SENDERISME PER LA SERRA DE GRATAL i BTT PELS PLANS DE BELLPIUG

Dissabte 18-6-16

Un altre cop durant la setmana anuncien pluges generals per dissabte, però, un cop més, quan aquest arriba, tampoc fa tan malt temps. Anem per la zona on ens sembla que hi ha millors previsions, al límit de la Serra de Guara amb la Hoya d’Osca, concretament a la serra de Gratal.

Ja fa temps que l’Eloi tenia ganes de conèixer Penya Gratal al terme municipal de la Sotonera, amb la seva forma tan peculiar, doncs, cada cop que torna d’Ejea la pot contemplar durant una bona estona, i aquesta ha estat l’ocasió.

Deixem el cotxe a la urbanització Parc de Guara, davant els panels informatius de la ruta i comencem a caminar uns 200 m per una pista fins que trobem el desviament al corriol que porta a les Gorgues de  Sant Julian, és el PR HU 112, la ruta esta senyalitzada.  El corriol cada cop més estret i amb vegetació va pujant. Mentre pugem tenim la imponent visió de la Penya i del Barranc de  Sant Julian, seguim el corriol que passa pel barranc fins que entrem a les Gorgues. 

El congost és espectacular, exemple de les formacions del  pas de l’aigua pels conglomerats de roca,  al entrar hi ha una cambra constituïda per una gran esquerda a la roca que s’estreny al guanyar altura. En aquesta cambra hi ha un belem de considerables dimensions. Seguim endinsant-nos fins una segona cambra que finalitza en una estreta esquerda on s’intueix una corrent d’aigua. En aquest punt s’inicia un tram molt tècnic només per barranquistes experimentats. 

Retornem fins  el desviament que en forta pujada ens porta a l’esplanada de l’ermita rupestre, des d’on tenim una bona panoràmica de l’entrada del congost. Seguim pel corriol una mica emboscat de matolls per la faixa  cap al barranc de Fenés, arribem a la paridera de Bernazal i anem pujant  a Gratal, les vistes sobre la Hoya i la Sotonera  son fabuloses.

 

Tornem pel mateix lloc fins  a la pista que havíem deixat i la seguim fins  a retrobar el PR HU 112 i al cotxe. Bon temps i entorn fabulós!!!

 

Diumenge 19 de juny,  BTT pels Plans de Bellpuig-Belianes-Preixana.

 

La setmana passada ja varem fer una cicloruta per la zona, però ens va faltar temps per visitar alguns espais que ens interessaven, per això avui decidim tornar-hi.

Sortim de la Torra, la casa pairal on vaig néixer,  anem cap el camí del bosc, passem per l’alzina centenària i el fondo de la Dona Morta i, des d’aquí ens dirigim cap al Tànquel, travessem el canal, la via i l’autovia per anar al Tossal de Montcofre amb una bona visió de tota la plana i del circuit de motocross, on hi ha un búnquer.

Anem al Mas de l’Estadella, la gran masia fortificada de pedra picada  i planta quadrada. Ens dirigim al Pla dels Estinclells per visitar el poblat,  però esta tot enreixat  i no hi podem entrar. Visitem  les Pedreres, conegudes ja en l’antiguitat i cap a Preixana, avui no pugem a Montalbà, ja ho varem fer la setmana passada.

 

Seguim la banqueta del canal fins el camí d’Arbeca on ens desviem cap els molins, primer trobem les ruïnes del moli de la Tona, després  el moli del Canonge sota una edificació ara habitada i, poc més enllà, les restes del moli nou del Senyor. Seguim  fins a tornar a trobar el canal, que prosseguim  un tram per anar a la Bruixa i cap a Golmés d’on sortim pel camí de Vilasana, un cop passada l’autovia seguim pel camí de Castellnou i cap a la Torra.

La ruta transcorre per camins amples i ben cuidats. El dia espectacular

ARGIMON

 

Avui fem el nostre 100 cims numero 200. L’Argimon a Riudarenes, comarca La Selva, un cim amb no massa altura però amb una panoràmica excepcional de la plana de la Selva, el Montseny i les Guilleries.

Des de Riudarenes anem al llogaret de l’Esparra, després seguim la pista d’Argimon, aparquem en un revolt de la pista  i anem pujant per la mateixa pista des d’on ja es veu el santuari, Arribem a una explanada als peus dels santuari on hi ha una zona de focs amb aixopluc, des d’aquí surt un corriol amb forta pujada, i en amb alguns trams hi ha escales de pedra.     

Un cop dalt, pugem al terrat de l'església antiga, on hi destaca una enorme espadanya, es un mirador extraordinari des d’on es pot gaudir d’un immillorable espectacle, les vistes són increïbles.

Un cop hem gaudit de l’entorn i les vistes retrocedirem uns metres pel tal de poder seguir un corriol a l'esquerra que comença al peu d'un cartell que indica a Sant Pere de Cercada, seguim les marques blanques de la ruta de les 10 Ermites, aquest camí es molt freqüentat per ciclistes, ja que els hi proporciona un bon descens, però, cal anar amb cura per que no t’atropellin.

El camí té trams realment molt bonics, amb una frondosa vegetació. Al inici trobem un bosc típic mediterrani amb sureres i alzineres però després de la font del Grèvol trobem un bosc extraordinari, més humit amb castanyers, roures i falgueres. També hi trobem maduixes silvestres, boníssimes.

Arribem a la font de l'Avellaner, és un indret d'una bellesa molt singular sota el monestir que es troba sobre un esperó muntanyós, envoltat dels torrents de l’Esparra i de Sant Pere, isolat al centre d’una vall gairebé tancada per tots costats: per això es diu Cercada ('Circata').

El vell monestir agustinià de Sant Pere de Cercada esta restaurat, conserva part de la seva bellesa original. Aprofitem per menjar uns ganyips i tornem pel mateix camí.

Celebrem el nostre 200 cims amb un bon  dinar a Can Masferrer a l’Esparra.

 

 

LES PLAUS DE BOLDÍS 4/06/2016

Anhelàvem tant aquesta sortida que, tot i les males previsions, ens arrisquem a fer-la. Sortim de Boldís Sobirà per la pista del GR 11, un camí ramader preciós que flanqueja la muntanya, després del Roc Bataller tenim molt bones vistes de les dues besants per un costat  l’Obac de Boldís i per l’altre el Solà de Ginestarre.  Amb algun que altre “contratemps”, deixem els cotxes prop de la punta de Roquetes, als 1928 metres d’alçada “deunidó”, en una petita esplanada, doncs, per pujar-hi tenim algun petit problema, rellisquen les rodes degut a l’herba humida, finalment, amb l’ajut de la perícia dels xofers, ho aconseguim.

Iniciem l’ascens per un corriol i als 200 m trobem un pal indicador cap a les bordes de Costuix i a Àreu, nosaltres anem en direcció contraria pel camí que porta al coll de la pleta dels Ceps, un nom molt suggeridor, haurem de venir a la tardor. Les vistes son espectaculars veiem les dues valls (Farrera i Cardos), el Monteixo, la Pica, Certescan, decidim esmorzar aquí per poder gaudir d’aquestes panoràmiques tant excepcionals.

Seguim i anem carenejant el cim d’Escales de Pallars que pertany al municipi d’Alins i després pel Racó Roig cal fer alguna grimpadeta i arribem al coll dels Berdissos, trobem alguna clapa de neu, no parem de meravellar-nos de la bellesa de l’entorn amb l’escampall de bàlecs en flor d’un grog viu i una olor encisadora. Comencen a créixer els núvols, els quals, impactants i meravellosos ens acompanyen fins als increïbles Plaus de Boldís, “quina visió”,  el contrast entre els pendents tant drets que acabem de superar i l’immensa explanada, és  un extens altiplà herbós de formes suaus per sobre dels 2450 metres, al centre hi ha zones de molleres amb un petit estanyol, gaudim de les vistes, circumdats per pics emblemàtics, impressió de natura immaculada i primigènia. 

El cel cada cop més amenaçant i algun que altre tro ens fan decidir a tornar,  ho fem pels estanys de Montarenyo i després pel d’Estanilles. L’Estanilles es troba en un replà verd amb una profunda sensació de pau, decidim fer una parada per menjar uns ganyips al costat del llac, tot desafiant les previsions de la meteo.

Seguim baixant cap a la cabana de les Conques, cabana de fusta, nova i pràctica pels pastors, esta tancada però pel gran finestral es veu l’interior amb una llitera, estufa, aigüera, algú comenta la visió idíl·lica de la “pastoreta”. Tornem pel clot de Peret fins a retrobar el corriol per on hem pujat i cap als cotxes, uns 500 m abans d’arribar comença a ploure, sort que ja hem acabat la ruta.

I la gran experiència de la jornada, mentre baixem amb cotxe pel magnífic camí ramader cap a Boldís veiem al mig del camí una au bastant gran, un cop ens apropem veiem que és un gall fer, el primer cop que en veiem un exemplar en llibertat, però, quant agafem la càmera per immortalitzar el moment surt volant cap a dins del bosc. De ben segur que mai més podrem gaudir d’una visió com aquesta.

De tornada, parem a dinar a la Borda d’Arnaldo, encara que son les 17:30 hores, en Josep i la Dolors ja ens estant esperant, sortim tant tard que sembla mes que sortim de sopar que de dinar.

S’han complert les expectatives, ha estat un dia sensacional!!!!

BTT PER SIGENA 22-5-16

SIGENA

Sortim de Lleida cap a Ontiñena a la comarca Aragonesa del Baix Cinca, aparquem al carrer del Pilar a l’altura del nº 48. Iniciem la ruta, sortim del poble i passada la cooperativa las Ontinas agafem la pista, el camí de Peña Tova que suaument va pujant. Passem pel paratge de la Fueva fins l’embassament de Sant Gregori, aquí la pujada és més forta, fins als plans de l’ermita de Sant Gregori on aprofitem per menjar uns ganyips.

 

Seguim pel camí dels Besqueros (del Vesc), rumb nord-oest recorrent tota la carena de la Serra, per masses boscoses de pins d’una bellesa particular. Arribem al refugi de Piedrafita  al capdamunt de la Serra de Sigena als 580 m d’altitud, amb bones vistes de la vall de l’Alcanadre i dels Monegros. Continuem carenejant fins a Sigena a 595m el punt més alt de la Serra, vistes espectaculars.

Iniciem el descens pel camí de Santo Domingo, fa alguna gota, peró per sort para deseguida,  arribem al pont de Ferro que travessa el riu Alcanadre i anem a visitar el Monestir de Santa Maria de Sigena, magnífic edifici romànic.   
 

Des del Monestir, prenem el caminet que surt a la nostra dreta, entre les hortes, anem paral·lels al riu durant els primers metres, fins arribar al pont vell (pont medieval, semi derruït) Travessem el riu.

Seguim el camí a Ontiñena que discorrent paral·lelament al riu Alcanadre. Un entorn humit de gran bellesa. Uns 400 m desprès del pont tenim el dubte de continuar per la pista ampla o aventurar-nos pel camí més tècnic. Encara que en un principi ens decidim pel mes ciclable, ens repensem i girem a buscar l’altre, tot i ser més dificultós afegeix l’al·licient que al tenir més altura dona una fabulosa vista de la riba fluvial. Fins  a Ontiñena.  

La ruta molt rodadora va per pista molt ciclable, per les terres que enllacen el Baix Cinca amb els Monegros. Un paisatge variat, contrast de la ribera fèrtil de l’Alcanadre i el secà de fora la vall, el típic paisatge estepari dels Monegros amb les pinedes de la serra.

 

 

 

 

FABANA, SANT COSME I SANT DAMIÀ

Ens trobem al aparcament de la Tejeria des d’on iniciem la caminada. Avui fan la Guara Tour Extrem, una prova competitiva de BTT amb format marató, que en aquests moments passa per aquí la Tejería.

Agafem el cami de la dreta, pel bosc amb suau baixada fins creuar un barranc on iniciem la pujada en direcció a l’ermita romànica de la Fabana, bastant deteriorada.

Continuem al costat del riu Calcón cap a “los  Huertos de  Fabana” on hi ha diversos  camins, nosaltres seguim el que esta indicat “Collado de Petrenales” fins que es transforma en corriol i ja s’insinuen  las Gargantas del Calcón o de Fabana amb petits salts d'aigua i petits bassals que es succeeixen en mig d’altes parets verticals, un traçat de gran bellesa. Per sort aquest cop anem amb un grup que no li fa por l’aigua, l’altra vegada que varem venir alguns tenien por de mullar-se els peus i no vam seguir. La veritat que aquest tram és  molt divertit, ens fem un tip de riure. Arribem al final de las gargantas i ens assentem a esmorzar.

Retornem pel mateix camí fins al alt de la carrasca on seguim per  la pista plena de fites religioses relacionades amb romeries  ( Verge de la Fabana, Sant Gregorio, Fuensanta, Sant Urbez, Sant Miguel). Fuensanta es un preciós i fresc racó on fer una parada a les taules de pedra al costat de la font fresca que dóna nom a l'ermita, trobem una parella dinant, molt simpàtics, els hi demanem de fer-nos una foto, també veiem un llangardaix sense potes, sembla una serp.

Arribem a l’Ermita de Sant Cosme i Sant Damià, amb l’ermita  rupestre que li dóna nom, situada a l'abric d'una impressionant visera de roca, la Peña de sant Cosme, adossada al conjunt  la casa de l'ermità i la casa palau dels Ducs de Villahermosa, privada i tancada al públic, donem un tomb per la tanca per veure el conjunt de construccions, desprès baixem per un corriol pel mig del bosc, anem a veure el saltant que hi ha prop del sender, preciós.

Arribem a l’ermita de Santa Cruz  o “esconjuradero de la cruz cubierta” (s’utilitzava per conjurar les tempestes de calamarsa). Decidim anar a la dreta a veure l’embasament i els mallos de Ligüerri, amb la Mirta que sembla un dit aixecat.

Tornem per la pista que en suau pujada ens porta un altre cop al Alt de la Carrasca i des d’aquí tornem per la mateixa pista fins l’aparcament de La Tejeria.

Dinem al restaurant de Panzano, al restaurant del càmping de Canyones de Guara i Formiga. Hi ha la meta del fi de la primera etapa del Guara Tour Extrem, hem trobats uns ciclistes de Torregrossa. Hem dinat molt bé i el cambrer, l’Oscar ha estat molt simpàtic i eficient.
Un dia perfecte, i molt divertit

MURALLA XINESA DE FINESTRES

Avui anem al Montsec d’Estall, concretament a la muralla xina de Finestres i a Fet, pobles abandonats per la construcció del pantà de Canelles amb unes panoràmiques precioses del pantà i del Montsec.

Abans d’arribar a Estopanyà agafem la pista que hi ha abans d’arribar al poble, esta senyalada amb pal indicador PR-HU, travessem el pantà de Canelles pel pont de Panavera i seguim la pista de la dreta fins a Finestres.

Deixem el cotxe a la plaça, comencem la caminada visitant l’ermita de sant Marc amb una vista única i privilegiada sobre el pantà de Canelles i sobre la muralla amb l’ermita romànica de sant Vicenç.

Després de gaudir de l’entorn anem  cap la muralla rocosa de Finestres. El camí comença amb un fort descens en ziga-zaga cap al crestall, una meravella geològica de gran magnitud. Una doble cresta paral·lela, amb parets espigades i alhora molt estretes, forma un frontal rocallós espectacular, dues línies d'estrats verticals amb una formació capritxosa que ens recorda a la Muralla xinesa. Entre les dues línies d’estrats hi ha l’ermita romànica de Sant Vicenç  i les minses restes d’un castell medieval, el camí fins a la pròpia ermita continua salvant mitja dotzena de clavilles, amb ajuda d'una sirga d'acer clavada a la roca. Un paratge realment extraordinari, una simbiosi única entre arquitectura i natura.

Tota la ruta esta ben senyalitzada, inclús hi ha senyals de rutes amb BTT, de fet ja hem planificat tornar-hi a fer-ne una, i segurament no serà la única. De cada sortida en surt varies propostes, però ens falta dies per fer-les.

Tornem al PR-HU 45 que va pujant cap al coll de Sabinós 807m, ens desviem per una pineda, els Ubagets. Tenim una vista magnifica de Fet penjat sobre un esperó rocós, trobem alguns espàrrecs però al arribar a Fet carreguem, ni hi ha per tots.

L’església de Nostra Senyora de l’Assumpció i el fabulós mirador des d’on podem contemplar el profund congost de Fet, les verticals parets de les conclues de Millà, el Montsec de l'Estall, el refugi de Montfalcó, i l'ermita de Santa Quitèria i Sant Bonifaci, Corçà, la torre de les Conclues. Realment un poble amb unes vistes úniques i espectaculars

De tornada ens tornem a entretenir collint més espàrrecs, avui si que omplim.

El temps ens ha respectat, ha estat un bon dia, un recorregut sens dubte preciós en un paratge verge magnífic, sembla que estem en un altre univers.


Indiscutiblement una sortida molt agradable i interessant. 

 

BTT PER SEGARRA

Un tomb per la plana de Guissona

Tenim un dia radiant i lluminós però fresquet. Carregem les bicis al cotxe i anem cap a Tarroja on iniciem la cicloruta per veure els castells i pobles amb encant de la Segarra més desconeguda. Ruta per pistes totalment ciclables, algun tram de camí asfaltat i algun de carreteres secundaries.

Sortim de Tarroja pel camí de les serres cap a Castellmeià on hi ha el castell i la petita ermita romànica de la Mare de Deu de la Llet, desprès de delectar-nos una estona continuem la ruta al Llor amb l’església de sant Julià i el nucli tancat d’estil medieval al peu de les ruïnes del castell. Sortim pel camí de Gospí fins a Sant Guim de la Plana.

Pel Clot del Llop i els Plans de Guissona arribem a la font de Sant Pere, on hi ha un area de lleure amb taules i bancs, seguim fins Guissona, lloc on no ens aturem ja que més endavant tornarem a passar-hi, i agafem pel camí de Cornudella cap als plans de Massoteres, passant pel costat del castell del Rubiol.

Tornem a Guissona per la zona on hi ha la ciutat romana de Iasso, passem per la font i el portal de l’Angel cap a la plaça major, trobem l’arribada dels pedals medievals. Visitem l’ermita de sant Macari i ens dirigim a la Morana un poble bastit al voltant del primitiu castell. Anem a la Mare de Deu de les flors de Maig on trobem que feien missa. Seguim a Torrefeta, a l’altura  de la font abans d’entrar al poble trobem varies famílies que fan una caminada, els trobem unes quantes vegades. A Torrefeta hi ha l’església de sant Amanç.

Pel camí d’Orpians anem a Bellveí i després a l’ermita de Santes Masses a Sedó i un altre cop a Tarroja.

Hem gaudit de la Segarra en primavera al màxim, entapissada d'un verd infinit dels camps de cereals, puntejat amb el groc dels camps de colza i el vermell de les roselles, en un dia amb molta claredat i on  els seus colors lluïen en tot el seu esplendor. Ens ha sorprès el llegat medieval de la zona amb una bellesa intrínseca.

 

Una sortida enriquidora i molt satisfactòria.