FAGEDA DE LA MENA 12/11/16

 

Per poder aprofitar les ultimes probabilitats de gaudir aquest any del magnífic espectacle de la variació cromàtica dels boscos caducifolis a la tardor,  anem a la única fageda de la Cerdanya, la fageda de la Mena, al parc Natural del Cadí-Moixeró, concretament a la part obaga de la serra de la Moixa.

Sortim de Talló, on hi ha una important  església romànica, anomenada la catedral de la Cerdanya. Passem per l’ermita de Sant Serní de Coborriu i ens endinsem per  la Vall d’Ingla,  seguint la pista forestal GR 107, camí dels Bons Homes, que surt en direcció sud fins a l’àrea recreativa  Font d’Ingla,  lloc on deixem els cotxes.

Iniciem la caminada emprenent la pujada pel dret, passem per darrere de cal Serra i continuem fen drecera fins una pista amb una tanca, un cop passada la tanca agafem la pista del  Prat de la Mena que puja fort, trobem alguna clapa de neu a la zona més obaga, creuem el torrent del Rull. El bosc cada cop es més espès.

Ens endinsem a la fageda, als faigs ja els hi ha caigut la fulla (hem fet tard), trobem moltes espécies arbòries magnifiques, pins negres, pins rojos, aurons, avellaners, unes moixeres precioses amb els fruits rojos, hi ha uns avets centenaris espectaculars que superen els vint metres d’alçada. Fantàstic! És un indret ombrívol i màgic.

Arribem a una esplanada preciosa i trobem la barraca del Prat de la Mena, on esmorzem. Fa un dia fabulós.

Un cop hem gaudit de l’indret seguim pel mig del bosc fins el coll de Vimboca. Com que anem bé de temps decidim seguir un tram de GR 150 cap al serrat de la Moixa, per delectar-nos amb les vistes.

Ens arribem fins el Tallat de les Roques i tornem pel GR 107 pel Coll Pendís cap al refugi dels Cortals d’Ingla. Des d’aquí continuem baixant pel GR fins el pont d’Ingla i ja som als cotxes.

Dinem a Bellver, al Picot Negre, on la Núria ens ha ates amb molta simpatia i amabilitat, tot i que hem arribat passades les 16 h. Magnífic dia, bon temps, millor companyia i un entorn mític i encisador.

BAGA D'ARDERICÓ 22/10/16

En aquesta època de l’any, l’Alt Berguedà és una explosió cromàtica, pel contrast de colors que ens ofereix la natura, i també, gastronòmica, doncs, és una de les zones amb més tradició boletaire.

Nosaltres ens hem endinsat per la Serra del Catllaràs, espai de grans valors ecològics. Concretament aquesta ruta penetra a l’interior dels amagats i més bonics paratges d’aquest massís tant interessant, amb indrets fantàstics, entre boscos, prats i miradors privilegiats.

Les previsions són de pluja i encara que durant l’aproximació en cotxe ens ha plogut, al arribar a Sant Julià ja no plou.  Mentre anem al lloc on iniciem la caminada trobem molts cotxes de boletaires aparcats.

Sortim del refugi-xalet, obra de Gaudi, on vivien els enginyers de les mines de carbó de la fabrica Asland del Comte Güell, ara ens estat de rehabilitació. Seguim el PR fins al Collet Fred, agafem la pista que passa per la boca de la mina d’Arderiu fins el coll d’Ardericó. Pel camí trobem uns moteros que van molt llançats.

Agafem el corriol de la dreta que puja a la Roca Forcada, contundent elevació de roca calcària. Comencem a trobar algun rovelló. Trobem les restes del que sembla un telefèric i, continuem entre boixos i conglomerat fins el cim amb unes vistes espectaculars.  

Baixem pel mateix corriol i anem cap al Collet de la Llena i al refugi d’Arderico, gaudim del magnífic bosc de pi roig i faig que entapissa tot el vessant nord de la Serra, un espectacle inoblidable pel contrast de colors que ens ofereix la natura en aquesta època. A partir d’aquí comença a plovisquejar.

Al arribar al refugi, antic mas, reconvertit en refugi de muntanya  i situat en un lloc privilegiat. Decidim entrar per esmorzar, ja que en aquest moment plou de valent.

Al sortir iniciem la pujada pel sotabosc per les Feixes de Vaquer cap al Castellot, anem trobant rovellons, fredolics i alguna llenega. Continuem pujant cap al cortal d’Arderico per una fabulosa fageda, arribem al majestuós prat, anomenat del Joc de la Pilota, doncs, en aquest lloc, jugaven a futbol els estadants del xalet, seguim cap al collet del mateix nom per baixar a admirar el sensacional prat Gespador on hi ha una font.

Retornem de nou al prat  del Joc de la Pilota i, des d’aquí, ens dirigim cap a la roca de la Devesa, trobem un faig monumental. No pugem a la Roca perquè s’ha de fer una grimpada i amb la pluja pot resultar perillós.

Continuem cap al Collet Fred on ens desviem per pujar, per una  escala feta en la mateixa terra i amb baranes, va a la Roca de la Lluna, un balco privilegiat i penjat damunt la vall de la Pobla. El mirador va ser construït per l’ICONA, on hi trobem una taula d’orientació de ceràmica. Girant 360º es veuen els cims de Taga, Montgrony, Puigmal, Puigllançada, Tosa d’Alp, Moixeró, Cadí, Pedraforca, Gallina Pelada, encara que, avui poc visibles pels núvols.

 

Tornem a baixar fins al Collet, trobem un preciós grèvol ple de fruits rojos. En forta baixada, seguin el PR fins arribar al xalet.

Dinem al restaurant que hi ha al sortir de Guardiola, anomenat el Collet d’Eina, molt bé.

 

ALT PENEDÈS

Agradable matinal per l’Alt Penedès.  Passem per alguns trams de la GR 92-5, alguns trams dels camins de vi i cava, voregem cingleres espectaculars, trepitgem bonics corriols que travessen boscos d’alzines, boscos de pins i rouredes, trobem algunes cabanes de pedra seca, descobrim ermites encimbellades, construïdes aprofitant l’orografia rocosa d’aquesta zona .  

Visitem algunes fonts  sensacionals, inclús visitem un jaciment neolític. Amb el magnífic final d’un dinar  al restaurant el Papà on em recuperat energies per la cicloruta de dema.

 

EL LLUÇANÈS

Aquest primer cap de setmana de setembre visitem el Lluçanès, un territori poc conegut per nosaltres. Aprofitem per fer dos 100 Cims de la zona, el Puig Cornador i Els Munts.

El Puig Cornador forma part del serrat del Castell que separa el Ripollès del Lluçanès. Iniciem la ruta al pintoresc poble d’Alpens, on es fa la trobada internacional de forjadors. Deixem el cotxe al pàrquing de la fabrica vella, local sociocultural, al costat mateix, en una rotonda, hi ha una escultura de forja de la dansa Alpensina.       

   

Pugem pel carrer de Sant Antoni seguint els senyals de la  GR1, passem pel oratori dedicat a Sant Antoni. Davant del mas Montjuic deixem la pista i seguim un bonic corriol cap  al nord, que ens porta a la magnifica masia de Can Torrats, on agafem la pista de la vall del rec de Matamosses. Al costat del camí trobem la singular paret granítica de Roca de Pena, un mur natural de roca viva, un dels llocs mítics més destacats d’Alpens.     

Iniciem la pujada, però, deixem la pista i seguim per un corriol pel mig del bosc, passem per les Saleres fins el Coll Tallat, creuament de camins amb un pal indicador, aquí deixem el GR per agafar el corriol de l’esquerra que en forta pujada, però, per sort curta, pel mig de una fageda ens  porta al cim, on hi ha restes  d’una gran senyera, la vegetació tapa les vistes cap al nord, en canvi, tenim una gran perspectiva cap al sud.

 

Tornem a baixar al Coll Tallat per seguir  de nou el GR1 en direcció al Santuari de Santa Margarida de Vinyoles, seguim la carena del serrat del Castell per un agradable camí fins al coll Manegat. Un cop al santuari gaudim de les vistes i mengem uns ganyips. El santuari es va edificar per un vot popular per evitar la pesta el 1854.

Un cop refrescats seguim pel GR1 cap al Collet de la Baga i a Sant Martí de Vinyoles. Entrem a l’obaga per un magnífic camí a traves d’una sensacional fageda, després d’un revolt veiem el mas Portavella. En aquest lloc ens trobem amb el nombrós grup excursionista que ja havíem trobat al Coll de Pal. 

Sant Martí de Vinyoles és de propietat privada, és un allotjament rural anomenat cal Campaner, no obstant, l’ermita esta bastant abandonada. Seguim la pista al Coll Mercadal, sobre nostre veiem Santa Margarida, el camí cada cop esta més abandonat. Passem pel mig del mas el Grau de l’Olla, on hi ha un resident molt peculiar. Al clot de Ravinelles s’acaba la pista i seguim per un corriol que s’endinsa al bosc fins a la masia Anfruns on tornem a agafar una pista que deixarem al arribar al rec de Matamosses per seguir el corriol que ens porta de nou al oratori de Sant Antoni i a Alpens.

Per dinar molt aconsellable la Fonda d’Alpens, menjar casolà i al sortir comprar embotits a cal Camprubí.  

Per la tarda anem al Tossal dels Munts des de l’Hostal del Vilar, al cim trobem el santuari de la Mare de Deu dels Munts, patrona del Lluçanès. En el mateix santuari hi ha un restaurant. Darrere el santuari hi ha un vèrtex geodèsic, una talaia natural amb espectaculars vistes entre Osona i el Ripollès, el mirador del Lluçanès.

MAUBÈRME 27-8-2016

Avui pugem al Maubèrme, un 100 CIMS que pertany al espai protegit de Marimanha, és un cim emblemàtic situat a la carena entre la Vall d’Aran i l’Arieja.

Anem a Bagergue on agafem la pista de les mines de Liat que ressegueix el riu Unhola, amb la llera del riu vermellosa, acolorida per les seves aigües riques en minerals ferrosos, que contrasta amb el verd dels prats.

 

La pista s’enfila en forta pujada, és estreta i precària, cal creuar alguns trencaaigües, tot i així esta ple de cotxes. Poc desprès de la cabana des Calhaus deixem el cotxe per continuar a peu pel GR 211.

Pel sender anem guanyant alçada fins l’idíl·lic estany de Montoliu envoltat per cims, Tuc de Crabes, l’altiu Tuc de Maubèrme,  el Tuc der Ome, Tuc de Montoliu i el Port d’Urets. En el més remot del Naut Aran s'amaga un paratge de bellesa excepcional.

Seguim la ribera esquerra  cap a la collada de Maubèrme, on agafem el sender evident i fresat, una via pètria que voreja el cim pel oest, fins una canal pedregosa i molt dreta, però l’entorn compensa l’esforç,un contrast singular de la terra fosca i el verd de la vegetació que hem trobat pujat. Trobem diversos grups d’excursionistes durant tot el recorregut uns fan travessa, altres també pugen o baixen del Maubèrme. Mentre pugem gaudim de les vistes dels espectaculars  Estanhes de Maubèrme.

El tuc s’aixeca vertical, sense res que li faci ombra, amb un aspecte escarpat, isolat i auster. Un cop al cim tenim unes vistes panoràmiques impressionants, sobre tot avui amb un dia tant clar.

Com que ens hem entretingut gaudint de les vistes durant la ruta i sens fa tard, ja que hem reservat per dinar a Bagergue, després del Còth de Maubèrme decidim tirar pel dret baixem per l’obaga del Tuc de Crabes cap a la Coma Nera i fins als Plan deth Horn, amb les restes d’edificacions de les abandonades mines, des d’aquí ja seguim la pista de Liat fins al cotxe.

Baixant trobem un grup de valents beteteros que s’han atrevit fins aquí dalt. Després de dinar al bonic poble de Bagergue anem a donar un tomb pel mercadet de Salardú, avui és el III Salardú Country Rock Festival, hi ha molta animació.

 

PEDRO DE TUBAU 20-8-16

El Pedró de Tubau o cap del Mordolar és el punt culminant dels Rasos de Tubau a la serra del Catllaràs (espai d’interès natural), serra poc freqüentada al sud de la serra de Montgrony.

Iniciem el recorregut des de Sant Jaume Frontanyà, diuen un dels pobles més poc poblats de Catalunya, molt pintoresc destaca l’església romànica.

 

Pugem per l’oest, cap al Coll de Sant Jaume on agafem el camí de Tubau  fins a  cal Roma des d’on seguim per un corriol, passem pel Coll de la Creu d’en Soler on hi ha una tanca, moltes vaques i un cartell informatiu d’entrada a l’espai natural protegit, agafem un sender que davalla pel mig d’un bosc obac, primer amb boixos i pins després faigs, el bosc és ombrívol i fresquet cosa que s’agraeix amb la xafogor que fa.

 

Arribem al cingles que anem resseguin pel marge i així gaudir de les espectaculars vistes, arribem dalt del cim, on hi ha un vèrtex geodèsic i una petita capella, Sant Marc. Les vistes panoràmiques són estupendes, Montserrat, Montseny, Pedraforca, Cadi, Moixeró.

Baixem pel grau de Llet i el cingle de Corrubí fins el mas de Tubau i l’ermita preromànica de Sant Esteve de Tubau i tornem a la pista per on hem pujat i fins al poble on hi ha una estupenda fonda on dinar, Cal Marxandó. Al arribar cau alguna gota, per sort, ja hem acabat la ruta.

 

 

TUC DE LA LLANÇA 6/8/16

Avui ens hem enfilat al Tuc de Llança, un 100 cims del Pallars Sobirà al límit de la Val d’Aran, al massís de Moredo, en l'entroncament del cordal de la Serra Baciverols amb la cresta de les Escornacrabes i la muntanya de Baqueira. Com sempre, ens ha satisfet del tot, una panoràmica excepcional.

Sortim del aparcament del Port de la Bonaigua, creuem el pont de la C 28, un cop al altre costat seguim per una pista a la dreta cap al nord, pel traçat  de les Pistes d’Esquí de Vaqueira, que en forta pujada ens porta fins al indicador de la Cresta de la Bonaigua, seguim cap a l’Estanhòla de Arcoïls o l’estanyet de Escornacrabes, pugem per un coster d’herba amb força pendent i arribem al coll del Tuc, des d’on veiem el circ de Baciver, crestegem fins al cim, on gaudim del espectacle, es un mirador excel·lent.  

Després de cruspir-nos uns ganyips, desfem fins al coll i agafem un corriolet que ens baixa per una tartera a la collada del Muntanyó, on trobem un ramat de cavalls que ens segueixen, sort que hi ha una tanca elèctrica amb un pas per les persones i ens deixen de seguir.

 

Baixem pel vessant del Tuc de la Cigalera que deixem a la nostra dreta, anem baixant cap a la Bassa de Boscàs, seguim pel camí d’Àrreu passant pel Pla de Moredo fins la pista d’on hem sortit.

Dinem a la Guingueta d’Àneu, molt bé. De tornada parem a la Fira Internacional del formatge d’Escaló