural de la Conca, després de gaudir de les vistes i del poble tornada a Vallfogona on visitem el casc antic d’aquesta històrica població, on hi han pels carrers poemes del magnífic poeta i literat Vicenç Garcia, conegut com a Rector de Vallfogona.

Hem de tornar a aquesta zona hi ha rutes molt maques!!!

SANT CORNELI 15-8-15

Tot i les previsions del temps, decidim sortir a la muntanya, tenim moltes ganes de provar el porta bicicletes del cotxe nou!!!

Els nostres amics també s`han animat. Vam trobar lloc a Claverol, per tant el dissabte sortim cap al Pallars, ben mati, ....com sempre.


Dissabte dia 15, iniciem la ruta a peu des d’Aramunt, sortim del poble direcció a la font vella, anem pujant  cap al poble abandonat d’Aramunt Vell, amb la formidable església de Sant Fructuós, passem per sota la torre dels Moros, veiem l’ermita de Santa Maria i agafem un bonic senderet fins a Sant Pere i després Sant Marti de Vilanoveta, veiem les trinxeres, aquí iniciem la pujada pel corriol que creua el riu Carreu cap a les Collades de Baix i a la muntanya de Sant Corneli on recorrem tota la carena...

...i al cim, on podem gaudir de les espectaculars vistes del pantà de Sant Antoni, de les impressionants cingles de Pessonada, del Montsec.....

Un cop hem admirat les vistes iniciem el descens pel bosc de Sant Corneli cap a la font de la O, en poc menys de 4 km baixem uns 800 m, tornem a travessar el riu carreu i cap Aramunt. No ha plogut gens, inclús hem tingut moltes estones de sol, hem fet molt bé de venir.


Ha estat una ruta excel.lent.

El diumenge dia 16, fem una cicloruta on podem gaudir al límit de la BTT, encara que passa per alguns senderets, són molt ciclables i agradables, gens tècniques ....tal com m’agraden a mi!!!.


Un altre cap de setmana fabulós!!!!!

Eloi, com sempre, clavat, cap error, ni emboscada, PERFECTE, ets el millor!!!!

MONTLLOBAR, 8-8-15

Davant les dolentes previsions del temps, anul·lem el cap de setmana previst a les valls d’Àneu, però, no renunciem a caminar dissabte i a pedalar diumenge.

Dissabte, dia 8, quedem de trobar-nos a les 8h a Balaguer, concretament davant  l’Inalba, així aprofitem per agafar coques de recapte per esmorzar.

Sortim cap a la Conca de Tremp. Al coll de Montllobar agafem la pista que ens  porta  a les ruïnes de castell, actualment sols queda la torre, per accedir-hi hem de fer una petita grimpadeta. Des d’alli, després de gaudir de les impressionants vistes, seguim per la carena, passem pel mirador amb una taula d’informació geogràfica,  fins al cim de Montllobar des d’on tenim unes esplèndides vistes panoràmiques, del Montsec  al sud i els Pirineus occidentals cap al nord.

Agradable caminada i encara que en algun moment ha xispejat  lleugerament el temps ha estat molt bé.

 Una sortida més gastronòmica que caminadora!!

Diumenge  dia 9, magnifica cicloruta per la frontera  catalano-aragonesa. Visitem  l’ermita de l’Olivar, passem pel pantà gran de Sucs i lo Vilot, amb bones vistes de la baixa Llitera, al baixar del mirador veiem les restes de l’església romànica de sant Miquel, després passem per la Roqueta cap a la vall de Camarasa i al pantà de Gimenells, travessem el Alt del Coscollar i cap a casa, però, abans una "paradeta" per fer una bona rehidratació amb unes cervesetes.

Al cap i a la fi no hem desaprofitat el cap de setmana!!!!!

A estat notable!!!

 

 

TOSSAL DE LES VIUDES 20-6-15

Una sortida de mitja muntanya , variada i aventurera. Requereix un gran esforç però que resta compensat amb escreix per les magnífiques vistes que ens regala el cim del Tossal de les Viudes i d'altres miradors que trobem al llarg del recorregut. Els paratges pels quals es transita son espectaculars, destacant per sobre de tots els Llengots i els cingles de Busa. 

Deixem els cotxes a Aiguaviva, hi ha uns joves hospedats, passem per una passarel·la de fusta cap a una pista fins un dipòsit, allí agafem el corriol que per l’obaga, a traves del bosc amb molta molsa, va pujant fort fins al Roc De la Creu i continuem pujant fins al grauet de Valielles, allí fem un gir de 90 º a ma dreta deixant el camí principal.

Fem una grimpadeta ajudant-nos amb les mans, anem carenejant per un terreny de conglomerat i algun pas una mica aeri fins al cim, al mes baix hi ha una creu. Molt bones vistes, el dia es molt clar, d’aquesta part del Solsonès, els imponents cingles de Busa, el Pedraforca, Morreres, Cap del Verd....

 

Retornem de nou fins el grauet, aprofitem per menjar un ganyip,  d’aquí baixem per un corriol de l’esquerra fins un camí fressat que prenem a ma dreta, baixa suaument, passem per sota el Tossal de les Viudes, pel mig d’una roureda i desprès d’una fageda i sota els cingles de Busa.
 
Travessem el coll de Vera i el coll de la Maçana, per mig d’una pineda anem pujant, passem per una balma, fins al Grauet dels Llengots, un excel·lent mirador de l’embassament, el Port del Compte i el santuari del Lord, iniciem suau baixada per camí poc fresat cap a l’aigua de Valls, pel marge esquerre, anem buscant els millors passos, esta una mica emboscat, fins al collet de la Mata, seguim vers sol ixent per camí carreter  i després per pista cap a cal Saragossa i a Aiguaviva.

Ruta molt variada i molt satisfactòria!!!

 

LA MOLA, PUIG DE SANT ANTON 13-6-15

Desprès del magnífic ambient que es va respirar el diumenge a la trobada dels 100 cims, encara estem molt més motivats per fer el repte. Per tant aquest dissabte, davant les males previsions del temps, ens hem decantat per uns 100 cims amb un recorregut no massa llarg, La Mola, sostre del Tarragonès i el Puig de Sant Antoni.

Deixem el cotxe a la Vinya de Bonastre i agafem el GR 92 que passa per la urbanització la font de la Gavatxa, desprès entrem per un corriol en una zona boscosa, trobem restes de cabanes de pedra, en trobem varies al llarg del camí, i la ruta verda del baix Gaia. Prop del mas Gibert,  deixem el GR i seguin els indicadors al cim, iniciem la pujada per la carena i anem seguint el llom amb unes grans vistes cap a la costa.

Tornem per la cara nord, l’obaga del Fornot. Al mig del bosc trobem un jardí singular.  Seguim fins al cotxe

Anem amb cotxe fins Albinyana i iniciem la ruta cap a l’ermita de Sant Antoni també pel GR 92 que en aquest punt coincideix amb el camí de Sant Jaume, un cop a la ermita agafem un corriol a la dreta  amb forta pujada fins la carena, passem per un avenc, al cim bones vistes de la costa, del massís del Montmell i de la plana del Penedès.

 

MATAGALLS PER SANT SEGIMON 30-5-15

Ascensió al Matagalls per un camí poc habitual que transcorre pel vessant nord-oest del Parc Natural del Montseny i passa per la vuitena etapa del meridià verd entre grans castanyers i faigs centenaris.

Agafem el camí dels molins, passem prop del mas La Sala, on va néixer Serrallonga. A vora del camí trobem moltes maduixes. Arribem a Can Bosc on hi ha una font,  i desprès per un camí empedrat iniciem la pujada.

Ermita l’Erola amb porxada i rellotge de sol, seguim cap al sud per un camí que remunta amb força per la castanyeda d'en Farigola amb grans exemplars, continuem cap el sot de Figuera i arribem al Oratori de Sant Camil des d’on veiem Sant Segimon.

Arribem a la clotada del torrent de l’Oratori amb diversos salts d’aigua, un lloc idíl·lic.  Iniciem una forta pujada per una frondosa fageda fins al collet de l’Estornell i desprès el collet de les Tres Creus. Uns metres més endavant agafem un corriol per pujar a Sant Miquel dels Barretons, encimellat sobre la cinglera amb Sant Segimon als peus, decidim esmorzar en aquest lloc í amb les vistes panoràmiques.

Anem cap al coll de Saprunera i el pla de Ginebres passant per un corriol ple de Ginesta florida, tot un espectacle pel olfacte i per la vista i amb suau pujada fins el coronar el cim. Com sempre, aquest cim està força concorregut, fins i tot, trobem un ciclista. Amb la gran creu i l’altar aprofitem per fer bones fotos i gaudir d’una perspectiva privilegiada.

Iniciem el retorn cap al Turo gros del Pujol i el majestuós entorn del Sot de les cordes, primer en suau baixada però desprès fort pendent per dins una fageda preciosa, caminem sobre la catifa de fulles, fins un ressalt rocallós, la Goitadora, amb una espectacular vista sobre Viladrau, desprès de la forta baixada per la fageda arribem al pla de Malataup, passem pel nucli rural de Pujol de la Muntanya, trobem grans avellaners.

 

Ens dirigim cap el sender del castanyer de les nou branques, per veure el monumental castanyer, impressionant!!!,  i de retorn a Viladrau. Passem pel Pla de Monfalcó amb residències d’estiueig de solera, a l’altura de la cabana agafem un corriol que passa pel costat de una empresa liquadora de vegetals. fins que trobem de nou la pista d’on hem sortit, i al aparcament.

Pel camí dels molins, a traves d’un túnel vegetal d’avellaners, amb els salts d’aigua del torrent de Coll Pregon, un altre espai idíl·lic,

Senzillament preciós

 

Reposem forces a La Solana i cap a Lleida.

Una sortida memorable!!!

 

 

VALLCEBRE 23-5-15

Circular espectacular pels cingles de Vallcebre amb els amics de Bellpuig.

Ens trobem al aparcament del museu de les mines a Sant Corneli, som 14 i arribem des de diferents indrets. Desprès de fer un cafè, anem al hotel El Jou on deixem els cotxes i iniciem la ruta.
Agafem el sender de l’esquerra que ens porta fins al grau equipat dels boigs i per on pugem a la cinglera, vistes aèries del pantà de Baells, carenejant fins que ens desviem a la dreta i anem pujant fins al tossal Llisol (1328 m), on hi ha una taula panorámica i unes vistes encisadores

de la comarca, el Pedraforca, cingles de Malanyeu i la serra d’Ensija. Fa bastant vent i després de fer algunes fotos, decidim seguir per esmorzar a l’esglesiola de sant Ramon. 

Un cop hem reposat forces continuem pel serrat del Fuster, cap a l’obac i a Vallcebre, passem per la plaça de l’església i agafem el corriol de cal Maçana cap al torrent de Vallcebre seguin la indicació al Moli. Travessem el pont sobre l’engorjat de la Foradada i ens dirigim cap al grau del Moro, anem vorejant els penya-segats que ens ofereixen unes vistes esplèndides, que varien a cada tram de camí. Passem per un bosquet d’alzines i desprès per un terreny càrstic arran de la cinglera, on trobem graus històrics, nosaltres decidim baixar pel grau equipat del Jou .

Uns 14 km amb un desnivell de uns 630 m. Temps ideal i una companyia immillorable!!!

SANT SALVADOR DE LES ESPASES-PUIG CENDRÓS 9-5-15

Matinal senderista per la Serra del Cairat, amb ascensió a Sant Salvador de les Espases i a Puig Cendrós, dos 100 cims.

Deixem el cotxe al camí de Can Tovella, direcció a La Puda de Montserrat, desviament després del KM 7 de la C-55 passat Olesa de Montserrat

Seguim el sender que passa pel torrent de l’Afrau, anem pujant pel sender marcat fins arribar a una bifurcació, on agafem el sender de la dreta que puja al pla del Fideuer i  a Puig Cendrós amb unes bones vistes, Montserrat des d’una perspectiva que no havíem vist mai. Per la pista trobem varis grups de beteteros.

Tornem al pla del Fideuer on trobem els indicadors a Sant Salvador de les Espases, seguim les marques blanques i grogues que porten a Sant Salvador, passem pel coll de Sant Bernat amb una imatge del Sant i pel coll de Bram on agafem el sender de l’esquerra que passa pel turó dels Ducs i cap a Sant Salvador.

Impressiona ja des de lluny la seva situació a l’extrem de la carena de roques,  visitem l’ermita, pugem al mirador que hi ha per sobre de l'ermita, des del menjador que hi ha al costat, obrint una porta de ferro que hi ha al final , gaudim de les vistes i baixem a l’ermita on esmorzem, ve un corredor jovenet al que facilitem avituallament, desprès baixem a visitar la cova.

Per tornar agafem el sender de l’esquerra a Can Tovella, cap al coll de Sant Salvador, passem prop de l’edifici abandonat de La Puda de Montserrat i al cotxe

Un agradable recorregut, fàcil, preciós  i amb molt bones vistes.

GÙBIES DE VALLFIGUERA 2-5-15

Ruta circular pels Ports, iniciem la caminada al Toscar, deixem el cotxe al pàrquing i anem  a l’ermita de  Santa Magdalena lloc singular amb la sorprenent font dels Xorros i grans arbres, és un lloc idíl·lic.

Agafem el GR  171, amb forta pujada  fins el coll de la Vallfiguera , trobem alguns trams del camí empedrats.  Prop del coll hi ha el bassis de la solana , continuem pel GR fins el torrent de Vallfiguera, quan iniciem la baixada deixem el GR i continuem baixant fins el Racó del Salt del Ximenot, on hi ha gent fen ràpel,  som sobre les Gúbies, continuem cap al sender al caragol i el que va al Caro, amb un pal indicador per nans, el deixem per continuar baixant per una canal molt pronunciat (Pujador de les Gùbies)  amb bons agafadors petris i vegetals.

Arribem al pla de Llarers (Llar ve de carbonera), seguim torrent amunt,  hem de grimpar per blocs de pedra fins l’entrada de les Gúbies, seguim les marques  que ens indiquen el millor lloc per passar. Les Gúbies , lloc on la força del aigua durant mil·lennis ha esculpit un congost  profund i engorjat, racó de gran bellesa,  som en un estret passadís on  podem tocar les parets amb les  dues mans, amb murs verticals, estan humits,  el terra es arenós, una meravella  geològica. 

Arribem a una tolla on hi ha un passamà de corda ,  iniciem el retorn al pla de Llarers, seguim torrent avall des grimpant per blocs de pedra . Trobem  figueres potser d’aquí ve el nom

Arribem al pla de L’Estremera i amb baixada suau al mas de l’Atans. Iniciem una suau pujada cap al mas del Patut, en ruïnes, cap al pla dels Castellasos  i la vall del Barranc de la Conca, on hi ha l’ermita

Una bonica i sorprenent  matinal, però gens fàcil

 

CINGLES DE TAVERTET, PUIG DE LA FORÇA 18-4-15

 

Ruta circular pels Cingles de Tavertet,  el Puig de la Força (balconada sobre el pantà de Sau) i l’agrest Sot de Balà.

 

Sortim de Tavertet, s’ha de deixar el cotxe al pàrquing de pagament a la entrada del poble, cap el Coll de Malla, sobre el pantà hi ha un mar de boira,contemplem les vistes des del Relliguer, travessem el poble agafen la pista i uns metres mes endavant agafem un corriol a l’esquerra resseguint la cinglera, tot i la boira les vistes son espectaculars.

Tornem a la pista fins al mirador del Pla del Castell, on trobem un plafó informatiu del relleu de la zona. El mirador està just sobre el mateix campanar de Sau, però nosaltres no el veiem per la boira.

 

Continuem fins un pal que ens indica un corriol que baixa per la paret de la cinglera per unes escales de pedra cap unes balmes. Diu que per aquí voltava en Serrallonga, passem per la lleixa a mitja cinglera i arribem al collet del Puig de la Força.

Aquí trobem el pas equipat de la canal del Puig de la Força amb el seu cartell de perill.  Des d’aquí amb intensa, però, per sort breu pujada, arribem al Puig de la Força, un agosarat no en te prou i s’enfila en una roca de l'estimball.

Ens arribem al mirador, un balco rocós,amb l’embasament als nostres peus i amb vistes de les Guilleries i  el Montseny, esmorzem, sembla que la boira es comença a esvair.

Tornem al collet del Puig de la Força i agafem el corriol de l’esquerra que baixa per un bosc espès i molt humit, quedem xops. Arribem a la primera pista, però seguim per un corriol fins la pista que passa al costat de l'embassament i des d’aquí podem veure la punta que sobresurt del campanar de Sau.

Anem seguint la riba de l'embassament fins que la pista s'acaba i seguim pel corriol fins a  la Riera del Sot de Balà, un racó preciós. Un cop creuada la riera enfilem el corriol amb trams empedrats, per un bosc encisador amb molta molsa que ens porta  fins als peus del Morro de l'Abella, on trobem les marques grogues a l’esquerra pujant al Morro de l’Abella i  a la dreta en direcció  cap a les cingleres del Sot de Balà,  nosaltres seguim a la dreta cap a  les parets de les cingleres i les  baumes.  No abandonem les parets del cingle, passem per una feixa, amb vistes genials sobre el Sot de Balà,  tota l'estona anem enganxats a la cinglera. Seguirem fins a arribar a un punt que el camí salva el desnivell existent amb un tram equipat amb escales metàl·liques, cosa que farà la ruta un xic més aventurera, sobre tot pel Baloo, sort que en aquest punt trobem un grup que van equipats amb corda i, ens donen un cop de mà.

Des d'allà ja arribarem al Molí del Bernat, la zona del Salt d' aigua del Molí Bernat és espectacular. Anem per la  bauma del cingle de la Fontanella, inmensa.

Pugem pel baixant de les Tunes  i ja som a Tavertet entrem per la zona esportiva.

Visitem l’església de sant Cristòfol i despres de canviar-nos busquem un lloc per dinar.

Una sortida espectacular plena de contrastos i aventura, i a més, el temps ens ha acompanyat, encara que a primera hora hi havia boira, això, ho ha fet mes extraordinari i,  sobretot amb molt bona companyía!!!!

FINS LA PROPERA...