Pala del Teller

El dissabte 9 d’agost, decidim fer la Pala del Teller, un 100 cims de 1889 m a la serra de Sant Gervas.

Deixem el cotxe a Adons i anem en direcció sud, on agafem el sender, ben marcat i amb pals indicadors. Poc a poc anem pujant pels marges de l'Avedoga (diuen que el nom ve d'Avet, que temps enrere ni havia més) pel corriol que porta al pas del Portús, encara que no entra dins la ruta visitem aquest pas, una escletxa en aquesta muralla de roca, d'uns 30 m de llargada, uns 20 m d’alçada i entre 1,5 i 2 m d’amplada que comunica els 2 besants.

Veiem algun voltor des de molt a prop. Un cop vist el pas desfem el camí i enfilem cap a la Pala del Teller, direcció oest, al est hi ha la Avedoga 1839 m, passem entremig de les boixeres, el cim es veu tapat per la boira, però a mesura que ens atansem la boira s’esvaeix.

La part alta de la serra conforma un gran peneplà inclinat, decantat al nord, modelat per l’erosió càrstica on hi sovintegen bòfies i rascler (multitud de solcs rectilinis o sinuosos que segueixen la pendents de la roca, escletxes i esquerdes més profundes que poden dividir la roca en blocs).
Pala del Teller (1890 m). Vèrtex geodèsic i punt culminant de la serra. Bon mirador del Pirineu central, i quant hem arribat al cim, el dia era clar i hem tingut molt bona visibilitat.

La tornada la fem pel mateix lloc, aprofitem per comprar xolís d’Adons

 

 

 

Puig Sobirà

Puig Sobirà, al sud-oest del massís del Port del Compte, amb 1938 m, un altre 100 cims de la comarca del Solsonès.
Sortim de Lleida per l’autovia cap a Tàrrega on ens desviem cap a Sant Llorenç de Morunys i al arribar al coll de Jou, tirem cap a l’esquerra per la L-401, a uns 4 km aparquem.
A les 8,30h iniciem la caminada per la pista i de seguida agafem el sender que ens porta a traves d’un bosc a la base de la Roca Canalda, unes parets de roca impressionants.
Primer trobem cal Andreu i després ca la Rita, restes de construccions i un forn de pa,
seguim el sender fins una pista, anem ascendint, aquí la ruta és dubtosa, poc marcada al fi trobem un corriol que ens porta a una pista i a la pineda.
Continua l’ascensió fins al punt geodèsic del Puig Sobirà Occidental (1924m) no hi vistes pels arbres, seguim fins el Puig Sobirà Oriental (1938m) punt culminant de la ruta, sols esta identificat per una gran fita, munt de pedres. Tampoc té vites per estar rodejat d’arbres.
Baixem pel bosc de Canalda, el terreny és complicat, emboscat i vertical, per fi trobem un corriol i arribem a la pista que bordeja la Roca Canalda fins el cotxe a les 12,30h.
Hem fet uns 10 km i uns 800m de desnivell.
El temps perfecte amb sol però no massa calorós