EL LLUÇANÈS

Aquest primer cap de setmana de setembre visitem el Lluçanès, un territori poc conegut per nosaltres. Aprofitem per fer dos 100 Cims de la zona, el Puig Cornador i Els Munts.

El Puig Cornador forma part del serrat del Castell que separa el Ripollès del Lluçanès. Iniciem la ruta al pintoresc poble d’Alpens, on es fa la trobada internacional de forjadors. Deixem el cotxe al pàrquing de la fabrica vella, local sociocultural, al costat mateix, en una rotonda, hi ha una escultura de forja de la dansa Alpensina.       

   

Pugem pel carrer de Sant Antoni seguint els senyals de la  GR1, passem pel oratori dedicat a Sant Antoni. Davant del mas Montjuic deixem la pista i seguim un bonic corriol cap  al nord, que ens porta a la magnifica masia de Can Torrats, on agafem la pista de la vall del rec de Matamosses. Al costat del camí trobem la singular paret granítica de Roca de Pena, un mur natural de roca viva, un dels llocs mítics més destacats d’Alpens.     

Iniciem la pujada, però, deixem la pista i seguim per un corriol pel mig del bosc, passem per les Saleres fins el Coll Tallat, creuament de camins amb un pal indicador, aquí deixem el GR per agafar el corriol de l’esquerra que en forta pujada, però, per sort curta, pel mig de una fageda ens  porta al cim, on hi ha restes  d’una gran senyera, la vegetació tapa les vistes cap al nord, en canvi, tenim una gran perspectiva cap al sud.

 

Tornem a baixar al Coll Tallat per seguir  de nou el GR1 en direcció al Santuari de Santa Margarida de Vinyoles, seguim la carena del serrat del Castell per un agradable camí fins al coll Manegat. Un cop al santuari gaudim de les vistes i mengem uns ganyips. El santuari es va edificar per un vot popular per evitar la pesta el 1854.

Un cop refrescats seguim pel GR1 cap al Collet de la Baga i a Sant Martí de Vinyoles. Entrem a l’obaga per un magnífic camí a traves d’una sensacional fageda, després d’un revolt veiem el mas Portavella. En aquest lloc ens trobem amb el nombrós grup excursionista que ja havíem trobat al Coll de Pal. 

Sant Martí de Vinyoles és de propietat privada, és un allotjament rural anomenat cal Campaner, no obstant, l’ermita esta bastant abandonada. Seguim la pista al Coll Mercadal, sobre nostre veiem Santa Margarida, el camí cada cop esta més abandonat. Passem pel mig del mas el Grau de l’Olla, on hi ha un resident molt peculiar. Al clot de Ravinelles s’acaba la pista i seguim per un corriol que s’endinsa al bosc fins a la masia Anfruns on tornem a agafar una pista que deixarem al arribar al rec de Matamosses per seguir el corriol que ens porta de nou al oratori de Sant Antoni i a Alpens.

Per dinar molt aconsellable la Fonda d’Alpens, menjar casolà i al sortir comprar embotits a cal Camprubí.  

Per la tarda anem al Tossal dels Munts des de l’Hostal del Vilar, al cim trobem el santuari de la Mare de Deu dels Munts, patrona del Lluçanès. En el mateix santuari hi ha un restaurant. Darrere el santuari hi ha un vèrtex geodèsic, una talaia natural amb espectaculars vistes entre Osona i el Ripollès, el mirador del Lluçanès.

MAUBÈRME 27-8-2016

Avui pugem al Maubèrme, un 100 CIMS que pertany al espai protegit de Marimanha, és un cim emblemàtic situat a la carena entre la Vall d’Aran i l’Arieja.

Anem a Bagergue on agafem la pista de les mines de Liat que ressegueix el riu Unhola, amb la llera del riu vermellosa, acolorida per les seves aigües riques en minerals ferrosos, que contrasta amb el verd dels prats.

 

La pista s’enfila en forta pujada, és estreta i precària, cal creuar alguns trencaaigües, tot i així esta ple de cotxes. Poc desprès de la cabana des Calhaus deixem el cotxe per continuar a peu pel GR 211.

Pel sender anem guanyant alçada fins l’idíl·lic estany de Montoliu envoltat per cims, Tuc de Crabes, l’altiu Tuc de Maubèrme,  el Tuc der Ome, Tuc de Montoliu i el Port d’Urets. En el més remot del Naut Aran s'amaga un paratge de bellesa excepcional.

Seguim la ribera esquerra  cap a la collada de Maubèrme, on agafem el sender evident i fresat, una via pètria que voreja el cim pel oest, fins una canal pedregosa i molt dreta, però l’entorn compensa l’esforç,un contrast singular de la terra fosca i el verd de la vegetació que hem trobat pujat. Trobem diversos grups d’excursionistes durant tot el recorregut uns fan travessa, altres també pugen o baixen del Maubèrme. Mentre pugem gaudim de les vistes dels espectaculars  Estanhes de Maubèrme.

El tuc s’aixeca vertical, sense res que li faci ombra, amb un aspecte escarpat, isolat i auster. Un cop al cim tenim unes vistes panoràmiques impressionants, sobre tot avui amb un dia tant clar.

Com que ens hem entretingut gaudint de les vistes durant la ruta i sens fa tard, ja que hem reservat per dinar a Bagergue, després del Còth de Maubèrme decidim tirar pel dret baixem per l’obaga del Tuc de Crabes cap a la Coma Nera i fins als Plan deth Horn, amb les restes d’edificacions de les abandonades mines, des d’aquí ja seguim la pista de Liat fins al cotxe.

Baixant trobem un grup de valents beteteros que s’han atrevit fins aquí dalt. Després de dinar al bonic poble de Bagergue anem a donar un tomb pel mercadet de Salardú, avui és el III Salardú Country Rock Festival, hi ha molta animació.

 

PEDRO DE TUBAU 20-8-16

El Pedró de Tubau o cap del Mordolar és el punt culminant dels Rasos de Tubau a la serra del Catllaràs (espai d’interès natural), serra poc freqüentada al sud de la serra de Montgrony.

Iniciem el recorregut des de Sant Jaume Frontanyà, diuen un dels pobles més poc poblats de Catalunya, molt pintoresc destaca l’església romànica.

 

Pugem per l’oest, cap al Coll de Sant Jaume on agafem el camí de Tubau  fins a  cal Roma des d’on seguim per un corriol, passem pel Coll de la Creu d’en Soler on hi ha una tanca, moltes vaques i un cartell informatiu d’entrada a l’espai natural protegit, agafem un sender que davalla pel mig d’un bosc obac, primer amb boixos i pins després faigs, el bosc és ombrívol i fresquet cosa que s’agraeix amb la xafogor que fa.

 

Arribem al cingles que anem resseguin pel marge i així gaudir de les espectaculars vistes, arribem dalt del cim, on hi ha un vèrtex geodèsic i una petita capella, Sant Marc. Les vistes panoràmiques són estupendes, Montserrat, Montseny, Pedraforca, Cadi, Moixeró.

Baixem pel grau de Llet i el cingle de Corrubí fins el mas de Tubau i l’ermita preromànica de Sant Esteve de Tubau i tornem a la pista per on hem pujat i fins al poble on hi ha una estupenda fonda on dinar, Cal Marxandó. Al arribar cau alguna gota, per sort, ja hem acabat la ruta.

 

 

TUC DE LA LLANÇA 6/8/16

Avui ens hem enfilat al Tuc de Llança, un 100 cims del Pallars Sobirà al límit de la Val d’Aran, al massís de Moredo, en l'entroncament del cordal de la Serra Baciverols amb la cresta de les Escornacrabes i la muntanya de Baqueira. Com sempre, ens ha satisfet del tot, una panoràmica excepcional.

Sortim del aparcament del Port de la Bonaigua, creuem el pont de la C 28, un cop al altre costat seguim per una pista a la dreta cap al nord, pel traçat  de les Pistes d’Esquí de Vaqueira, que en forta pujada ens porta fins al indicador de la Cresta de la Bonaigua, seguim cap a l’Estanhòla de Arcoïls o l’estanyet de Escornacrabes, pugem per un coster d’herba amb força pendent i arribem al coll del Tuc, des d’on veiem el circ de Baciver, crestegem fins al cim, on gaudim del espectacle, es un mirador excel·lent.  

Després de cruspir-nos uns ganyips, desfem fins al coll i agafem un corriolet que ens baixa per una tartera a la collada del Muntanyó, on trobem un ramat de cavalls que ens segueixen, sort que hi ha una tanca elèctrica amb un pas per les persones i ens deixen de seguir.

 

Baixem pel vessant del Tuc de la Cigalera que deixem a la nostra dreta, anem baixant cap a la Bassa de Boscàs, seguim pel camí d’Àrreu passant pel Pla de Moredo fins la pista d’on hem sortit.

Dinem a la Guingueta d’Àneu, molt bé. De tornada parem a la Fira Internacional del formatge d’Escaló

 

CLAVERA 30-7-16

Ascensió al Pic de Clavera, 100 cims i Camí de la Llibertat, dos dels reptes que estem fent. Fa mes d’un any que en diverses ocasions havíem previst fer aquesta ruta però per diferents circumstancies no vam fer-la, però ahir va ser el dia. Indescriptible la magnificència d’aquest paratge, tot i així intentaré fer una petita narració de l’experiència.

Deixem el cotxe a les cases de Bonabé, al costat del pont de Perosa, on iniciem la caminada per la pista de la dreta que va  pel costat del riu Noguera Pallaresa, el camí primer va planejat bordejat d’una frondosa vegetació d’arbres convertint-se en un lloc bucòlic,  anem seguint les marques GR (Camí de la Llibertat) fins als prats de Clavera des d’on  ens enfilem pel bonic barranc de Clavera que fent cascades i ràpids baixa de les geleres del Pic de Clavera, la pujada es molt dreta, constant i sostinguda, el sender a vegades es dilueix, seguim pel barranc de Cernalles perquè veiem un grup de nois que hi puja, però no és la millor ruta. Arribem al estanyet de Clavera, un lloc idíl·lic, ens trobem  amb el grup de nois que van al Mont Valier.

Pugem al Coll de la Pala de Clavera on hi ha una placa referent al pas del Camí de la Llibertat i amb una visió sensacional sobre l’estany Llong a França.  Ara anem resseguin el confí entre Catalunya i França per la carena, arribem al cim, quina balconada, la perspectiva des d’aquí dalt és fabulosa, contemplem de prop el Mont Valier el senyor de l’Arieja,

Després de gaudir de l’entorn i menjar iniciem el descens, aquest cop vigilem a seguir el corriol que segueix el barranc de Clavera, ja que de pujada ho hem fet per un lloc més difícil.

Al arribar al aparcament ens banyem a les fredes aigües del Noguera Pallaresa, molt fredes, però ens han retornat, hem quedat com a nous.  Tot i ser molt tard a Isil hem trobat un lloc per dinar. Un dia perfecte!




Avui hem fet una matinal amb BTT  per Montagut, a primera hora per evitar l’hora forta de calor

BASA DE LA MORA 23-7-16

Avui hem anat a un dels estanys més bonics del Pirineu, a l’Ibon de Plan o la Basa de la Mora. Esta situat en un entorn privilegiat, una petita vall glacial a 1900 m, rodejada d’espectaculars cims, amb boscos de pi negre i prats als seus marges.

Ens dirigim cap a la vall de Chistau, a la comarca del Sobrarbe, Osca. És la vall pirinenca més autèntica, a sabut conservar les seves costums, tradicions i la seva pròpia llengua el Chistavin.

Deixem un cotxe al poble de Saravillo per estalviar-nos el tram de carretera a la tornada, i anem a la pista de l’embasament de Plandescun on iniciem el recorregut fins al desviament, pugem per un corriol pel mig del bosc que segueix el barranc de l’Ibon, el PR HU 87. En constant pujada i en algun tram amb molta més intensitat, però l’entorn compensa l’esforç, un bosc fantàstic i unes vistes espectaculars de la vall de Chistau.

 

Poc abans d’arribar a l’Ibon trobem el GR 15, per on hi trobem alguns ciclistes. En aquest tram anem planejant per verds prats i boscos de pi negre. 

Arribem al màgic i llegendari estany, el lloc és espectacular als peus del massís de Cotiella, encerclat per parets calcaries, llàstima que hem agafat una època que esta bastant baix de nivell.

Ens hem guanyat un bon descans en aquest magnífic paratge, aprofitem per menjar uns ganyips i relaxar-nos una bona estona.

Tornem pel GR15, passem pel refugi de Lavasar, on hi ha cavalls, fins i tot, n’hi ha dins el refugi. En constant baixada pel mig del bosc en un indret impressionant, arribem a Saravillo. El dia ha estat radiant però amb una temperatura molt agradableAnem al Meson de Salinas a dinar, molt bé.

 

SENDERISME PER LA SERRA DE GRATAL i BTT PELS PLANS DE BELLPIUG

Dissabte 18-6-16

Un altre cop durant la setmana anuncien pluges generals per dissabte, però, un cop més, quan aquest arriba, tampoc fa tan malt temps. Anem per la zona on ens sembla que hi ha millors previsions, al límit de la Serra de Guara amb la Hoya d’Osca, concretament a la serra de Gratal.

Ja fa temps que l’Eloi tenia ganes de conèixer Penya Gratal al terme municipal de la Sotonera, amb la seva forma tan peculiar, doncs, cada cop que torna d’Ejea la pot contemplar durant una bona estona, i aquesta ha estat l’ocasió.

Deixem el cotxe a la urbanització Parc de Guara, davant els panels informatius de la ruta i comencem a caminar uns 200 m per una pista fins que trobem el desviament al corriol que porta a les Gorgues de  Sant Julian, és el PR HU 112, la ruta esta senyalitzada.  El corriol cada cop més estret i amb vegetació va pujant. Mentre pugem tenim la imponent visió de la Penya i del Barranc de  Sant Julian, seguim el corriol que passa pel barranc fins que entrem a les Gorgues. 

El congost és espectacular, exemple de les formacions del  pas de l’aigua pels conglomerats de roca,  al entrar hi ha una cambra constituïda per una gran esquerda a la roca que s’estreny al guanyar altura. En aquesta cambra hi ha un belem de considerables dimensions. Seguim endinsant-nos fins una segona cambra que finalitza en una estreta esquerda on s’intueix una corrent d’aigua. En aquest punt s’inicia un tram molt tècnic només per barranquistes experimentats. 

Retornem fins  el desviament que en forta pujada ens porta a l’esplanada de l’ermita rupestre, des d’on tenim una bona panoràmica de l’entrada del congost. Seguim pel corriol una mica emboscat de matolls per la faixa  cap al barranc de Fenés, arribem a la paridera de Bernazal i anem pujant  a Gratal, les vistes sobre la Hoya i la Sotonera  son fabuloses.

 

Tornem pel mateix lloc fins  a la pista que havíem deixat i la seguim fins  a retrobar el PR HU 112 i al cotxe. Bon temps i entorn fabulós!!!

 

Diumenge 19 de juny,  BTT pels Plans de Bellpuig-Belianes-Preixana.

 

La setmana passada ja varem fer una cicloruta per la zona, però ens va faltar temps per visitar alguns espais que ens interessaven, per això avui decidim tornar-hi.

Sortim de la Torra, la casa pairal on vaig néixer,  anem cap el camí del bosc, passem per l’alzina centenària i el fondo de la Dona Morta i, des d’aquí ens dirigim cap al Tànquel, travessem el canal, la via i l’autovia per anar al Tossal de Montcofre amb una bona visió de tota la plana i del circuit de motocross, on hi ha un búnquer.

Anem al Mas de l’Estadella, la gran masia fortificada de pedra picada  i planta quadrada. Ens dirigim al Pla dels Estinclells per visitar el poblat,  però esta tot enreixat  i no hi podem entrar. Visitem  les Pedreres, conegudes ja en l’antiguitat i cap a Preixana, avui no pugem a Montalbà, ja ho varem fer la setmana passada.

 

Seguim la banqueta del canal fins el camí d’Arbeca on ens desviem cap els molins, primer trobem les ruïnes del moli de la Tona, després  el moli del Canonge sota una edificació ara habitada i, poc més enllà, les restes del moli nou del Senyor. Seguim  fins a tornar a trobar el canal, que prosseguim  un tram per anar a la Bruixa i cap a Golmés d’on sortim pel camí de Vilasana, un cop passada l’autovia seguim pel camí de Castellnou i cap a la Torra.

La ruta transcorre per camins amples i ben cuidats. El dia espectacular