ROCA SERENY I SANT SADURNI DE GALLIFA 16-4-16

Tenim un dissabte clar i assolellat, ens  decidim a fer dos 100 cims del Vallès, Roca Sereny al Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i  l'Obac i Sant Sadurni de Gallifa al serrat Punxegut.

Roca Sereny

Sortim del Coll de la Casilla, al límits comarcals del Bages i del Vallès Occidental. Per la carretera no paren de passar ciclistes i motos, Agafem la pista i de seguida ens desviarem a l’esquerra pel camí amb cadena, per on anem trobant pals indicadors.

Amb una petita grimpada  pugem a la allargada i una mica aérea cresta fins  al cim. Vistes panoràmiques increïbles de Sant Llorenç del Munt i l’Obac,  la Mola, Montcau, Collserola, Turo de l’Home, el Port del Compte, el Prepirineu, el Pirineu amb els cims, encara força nevats. Tornem pel Coll d’era Ventosa per una  baixada amb forta pendent i amb molta pedra solta, l’Eloi tenia el turmell lesionat, això ens ha alentit el ritme. Anem al sepulcre megalític o dolmen de roca sereny, descobert arrel del incendi del 2003.

Anem per la Vall d’horta a veure el casal modernista del Marquet de les Roques, ara propietat de la Diputació de Barcelona i en altres temps casa d’estiueig del poeta Joan Oliver on organitzava tertúlies literàries.

 

 

 

 

Gallifa

Deixem el cotxe al quilòmetre 9 de la BP-1241 agafem la pista i després el sender, que puja per dins el bosc fins el coll de sant Sadurní, des d’aquí el  corriol  en forta pujada ens porta a l’ermita romànica de Sant Sadurni de Gallifa, darrera hi ha el mirador natural  de la Guineu penjat sobre el cingle, amb vistes espectaculars sobre els cingles de Bertí, on ja havíem estat recentment, i tota la plana del Vallès fins el mar.

A Gallifa trobem un restaurant que esta força bé amb un nom ben curiós “el camí de l’església”. Bon acabament per l’agradable sortida d’avui amb l’impressionant esclat de colors i olors de la primavera.

 

SERRA DE PÀNDOLS 9-4-16

Ens trobem a l’àrea de la Fonteta a Gandesa, espai amb fonts, focs  a l’ombra de pollancres i pins,  deixem un cotxe per la tornada i els altres anem 2 km més endavant on aparquem, agafem el sender seguin les marques del GR-171 per l’obaga de la Teuleria, trobem  marques blaves en forma de ferradura que veurem durant tota la ruta, en poca estona iniciem la pujada, trobem restes d’un refugi de la guerra.

Arribem a la part alta del barranc de Pàndols on tenim una fabulosa vista de la serra de Cardo i de Pinell de Brai. Seguim pel GR, i després per la pista  fins   l’Ermita de santa Magdalena,  refeta al segle XX. Avui es el dia de la romeria, fan volteig de campanes a Pinell i un dinar de camp a l’ermita on hi ha taules i bancs de pedra, però avui ni ha un escampall de camping. Esmorzem, al costat nostre un noi ens ofereix vi que fa ell, com que ens agrada, ens dona l’adreça per fer comanda.


Després anem a la Cota  705 o Punta Alta, on hi el monument de la Pau, gaudim d'una esplèndida panoràmica, gran part de la Terra Alta, la Ribera d'Ebre, el Baix Ebre, els Ports, fins i tot, els Pirineus. Tornem enrere fins els rètols explicatius del Memorial Democràtic,  agafem el sender PR C 27, veiem unes cabres. Carenegem una mica i després davallem fins uns pista que ens porta a l’extrem de la serra de Pàndols, un bon mirador des d’on veiem Foncalda, fa molt vent. Un cop hem recreat la vista tornem enrere fins tornar a trobar el PR-C 27 que baixa fort per un tram tècnic fins el coll del Torner.

Al arribar al mas del Torner ens dividim uns van per cap a Foncalda, on dinarem, per pista i els altres iniciem la pujada per corriol cap a les crestes dels Volendins i el seu portell. Arribem a Puig Cavaller amb punt geodèsic i unes panoràmiques fantàstiques.

Seguim pel sender que passa per sota el Puig on hi ha unes Balmes i arribem al repetidor. Seguim davallant suament per la pista cap el  coll de la Font fins trobar el GR 171, al coll de la Font i en un no res som un altre cop a la Fonteta, els conductors van a buscar els cotxes i cap a Foncalda que ens espera el dinar.

Un dia ventós que ha fet que les vistes siguin molt nítides i el dia molt lluminós.

BTT PER SELMELLA I SABORELLA I CASTELLFERRAN

BTT PER L’ALT CAMP CASTELLS DE SELMELLA I SABORELLA 2-4-16

Deixem el cotxe  al costat de cementiri del Pont d’Armentera. Iniciem la cicloruta per la C37, la qual seguim uns 200 metres fins agafar el GR 175. Durant el recorregut trobem alguns ciclistes que fan la ruta del cister. Alguns trams de pista tenen pujades molt exigents i molta pedra, fet que ens obliga a baixar de la bici i transitar a peu, això fa que ens fixem que hi ha espàrrecs a les vores del cami i aprofitem per collir-los. A l’altura de l’estret de cal Palatí deixem el GR iniciem la pujada al Peny de Selmella.

Ens agafem el recorregut amb tranquil·litat, gaudint de l’entorn i sobre tot escoltant el silenci, sembla que estiguem a molt quilometres del soroll de la civilització.  

Arribem al poble abandonat de Selmella on hi ha l’església romànica de Sant Llorenç amb un gran lledoner. Ens trobem amb unes persones que estan plegant un avituallament de la marxa de resistència entre l’Alt Camp i la Conca. Enfilem el  corriol que porta al Castell,  des d’on tenim una gran vista sobre el camp de Tarragona. Visitem les restes de l’antic castell, es un típic castell roquer, on les parets donen continuïtat a la roca viva. 

 

Ara el camí planeja  cap al coll de les Agulles,  on iniciem la baixada fins Vallespinosa, bonic llogaret envoltat de cingleres calcaries,  amb l’església de Sant Jaume. A mig vessant de la muntanya hi ha les restes de l’església de Santa Maria i del castell. Continuem baixant pel clot de Comadevaques, a l’altura del mas de la Pava iniciem la pujada  fins al Castell de Saborella que conserva en relatiu bon estat tres torres i dos portals d’accés.

Iniciem un altre cop baixada, prop de cal Mandil hi ha l’esquelet d’un gran roure. Tornem al Pont d’Armentera per la pista de Cal Rosic i el camí dels Riastres.

Un entorn impressionant.

 

 

 

CASTELLFERRAN, EL BRUC. 100 CIMS 3-4-16

Iniciem la caminada a l’aparcament de l’hotel Bruc, fa un dia radiant, agafem un tram de carretera fins el camí de les Batalles que surt a la dreta cap al coll de can Masana. Trobem molts ciclistes, el aparcament de Can Masana esta ple a vessa de cotxes.  Travessem la carretera per agafar el GR 172 que ens dura al Coll de les Torres i a Castell Ferran, on hi ha una torre de defensa que, a més de tenir bones vistes, durant la guerra del Francès es va utilitzar de telègraf òptic.

 

Tornem al GR fins a Sant Pau de la Guardia, on hi ha el restaurant el Celler de la Guardia, ple de ciclistes i moteros esmorzant. Deixem el GR i anem cap a la urbanització Montserrat Parc, travessem la carretera i anem cap a Can Sola, busquem la baixada a la Bauma pel costat equivocat, per sort hem trobat uns trialeros de la nostra edat que ens indiquen per on es pot baixar.

Seguim pel costat esquerra del torrent de la Balma de Can Sola, trenquem per un corriol molt ben empedrat i de baixada, que ens du ràpidament a la Balma de Can Solà. Diuen que és una de les més grans de Catalunya.  Es tracta d’un indret espectacular, la balma té 120 m de llarg per una fondària màxima de 35 m i una alçada que arriba als 15 m. Tornem pels boscos del Sola, on trobem espàrrecs i  en poca estona arribem al hotel.

SERRES D'ORDAL I MONTBAIG

Aprofitem que durant la setmana santa  molta gent abandona l’àrea metropolitana  per fer dos 100 CIMS del Baix Llobregat, el Sant Ramon i el Puig d’Agulles.

La  muntanya de Sant Ramon o el Montbaig sols té 310 m d’alçada  però és una bonica talaia  des d'on s'albira tot el delta del Llobregat i la munió de edificacions de l’àrea metropolitana de Barcelona. Pugem pel carrer del Segre de Sant Boi i seguim pel camí vell de Sant Ramon, tot i no ser molt alt el cim iniciem l’ascens des dels 6 metres d’altitud. La vegetació està formada principalment per arbustos i plantes herbàcies, però, hi ha en curs el projecte deserts verds, de reforestació amb vegetació arbora autòctona.  Al cim hi ha l’ermita de sant Ramon datada de 1887.

El Puig d’Agulles és el cim més alt de la serra d’Ordal. Deixem el cotxe davant de Can Rial, i agafem el corriol de darrera la font de Sant Jordi que ens baixa al fondo de Mas Granada, de seguida deixem la pista per agafar el sender que va pujant pel mig del bosc i de nou a la pista GR 5. Trobem molts ciclistes.

Arribem al Solell de Montcau, aquí la pujada s’intensifica fins el Montcau,  al cim nomes hi ha una gran fita de pedres i una antena de comunicació. Al iniciar el descens tenim una gran panoràmica de la plana del Penedès amb Montserrat al fons. Ja veiem un dels nostres objectius el Puig d’Agulles amb la bola blanca del radar de l’estació meteorològica.

Arribem al collet del Montcau i agafem el sender que puja al Roc de Forellac, un cop dalt, baixem al collet de Portell,  iniciem l’ascens, per una pista cimentada.  Al cim del Puig d’Agulles hi ha un radar esfèric de l’estació meteorològica del INM, una caseta de fusta de vigilància i un vèrtex geodèsic, les vistes són impressionants, però, l’entorn esta bastant deixat i brut.

Durant la tornada trobem diverses barraques  de pedra seca i algun espàrrec a la vora del camí, la pista segueix el fondo de Mas Granada fins arribar a l’Ordal.

BTT PEL DELTA DE L’EBRE 25-3-16

Comencem la ruta al carrer Poble Nou del Delta a Amposta, on hem deixat el cotxe. Trobem que s’efectua l’VIII Trofeu ciutat d’Amposta de ciclisme i alguns carrers estan tallats. Anem al passeig fluvial, que està al marge dret de l’Ebre, el qual continua pel camí de Sirga, protegit amb tanques de fusta. Ben aviat trobem les ruïnes d’una sínia. Al llarg del recorregut En aquesta part trobem alguns ciclistes i caminants.

Passem pel costat de l’illa Sapinya, reserva natural, arribem a la Balada, petit llogaret situat davant l’illa de Gràcia, i fins a Sant Jaume d’Enveja anem trobant petits embarcadors amb pescadors i regatistes entrenant al riu. Tot seguit creuem el bosquet de la Comandanta.

Arribem al riu Migjorn on s’acaba el camí de Sirga, aquí ja comencem  a trobar més gent, sobretot famílies amb bici. Seguim per una carretera  fins a la gola del Migjorn, fins ara ha estat un passeig, però, ara comença la nostra “Titan Desert Delta”, tenim que passar per la sorra de la platja vorejant la bassa de l’Alfalcada, i encara que es preciós la marxa es fa molt feixuga.

Per fi trobem un pas una mica més transitable per la platja del Serrallo, però s’acaba als Eucaliptus i tornem a anar per l’arena, cada cop trobem més gent, a l’altura de les salines de Sant Antoni agafem la carretera, on anem pel costat de la llacuna de la Tancada, la carretera és estreta hi ha molt transit decidim agafar el camí de la sèquia de l’Ala fins al Poble Nou del Delta, lloc molt polit amb totes les seves cases blanques. Avui és dia de mercat.

Busquem el restaurant que ens han aconsellat, Lo Pati d’Agustí. Molt bé, la paella boníssima i el servei insuperable, el cambrer que ens ha servit, molt simpàtic i eficient, ens ha explicat que es presentava per batlle del Poble Nou.

Desprès de  dinar anem a la llacuna de l’Encanyissada, així anomenada per que està envoltada de canyís, passem per la Casa de Fusta i agafem el camí de la sèquia Gran, continuem pel canalet de l‘Anglès i després pel canal de la Ràpita que coincideix amb el GR 92 fins Amposta.

PIC DEL VENT I PUIG DE LA CREU 19-3-16

Avui fem dos 100 CIMS del Vallès, el Pic del Vent ( 815m) i el Puig de la Creu (671m). Tot i que les previsions del temps no eren massa bones, hem decidit arriscar-nos.

A Caldes de Montbui agafem la carretera B-1243 a Sant Sebastià de Montmajor (església romànica), un cop a la urbanització el Farell anem al final del carrer la Flor de Romaní, on deixem el cotxe i agafem un corriol. 

Iniciem la caminada i als 300 metres ja hem arribat al primer cim, el Pic del Vent, punt més alt de la serra de Farell, amb una magnifica panoràmica del Vallès, davant nostre s'alça la Mola i el Montcau,  Montseny, Sant Llorenç del Munt, Bertí, Port del Comte, Puigmal. Llàstima que el dia està ennuvolat i no ens permet gaudir de tota la seva magnificència.  Al cim hi ha una taula d’orientació, un pal amb restes de una senyera, un vèrtex geodèsic  i un banc, semblant a una parada de bus, molt curiós!!!

 

Per baixar del cim, la pendent per la canal és abrupta, el terreny, amb molta pedra solta i mullada dificulta la marxa. Un cop arribem al coll del Serrat dels Cargols seguim pel camí del Farell, el terreny es suavitza i la marxa és més agradable. Seguim la pista que planeja fins a la cruïlla dels Tres Pins, on comença a pujar.

El camí del Castellet es va alternant per pista i per corriols, trobem molts ciclistes en tot el recorregut, sembla una bona zona per rutes de BTT, ho haurem de tenir en compte. Passem per l’alzina Balladora i seguim pel camí del Puig de la Creu

Un cop al Puig de la Creu, ens trobem amb  l'església romànica de Santa Maria del Puig de la Creu, de propietat privada, on trobem uns operaris fent arranjaments. A la part del darrera hi ha un mirador des d’on gaudim d’unes extenses  vistes (Montcau, Sant Llorenç,...), així com, el nostre anterior objectiu, el Pic del Vent.

Agafem un corriol pel mig del bosc que baixa fins la Font del Gurrí, el descens és força vertical i cal tenir cura i certa contenció per no deixar-se anar. Sortim a la pista  i anem cap a can Montllor i pel camí Carener fins al preciós paratge de Guanta, on hi ha el Castellet  i el seu salt d’uns 40 metres.

Poc després de travessar el pont agafem el sender PR C48, a poc mes de 100 metres, contemplant els salts i els gorgs del torrent de Guanta, ens despistem, fet que ens obliga a tornar enrere per creuar el torrent i recuperar el sender correcte.

Quant sols ens falta dos quilometres per arribar hem de treure els impermeables i els paraigües, doncs, comença a ploure amb ganes, fet que, quan arribem al cotxe estem completament xops. Ens canviem i anem a Caldes de Montbui, on dinem molt bé al restaurant El Remei.  Un cop acabem, com que ja no plou,  anem a donar un tomb pel poble, avui fan el mercat de l’olla i la caldera anomenat ”FEM BULLIR L’OLLA”, també anem a la font del Lleó, on l’aigua brolla a 70º.

Ha estat molt bé!!!! Ha valgut la pena desafiar les previsions del temps.

 

SOBREPUNY - TURO DE LA TORRE. ERMITA SANTA MAGDALENA

DISSABTE 12-3-2016: SOBREPUNY I TURO DE LA TORRE

Circular per la vesant oest de la Serra del Catllaràs, per fer un cim que recull l’essència del Berguedà, el Sobrepuny

Iniciem la caminada a la Nou de Bergada, anem cap el Santuari marià de Lourdes de la Nou, d'estil neoclàssic. Baixem per unes escales a l'esquerra del santuari fins unes cases, creuem un petit pont i arribem a una pista asfaltada, seguim un tram de camí fins agafar un sender boscós en fort i constant pendent, entremig dels arbres divisem el Pedraforca, el Cadi i la serra d’Ensija, arribem al gran faig que voregem. Continuem amb fort pendent per la baga de les espases creuant la fageda, trobem algunes clapes de neu per la vora del sender.

Ascendim sobre el cingle, ens dirigim  a la punta oest, al Sobrepuny de Baix des d’on podem veure el Cadí, Pedraforca, Ensija, la serra de Montgrony i la Nou de Berguedà. Un cop hem gaudit de les fabuloses vistes tornem pocs metres enrere fins al collet, seguim per la vora del cingle, trobem un grup de corredors que fa la ruta al invers, i  després d'una curta però intensa pujada arribem al cim del Sobrepuny, amb una paret espectacular pels vessants sud i oest, gran mirador sobretot cap al sud on s'orienta l'espadada cinglera.

Des del cim busquem el camí que baixa pel vessant nord fins al Collet del Faig, hi ha força pendent i trobem trams de neu al sender, això fa més dificultosa la baixada. Arribem al encreuament del Coll de la Plana on agafem el camí ral de la Clusa a la Nou.

Continuem baixant fins les Agudes unes agulles verticals aïllades de l’entorn, després trobem la boca de la mina de carbó.  Seguim el GR i passem el Grau de l'Ínsula, un passadís entre roques. Arribem al Saltant de Cal Patzí,  per unes escales anem al pont per creuar el torrent, davant la roca del saltant.

Arribem a la Nou i ens trobem amb la curiosa sorpresa de la concentració de vehicles militars de col·leccionista uns 130, la majoria jeeps del la segona guerra mundial.

Una ruta esplèndida i variada, amb diversos punts d'interès a més del cim, el Santuari de Lourdes, el cingle, les Agudes, el saltant.

Com que hem acabat aviat, hem decidit fer un altre 100 cims i anem a Castellnou de Bages per fer el Turo de la Torre, des de lluny es divisa l’alta i imponent torre circular de guaita. Un cop al cim les vistes panoràmiques són espectaculars, la torre esta malmesa sobre tot la part superior.

Dia fantàstic amb un temps ideal, fresc però amb sol i uns entorns impressionants, ens hem guanyat un bon dinar!!!

 

 

DIUMENGE 13-3-2016: BTT MONS D’ALLÀ DINS, LA MAGDALENA

Ruta netament rodadora, tota per pistes, alguna amb bastants pedres.  La serreta Negra és com un oasis dins els Monegres, l'últim reducte de la vegetació forestal que fa anys cobria tota la comarca dels Monegres.

Des de Candasnos anem a la zona fragatina dels Mons d’Allà dins, deixem el cotxe al mas de la Societat de Caçadors la Maza. Iniciem la cicloruta pel camí de la punta del Sable fins el mas de Panocho, allí agafem el barranc de l’Espartal fins la canyada real de Valdurrios a Fraga i arribem a l’illa Magdalena on hi ha l’ermita del mateix nom, d’estil barroc, solitària dalt el penya-segat sobre les aigües del mar d’Aragó, en ruïnes. Gaudim una estona de l’entorn i mengem uns ganyips.


 

Retornem per la val d’Aloras i després per la val de Buitre, seguin pel camí de la Magdalena a Bujaraloz, passem per la balsa de las Amargas que esta seca, i un altre cop al mas la Maza.