PEDRO DE TUBAU 20-8-16

El Pedró de Tubau o cap del Mordolar és el punt culminant dels Rasos de Tubau a la serra del Catllaràs (espai d’interès natural), serra poc freqüentada al sud de la serra de Montgrony.

Iniciem el recorregut des de Sant Jaume Frontanyà, diuen un dels pobles més poc poblats de Catalunya, molt pintoresc destaca l’església romànica.

 

Pugem per l’oest, cap al Coll de Sant Jaume on agafem el camí de Tubau  fins a  cal Roma des d’on seguim per un corriol, passem pel Coll de la Creu d’en Soler on hi ha una tanca, moltes vaques i un cartell informatiu d’entrada a l’espai natural protegit, agafem un sender que davalla pel mig d’un bosc obac, primer amb boixos i pins després faigs, el bosc és ombrívol i fresquet cosa que s’agraeix amb la xafogor que fa.

 

Arribem al cingles que anem resseguin pel marge i així gaudir de les espectaculars vistes, arribem dalt del cim, on hi ha un vèrtex geodèsic i una petita capella, Sant Marc. Les vistes panoràmiques són estupendes, Montserrat, Montseny, Pedraforca, Cadi, Moixeró.

Baixem pel grau de Llet i el cingle de Corrubí fins el mas de Tubau i l’ermita preromànica de Sant Esteve de Tubau i tornem a la pista per on hem pujat i fins al poble on hi ha una estupenda fonda on dinar, Cal Marxandó. Al arribar cau alguna gota, per sort, ja hem acabat la ruta.

 

 

TUC DE LA LLANÇA 6/8/16

Avui ens hem enfilat al Tuc de Llança, un 100 cims del Pallars Sobirà al límit de la Val d’Aran, al massís de Moredo, en l'entroncament del cordal de la Serra Baciverols amb la cresta de les Escornacrabes i la muntanya de Baqueira. Com sempre, ens ha satisfet del tot, una panoràmica excepcional.

Sortim del aparcament del Port de la Bonaigua, creuem el pont de la C 28, un cop al altre costat seguim per una pista a la dreta cap al nord, pel traçat  de les Pistes d’Esquí de Vaqueira, que en forta pujada ens porta fins al indicador de la Cresta de la Bonaigua, seguim cap a l’Estanhòla de Arcoïls o l’estanyet de Escornacrabes, pugem per un coster d’herba amb força pendent i arribem al coll del Tuc, des d’on veiem el circ de Baciver, crestegem fins al cim, on gaudim del espectacle, es un mirador excel·lent.  

Després de cruspir-nos uns ganyips, desfem fins al coll i agafem un corriolet que ens baixa per una tartera a la collada del Muntanyó, on trobem un ramat de cavalls que ens segueixen, sort que hi ha una tanca elèctrica amb un pas per les persones i ens deixen de seguir.

 

Baixem pel vessant del Tuc de la Cigalera que deixem a la nostra dreta, anem baixant cap a la Bassa de Boscàs, seguim pel camí d’Àrreu passant pel Pla de Moredo fins la pista d’on hem sortit.

Dinem a la Guingueta d’Àneu, molt bé. De tornada parem a la Fira Internacional del formatge d’Escaló

 

CLAVERA 30-7-16

Ascensió al Pic de Clavera, 100 cims i Camí de la Llibertat, dos dels reptes que estem fent. Fa mes d’un any que en diverses ocasions havíem previst fer aquesta ruta però per diferents circumstancies no vam fer-la, però ahir va ser el dia. Indescriptible la magnificència d’aquest paratge, tot i així intentaré fer una petita narració de l’experiència.

Deixem el cotxe a les cases de Bonabé, al costat del pont de Perosa, on iniciem la caminada per la pista de la dreta que va  pel costat del riu Noguera Pallaresa, el camí primer va planejat bordejat d’una frondosa vegetació d’arbres convertint-se en un lloc bucòlic,  anem seguint les marques GR (Camí de la Llibertat) fins als prats de Clavera des d’on  ens enfilem pel bonic barranc de Clavera que fent cascades i ràpids baixa de les geleres del Pic de Clavera, la pujada es molt dreta, constant i sostinguda, el sender a vegades es dilueix, seguim pel barranc de Cernalles perquè veiem un grup de nois que hi puja, però no és la millor ruta. Arribem al estanyet de Clavera, un lloc idíl·lic, ens trobem  amb el grup de nois que van al Mont Valier.

Pugem al Coll de la Pala de Clavera on hi ha una placa referent al pas del Camí de la Llibertat i amb una visió sensacional sobre l’estany Llong a França.  Ara anem resseguin el confí entre Catalunya i França per la carena, arribem al cim, quina balconada, la perspectiva des d’aquí dalt és fabulosa, contemplem de prop el Mont Valier el senyor de l’Arieja,

Després de gaudir de l’entorn i menjar iniciem el descens, aquest cop vigilem a seguir el corriol que segueix el barranc de Clavera, ja que de pujada ho hem fet per un lloc més difícil.

Al arribar al aparcament ens banyem a les fredes aigües del Noguera Pallaresa, molt fredes, però ens han retornat, hem quedat com a nous.  Tot i ser molt tard a Isil hem trobat un lloc per dinar. Un dia perfecte!




Avui hem fet una matinal amb BTT  per Montagut, a primera hora per evitar l’hora forta de calor

BASA DE LA MORA 23-7-16

Avui hem anat a un dels estanys més bonics del Pirineu, a l’Ibon de Plan o la Basa de la Mora. Esta situat en un entorn privilegiat, una petita vall glacial a 1900 m, rodejada d’espectaculars cims, amb boscos de pi negre i prats als seus marges.

Ens dirigim cap a la vall de Chistau, a la comarca del Sobrarbe, Osca. És la vall pirinenca més autèntica, a sabut conservar les seves costums, tradicions i la seva pròpia llengua el Chistavin.

Deixem un cotxe al poble de Saravillo per estalviar-nos el tram de carretera a la tornada, i anem a la pista de l’embasament de Plandescun on iniciem el recorregut fins al desviament, pugem per un corriol pel mig del bosc que segueix el barranc de l’Ibon, el PR HU 87. En constant pujada i en algun tram amb molta més intensitat, però l’entorn compensa l’esforç, un bosc fantàstic i unes vistes espectaculars de la vall de Chistau.

 

Poc abans d’arribar a l’Ibon trobem el GR 15, per on hi trobem alguns ciclistes. En aquest tram anem planejant per verds prats i boscos de pi negre. 

Arribem al màgic i llegendari estany, el lloc és espectacular als peus del massís de Cotiella, encerclat per parets calcaries, llàstima que hem agafat una època que esta bastant baix de nivell.

Ens hem guanyat un bon descans en aquest magnífic paratge, aprofitem per menjar uns ganyips i relaxar-nos una bona estona.

Tornem pel GR15, passem pel refugi de Lavasar, on hi ha cavalls, fins i tot, n’hi ha dins el refugi. En constant baixada pel mig del bosc en un indret impressionant, arribem a Saravillo. El dia ha estat radiant però amb una temperatura molt agradableAnem al Meson de Salinas a dinar, molt bé.

 

SENDERISME PER LA SERRA DE GRATAL i BTT PELS PLANS DE BELLPIUG

Dissabte 18-6-16

Un altre cop durant la setmana anuncien pluges generals per dissabte, però, un cop més, quan aquest arriba, tampoc fa tan malt temps. Anem per la zona on ens sembla que hi ha millors previsions, al límit de la Serra de Guara amb la Hoya d’Osca, concretament a la serra de Gratal.

Ja fa temps que l’Eloi tenia ganes de conèixer Penya Gratal al terme municipal de la Sotonera, amb la seva forma tan peculiar, doncs, cada cop que torna d’Ejea la pot contemplar durant una bona estona, i aquesta ha estat l’ocasió.

Deixem el cotxe a la urbanització Parc de Guara, davant els panels informatius de la ruta i comencem a caminar uns 200 m per una pista fins que trobem el desviament al corriol que porta a les Gorgues de  Sant Julian, és el PR HU 112, la ruta esta senyalitzada.  El corriol cada cop més estret i amb vegetació va pujant. Mentre pugem tenim la imponent visió de la Penya i del Barranc de  Sant Julian, seguim el corriol que passa pel barranc fins que entrem a les Gorgues. 

El congost és espectacular, exemple de les formacions del  pas de l’aigua pels conglomerats de roca,  al entrar hi ha una cambra constituïda per una gran esquerda a la roca que s’estreny al guanyar altura. En aquesta cambra hi ha un belem de considerables dimensions. Seguim endinsant-nos fins una segona cambra que finalitza en una estreta esquerda on s’intueix una corrent d’aigua. En aquest punt s’inicia un tram molt tècnic només per barranquistes experimentats. 

Retornem fins  el desviament que en forta pujada ens porta a l’esplanada de l’ermita rupestre, des d’on tenim una bona panoràmica de l’entrada del congost. Seguim pel corriol una mica emboscat de matolls per la faixa  cap al barranc de Fenés, arribem a la paridera de Bernazal i anem pujant  a Gratal, les vistes sobre la Hoya i la Sotonera  son fabuloses.

 

Tornem pel mateix lloc fins  a la pista que havíem deixat i la seguim fins  a retrobar el PR HU 112 i al cotxe. Bon temps i entorn fabulós!!!

 

Diumenge 19 de juny,  BTT pels Plans de Bellpuig-Belianes-Preixana.

 

La setmana passada ja varem fer una cicloruta per la zona, però ens va faltar temps per visitar alguns espais que ens interessaven, per això avui decidim tornar-hi.

Sortim de la Torra, la casa pairal on vaig néixer,  anem cap el camí del bosc, passem per l’alzina centenària i el fondo de la Dona Morta i, des d’aquí ens dirigim cap al Tànquel, travessem el canal, la via i l’autovia per anar al Tossal de Montcofre amb una bona visió de tota la plana i del circuit de motocross, on hi ha un búnquer.

Anem al Mas de l’Estadella, la gran masia fortificada de pedra picada  i planta quadrada. Ens dirigim al Pla dels Estinclells per visitar el poblat,  però esta tot enreixat  i no hi podem entrar. Visitem  les Pedreres, conegudes ja en l’antiguitat i cap a Preixana, avui no pugem a Montalbà, ja ho varem fer la setmana passada.

 

Seguim la banqueta del canal fins el camí d’Arbeca on ens desviem cap els molins, primer trobem les ruïnes del moli de la Tona, després  el moli del Canonge sota una edificació ara habitada i, poc més enllà, les restes del moli nou del Senyor. Seguim  fins a tornar a trobar el canal, que prosseguim  un tram per anar a la Bruixa i cap a Golmés d’on sortim pel camí de Vilasana, un cop passada l’autovia seguim pel camí de Castellnou i cap a la Torra.

La ruta transcorre per camins amples i ben cuidats. El dia espectacular

ARGIMON

 

Avui fem el nostre 100 cims numero 200. L’Argimon a Riudarenes, comarca La Selva, un cim amb no massa altura però amb una panoràmica excepcional de la plana de la Selva, el Montseny i les Guilleries.

Des de Riudarenes anem al llogaret de l’Esparra, després seguim la pista d’Argimon, aparquem en un revolt de la pista  i anem pujant per la mateixa pista des d’on ja es veu el santuari, Arribem a una explanada als peus dels santuari on hi ha una zona de focs amb aixopluc, des d’aquí surt un corriol amb forta pujada, i en amb alguns trams hi ha escales de pedra.     

Un cop dalt, pugem al terrat de l'església antiga, on hi destaca una enorme espadanya, es un mirador extraordinari des d’on es pot gaudir d’un immillorable espectacle, les vistes són increïbles.

Un cop hem gaudit de l’entorn i les vistes retrocedirem uns metres pel tal de poder seguir un corriol a l'esquerra que comença al peu d'un cartell que indica a Sant Pere de Cercada, seguim les marques blanques de la ruta de les 10 Ermites, aquest camí es molt freqüentat per ciclistes, ja que els hi proporciona un bon descens, però, cal anar amb cura per que no t’atropellin.

El camí té trams realment molt bonics, amb una frondosa vegetació. Al inici trobem un bosc típic mediterrani amb sureres i alzineres però després de la font del Grèvol trobem un bosc extraordinari, més humit amb castanyers, roures i falgueres. També hi trobem maduixes silvestres, boníssimes.

Arribem a la font de l'Avellaner, és un indret d'una bellesa molt singular sota el monestir que es troba sobre un esperó muntanyós, envoltat dels torrents de l’Esparra i de Sant Pere, isolat al centre d’una vall gairebé tancada per tots costats: per això es diu Cercada ('Circata').

El vell monestir agustinià de Sant Pere de Cercada esta restaurat, conserva part de la seva bellesa original. Aprofitem per menjar uns ganyips i tornem pel mateix camí.

Celebrem el nostre 200 cims amb un bon  dinar a Can Masferrer a l’Esparra.

 

 

LES PLAUS DE BOLDÍS 4/06/2016

Anhelàvem tant aquesta sortida que, tot i les males previsions, ens arrisquem a fer-la. Sortim de Boldís Sobirà per la pista del GR 11, un camí ramader preciós que flanqueja la muntanya, després del Roc Bataller tenim molt bones vistes de les dues besants per un costat  l’Obac de Boldís i per l’altre el Solà de Ginestarre.  Amb algun que altre “contratemps”, deixem els cotxes prop de la punta de Roquetes, als 1928 metres d’alçada “deunidó”, en una petita esplanada, doncs, per pujar-hi tenim algun petit problema, rellisquen les rodes degut a l’herba humida, finalment, amb l’ajut de la perícia dels xofers, ho aconseguim.

Iniciem l’ascens per un corriol i als 200 m trobem un pal indicador cap a les bordes de Costuix i a Àreu, nosaltres anem en direcció contraria pel camí que porta al coll de la pleta dels Ceps, un nom molt suggeridor, haurem de venir a la tardor. Les vistes son espectaculars veiem les dues valls (Farrera i Cardos), el Monteixo, la Pica, Certescan, decidim esmorzar aquí per poder gaudir d’aquestes panoràmiques tant excepcionals.

Seguim i anem carenejant el cim d’Escales de Pallars que pertany al municipi d’Alins i després pel Racó Roig cal fer alguna grimpadeta i arribem al coll dels Berdissos, trobem alguna clapa de neu, no parem de meravellar-nos de la bellesa de l’entorn amb l’escampall de bàlecs en flor d’un grog viu i una olor encisadora. Comencen a créixer els núvols, els quals, impactants i meravellosos ens acompanyen fins als increïbles Plaus de Boldís, “quina visió”,  el contrast entre els pendents tant drets que acabem de superar i l’immensa explanada, és  un extens altiplà herbós de formes suaus per sobre dels 2450 metres, al centre hi ha zones de molleres amb un petit estanyol, gaudim de les vistes, circumdats per pics emblemàtics, impressió de natura immaculada i primigènia. 

El cel cada cop més amenaçant i algun que altre tro ens fan decidir a tornar,  ho fem pels estanys de Montarenyo i després pel d’Estanilles. L’Estanilles es troba en un replà verd amb una profunda sensació de pau, decidim fer una parada per menjar uns ganyips al costat del llac, tot desafiant les previsions de la meteo.

Seguim baixant cap a la cabana de les Conques, cabana de fusta, nova i pràctica pels pastors, esta tancada però pel gran finestral es veu l’interior amb una llitera, estufa, aigüera, algú comenta la visió idíl·lica de la “pastoreta”. Tornem pel clot de Peret fins a retrobar el corriol per on hem pujat i cap als cotxes, uns 500 m abans d’arribar comença a ploure, sort que ja hem acabat la ruta.

I la gran experiència de la jornada, mentre baixem amb cotxe pel magnífic camí ramader cap a Boldís veiem al mig del camí una au bastant gran, un cop ens apropem veiem que és un gall fer, el primer cop que en veiem un exemplar en llibertat, però, quant agafem la càmera per immortalitzar el moment surt volant cap a dins del bosc. De ben segur que mai més podrem gaudir d’una visió com aquesta.

De tornada, parem a dinar a la Borda d’Arnaldo, encara que son les 17:30 hores, en Josep i la Dolors ja ens estant esperant, sortim tant tard que sembla mes que sortim de sopar que de dinar.

S’han complert les expectatives, ha estat un dia sensacional!!!!