BTT PER SIGENA 22-5-16

SIGENA

Sortim de Lleida cap a Ontiñena a la comarca Aragonesa del Baix Cinca, aparquem al carrer del Pilar a l’altura del nº 48. Iniciem la ruta, sortim del poble i passada la cooperativa las Ontinas agafem la pista, el camí de Peña Tova que suaument va pujant. Passem pel paratge de la Fueva fins l’embassament de Sant Gregori, aquí la pujada és més forta, fins als plans de l’ermita de Sant Gregori on aprofitem per menjar uns ganyips.

 

Seguim pel camí dels Besqueros (del Vesc), rumb nord-oest recorrent tota la carena de la Serra, per masses boscoses de pins d’una bellesa particular. Arribem al refugi de Piedrafita  al capdamunt de la Serra de Sigena als 580 m d’altitud, amb bones vistes de la vall de l’Alcanadre i dels Monegros. Continuem carenejant fins a Sigena a 595m el punt més alt de la Serra, vistes espectaculars.

Iniciem el descens pel camí de Santo Domingo, fa alguna gota, peró per sort para deseguida,  arribem al pont de Ferro que travessa el riu Alcanadre i anem a visitar el Monestir de Santa Maria de Sigena, magnífic edifici romànic.   
 

Des del Monestir, prenem el caminet que surt a la nostra dreta, entre les hortes, anem paral·lels al riu durant els primers metres, fins arribar al pont vell (pont medieval, semi derruït) Travessem el riu.

Seguim el camí a Ontiñena que discorrent paral·lelament al riu Alcanadre. Un entorn humit de gran bellesa. Uns 400 m desprès del pont tenim el dubte de continuar per la pista ampla o aventurar-nos pel camí més tècnic. Encara que en un principi ens decidim pel mes ciclable, ens repensem i girem a buscar l’altre, tot i ser més dificultós afegeix l’al·licient que al tenir més altura dona una fabulosa vista de la riba fluvial. Fins  a Ontiñena.  

La ruta molt rodadora va per pista molt ciclable, per les terres que enllacen el Baix Cinca amb els Monegros. Un paisatge variat, contrast de la ribera fèrtil de l’Alcanadre i el secà de fora la vall, el típic paisatge estepari dels Monegros amb les pinedes de la serra.

 

 

 

 

FABANA, SANT COSME I SANT DAMIÀ

Ens trobem al aparcament de la Tejeria des d’on iniciem la caminada. Avui fan la Guara Tour Extrem, una prova competitiva de BTT amb format marató, que en aquests moments passa per aquí la Tejería.

Agafem el cami de la dreta, pel bosc amb suau baixada fins creuar un barranc on iniciem la pujada en direcció a l’ermita romànica de la Fabana, bastant deteriorada.

Continuem al costat del riu Calcón cap a “los  Huertos de  Fabana” on hi ha diversos  camins, nosaltres seguim el que esta indicat “Collado de Petrenales” fins que es transforma en corriol i ja s’insinuen  las Gargantas del Calcón o de Fabana amb petits salts d'aigua i petits bassals que es succeeixen en mig d’altes parets verticals, un traçat de gran bellesa. Per sort aquest cop anem amb un grup que no li fa por l’aigua, l’altra vegada que varem venir alguns tenien por de mullar-se els peus i no vam seguir. La veritat que aquest tram és  molt divertit, ens fem un tip de riure. Arribem al final de las gargantas i ens assentem a esmorzar.

Retornem pel mateix camí fins al alt de la carrasca on seguim per  la pista plena de fites religioses relacionades amb romeries  ( Verge de la Fabana, Sant Gregorio, Fuensanta, Sant Urbez, Sant Miguel). Fuensanta es un preciós i fresc racó on fer una parada a les taules de pedra al costat de la font fresca que dóna nom a l'ermita, trobem una parella dinant, molt simpàtics, els hi demanem de fer-nos una foto, també veiem un llangardaix sense potes, sembla una serp.

Arribem a l’Ermita de Sant Cosme i Sant Damià, amb l’ermita  rupestre que li dóna nom, situada a l'abric d'una impressionant visera de roca, la Peña de sant Cosme, adossada al conjunt  la casa de l'ermità i la casa palau dels Ducs de Villahermosa, privada i tancada al públic, donem un tomb per la tanca per veure el conjunt de construccions, desprès baixem per un corriol pel mig del bosc, anem a veure el saltant que hi ha prop del sender, preciós.

Arribem a l’ermita de Santa Cruz  o “esconjuradero de la cruz cubierta” (s’utilitzava per conjurar les tempestes de calamarsa). Decidim anar a la dreta a veure l’embasament i els mallos de Ligüerri, amb la Mirta que sembla un dit aixecat.

Tornem per la pista que en suau pujada ens porta un altre cop al Alt de la Carrasca i des d’aquí tornem per la mateixa pista fins l’aparcament de La Tejeria.

Dinem al restaurant de Panzano, al restaurant del càmping de Canyones de Guara i Formiga. Hi ha la meta del fi de la primera etapa del Guara Tour Extrem, hem trobats uns ciclistes de Torregrossa. Hem dinat molt bé i el cambrer, l’Oscar ha estat molt simpàtic i eficient.
Un dia perfecte, i molt divertit

MURALLA XINESA DE FINESTRES

Avui anem al Montsec d’Estall, concretament a la muralla xina de Finestres i a Fet, pobles abandonats per la construcció del pantà de Canelles amb unes panoràmiques precioses del pantà i del Montsec.

Abans d’arribar a Estopanyà agafem la pista que hi ha abans d’arribar al poble, esta senyalada amb pal indicador PR-HU, travessem el pantà de Canelles pel pont de Panavera i seguim la pista de la dreta fins a Finestres.

Deixem el cotxe a la plaça, comencem la caminada visitant l’ermita de sant Marc amb una vista única i privilegiada sobre el pantà de Canelles i sobre la muralla amb l’ermita romànica de sant Vicenç.

Després de gaudir de l’entorn anem  cap la muralla rocosa de Finestres. El camí comença amb un fort descens en ziga-zaga cap al crestall, una meravella geològica de gran magnitud. Una doble cresta paral·lela, amb parets espigades i alhora molt estretes, forma un frontal rocallós espectacular, dues línies d'estrats verticals amb una formació capritxosa que ens recorda a la Muralla xinesa. Entre les dues línies d’estrats hi ha l’ermita romànica de Sant Vicenç  i les minses restes d’un castell medieval, el camí fins a la pròpia ermita continua salvant mitja dotzena de clavilles, amb ajuda d'una sirga d'acer clavada a la roca. Un paratge realment extraordinari, una simbiosi única entre arquitectura i natura.

Tota la ruta esta ben senyalitzada, inclús hi ha senyals de rutes amb BTT, de fet ja hem planificat tornar-hi a fer-ne una, i segurament no serà la única. De cada sortida en surt varies propostes, però ens falta dies per fer-les.

Tornem al PR-HU 45 que va pujant cap al coll de Sabinós 807m, ens desviem per una pineda, els Ubagets. Tenim una vista magnifica de Fet penjat sobre un esperó rocós, trobem alguns espàrrecs però al arribar a Fet carreguem, ni hi ha per tots.

L’església de Nostra Senyora de l’Assumpció i el fabulós mirador des d’on podem contemplar el profund congost de Fet, les verticals parets de les conclues de Millà, el Montsec de l'Estall, el refugi de Montfalcó, i l'ermita de Santa Quitèria i Sant Bonifaci, Corçà, la torre de les Conclues. Realment un poble amb unes vistes úniques i espectaculars

De tornada ens tornem a entretenir collint més espàrrecs, avui si que omplim.

El temps ens ha respectat, ha estat un bon dia, un recorregut sens dubte preciós en un paratge verge magnífic, sembla que estem en un altre univers.


Indiscutiblement una sortida molt agradable i interessant. 

 

BTT PER SEGARRA

Un tomb per la plana de Guissona

Tenim un dia radiant i lluminós però fresquet. Carregem les bicis al cotxe i anem cap a Tarroja on iniciem la cicloruta per veure els castells i pobles amb encant de la Segarra més desconeguda. Ruta per pistes totalment ciclables, algun tram de camí asfaltat i algun de carreteres secundaries.

Sortim de Tarroja pel camí de les serres cap a Castellmeià on hi ha el castell i la petita ermita romànica de la Mare de Deu de la Llet, desprès de delectar-nos una estona continuem la ruta al Llor amb l’església de sant Julià i el nucli tancat d’estil medieval al peu de les ruïnes del castell. Sortim pel camí de Gospí fins a Sant Guim de la Plana.

Pel Clot del Llop i els Plans de Guissona arribem a la font de Sant Pere, on hi ha un area de lleure amb taules i bancs, seguim fins Guissona, lloc on no ens aturem ja que més endavant tornarem a passar-hi, i agafem pel camí de Cornudella cap als plans de Massoteres, passant pel costat del castell del Rubiol.

Tornem a Guissona per la zona on hi ha la ciutat romana de Iasso, passem per la font i el portal de l’Angel cap a la plaça major, trobem l’arribada dels pedals medievals. Visitem l’ermita de sant Macari i ens dirigim a la Morana un poble bastit al voltant del primitiu castell. Anem a la Mare de Deu de les flors de Maig on trobem que feien missa. Seguim a Torrefeta, a l’altura  de la font abans d’entrar al poble trobem varies famílies que fan una caminada, els trobem unes quantes vegades. A Torrefeta hi ha l’església de sant Amanç.

Pel camí d’Orpians anem a Bellveí i després a l’ermita de Santes Masses a Sedó i un altre cop a Tarroja.

Hem gaudit de la Segarra en primavera al màxim, entapissada d'un verd infinit dels camps de cereals, puntejat amb el groc dels camps de colza i el vermell de les roselles, en un dia amb molta claredat i on  els seus colors lluïen en tot el seu esplendor. Ens ha sorprès el llegat medieval de la zona amb una bellesa intrínseca.

 

Una sortida enriquidora i molt satisfactòria.  

 

ROCA SERENY I SANT SADURNI DE GALLIFA 16-4-16

Tenim un dissabte clar i assolellat, ens  decidim a fer dos 100 cims del Vallès, Roca Sereny al Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i  l'Obac i Sant Sadurni de Gallifa al serrat Punxegut.

Roca Sereny

Sortim del Coll de la Casilla, al límits comarcals del Bages i del Vallès Occidental. Per la carretera no paren de passar ciclistes i motos, Agafem la pista i de seguida ens desviarem a l’esquerra pel camí amb cadena, per on anem trobant pals indicadors.

Amb una petita grimpada  pugem a la allargada i una mica aérea cresta fins  al cim. Vistes panoràmiques increïbles de Sant Llorenç del Munt i l’Obac,  la Mola, Montcau, Collserola, Turo de l’Home, el Port del Compte, el Prepirineu, el Pirineu amb els cims, encara força nevats. Tornem pel Coll d’era Ventosa per una  baixada amb forta pendent i amb molta pedra solta, l’Eloi tenia el turmell lesionat, això ens ha alentit el ritme. Anem al sepulcre megalític o dolmen de roca sereny, descobert arrel del incendi del 2003.

Anem per la Vall d’horta a veure el casal modernista del Marquet de les Roques, ara propietat de la Diputació de Barcelona i en altres temps casa d’estiueig del poeta Joan Oliver on organitzava tertúlies literàries.

 

 

 

 

Gallifa

Deixem el cotxe al quilòmetre 9 de la BP-1241 agafem la pista i després el sender, que puja per dins el bosc fins el coll de sant Sadurní, des d’aquí el  corriol  en forta pujada ens porta a l’ermita romànica de Sant Sadurni de Gallifa, darrera hi ha el mirador natural  de la Guineu penjat sobre el cingle, amb vistes espectaculars sobre els cingles de Bertí, on ja havíem estat recentment, i tota la plana del Vallès fins el mar.

A Gallifa trobem un restaurant que esta força bé amb un nom ben curiós “el camí de l’església”. Bon acabament per l’agradable sortida d’avui amb l’impressionant esclat de colors i olors de la primavera.

 

SERRA DE PÀNDOLS 9-4-16

Ens trobem a l’àrea de la Fonteta a Gandesa, espai amb fonts, focs  a l’ombra de pollancres i pins,  deixem un cotxe per la tornada i els altres anem 2 km més endavant on aparquem, agafem el sender seguin les marques del GR-171 per l’obaga de la Teuleria, trobem  marques blaves en forma de ferradura que veurem durant tota la ruta, en poca estona iniciem la pujada, trobem restes d’un refugi de la guerra.

Arribem a la part alta del barranc de Pàndols on tenim una fabulosa vista de la serra de Cardo i de Pinell de Brai. Seguim pel GR, i després per la pista  fins   l’Ermita de santa Magdalena,  refeta al segle XX. Avui es el dia de la romeria, fan volteig de campanes a Pinell i un dinar de camp a l’ermita on hi ha taules i bancs de pedra, però avui ni ha un escampall de camping. Esmorzem, al costat nostre un noi ens ofereix vi que fa ell, com que ens agrada, ens dona l’adreça per fer comanda.


Després anem a la Cota  705 o Punta Alta, on hi el monument de la Pau, gaudim d'una esplèndida panoràmica, gran part de la Terra Alta, la Ribera d'Ebre, el Baix Ebre, els Ports, fins i tot, els Pirineus. Tornem enrere fins els rètols explicatius del Memorial Democràtic,  agafem el sender PR C 27, veiem unes cabres. Carenegem una mica i després davallem fins uns pista que ens porta a l’extrem de la serra de Pàndols, un bon mirador des d’on veiem Foncalda, fa molt vent. Un cop hem recreat la vista tornem enrere fins tornar a trobar el PR-C 27 que baixa fort per un tram tècnic fins el coll del Torner.

Al arribar al mas del Torner ens dividim uns van per cap a Foncalda, on dinarem, per pista i els altres iniciem la pujada per corriol cap a les crestes dels Volendins i el seu portell. Arribem a Puig Cavaller amb punt geodèsic i unes panoràmiques fantàstiques.

Seguim pel sender que passa per sota el Puig on hi ha unes Balmes i arribem al repetidor. Seguim davallant suament per la pista cap el  coll de la Font fins trobar el GR 171, al coll de la Font i en un no res som un altre cop a la Fonteta, els conductors van a buscar els cotxes i cap a Foncalda que ens espera el dinar.

Un dia ventós que ha fet que les vistes siguin molt nítides i el dia molt lluminós.

BTT PER SELMELLA I SABORELLA I CASTELLFERRAN

BTT PER L’ALT CAMP CASTELLS DE SELMELLA I SABORELLA 2-4-16

Deixem el cotxe  al costat de cementiri del Pont d’Armentera. Iniciem la cicloruta per la C37, la qual seguim uns 200 metres fins agafar el GR 175. Durant el recorregut trobem alguns ciclistes que fan la ruta del cister. Alguns trams de pista tenen pujades molt exigents i molta pedra, fet que ens obliga a baixar de la bici i transitar a peu, això fa que ens fixem que hi ha espàrrecs a les vores del cami i aprofitem per collir-los. A l’altura de l’estret de cal Palatí deixem el GR iniciem la pujada al Peny de Selmella.

Ens agafem el recorregut amb tranquil·litat, gaudint de l’entorn i sobre tot escoltant el silenci, sembla que estiguem a molt quilometres del soroll de la civilització.  

Arribem al poble abandonat de Selmella on hi ha l’església romànica de Sant Llorenç amb un gran lledoner. Ens trobem amb unes persones que estan plegant un avituallament de la marxa de resistència entre l’Alt Camp i la Conca. Enfilem el  corriol que porta al Castell,  des d’on tenim una gran vista sobre el camp de Tarragona. Visitem les restes de l’antic castell, es un típic castell roquer, on les parets donen continuïtat a la roca viva. 

 

Ara el camí planeja  cap al coll de les Agulles,  on iniciem la baixada fins Vallespinosa, bonic llogaret envoltat de cingleres calcaries,  amb l’església de Sant Jaume. A mig vessant de la muntanya hi ha les restes de l’església de Santa Maria i del castell. Continuem baixant pel clot de Comadevaques, a l’altura del mas de la Pava iniciem la pujada  fins al Castell de Saborella que conserva en relatiu bon estat tres torres i dos portals d’accés.

Iniciem un altre cop baixada, prop de cal Mandil hi ha l’esquelet d’un gran roure. Tornem al Pont d’Armentera per la pista de Cal Rosic i el camí dels Riastres.

Un entorn impressionant.

 

 

 

CASTELLFERRAN, EL BRUC. 100 CIMS 3-4-16

Iniciem la caminada a l’aparcament de l’hotel Bruc, fa un dia radiant, agafem un tram de carretera fins el camí de les Batalles que surt a la dreta cap al coll de can Masana. Trobem molts ciclistes, el aparcament de Can Masana esta ple a vessa de cotxes.  Travessem la carretera per agafar el GR 172 que ens dura al Coll de les Torres i a Castell Ferran, on hi ha una torre de defensa que, a més de tenir bones vistes, durant la guerra del Francès es va utilitzar de telègraf òptic.

 

Tornem al GR fins a Sant Pau de la Guardia, on hi ha el restaurant el Celler de la Guardia, ple de ciclistes i moteros esmorzant. Deixem el GR i anem cap a la urbanització Montserrat Parc, travessem la carretera i anem cap a Can Sola, busquem la baixada a la Bauma pel costat equivocat, per sort hem trobat uns trialeros de la nostra edat que ens indiquen per on es pot baixar.

Seguim pel costat esquerra del torrent de la Balma de Can Sola, trenquem per un corriol molt ben empedrat i de baixada, que ens du ràpidament a la Balma de Can Solà. Diuen que és una de les més grans de Catalunya.  Es tracta d’un indret espectacular, la balma té 120 m de llarg per una fondària màxima de 35 m i una alçada que arriba als 15 m. Tornem pels boscos del Sola, on trobem espàrrecs i  en poca estona arribem al hotel.