CINGLES DE TAVERTET, PUIG DE LA FORÇA 18-4-15

 

Ruta circular pels Cingles de Tavertet,  el Puig de la Força (balconada sobre el pantà de Sau) i l’agrest Sot de Balà.

 

Sortim de Tavertet, s’ha de deixar el cotxe al pàrquing de pagament a la entrada del poble, cap el Coll de Malla, sobre el pantà hi ha un mar de boira,contemplem les vistes des del Relliguer, travessem el poble agafen la pista i uns metres mes endavant agafem un corriol a l’esquerra resseguint la cinglera, tot i la boira les vistes son espectaculars.

Tornem a la pista fins al mirador del Pla del Castell, on trobem un plafó informatiu del relleu de la zona. El mirador està just sobre el mateix campanar de Sau, però nosaltres no el veiem per la boira.

 

Continuem fins un pal que ens indica un corriol que baixa per la paret de la cinglera per unes escales de pedra cap unes balmes. Diu que per aquí voltava en Serrallonga, passem per la lleixa a mitja cinglera i arribem al collet del Puig de la Força.

Aquí trobem el pas equipat de la canal del Puig de la Força amb el seu cartell de perill.  Des d’aquí amb intensa, però, per sort breu pujada, arribem al Puig de la Força, un agosarat no en te prou i s’enfila en una roca de l'estimball.

Ens arribem al mirador, un balco rocós,amb l’embasament als nostres peus i amb vistes de les Guilleries i  el Montseny, esmorzem, sembla que la boira es comença a esvair.

Tornem al collet del Puig de la Força i agafem el corriol de l’esquerra que baixa per un bosc espès i molt humit, quedem xops. Arribem a la primera pista, però seguim per un corriol fins la pista que passa al costat de l'embassament i des d’aquí podem veure la punta que sobresurt del campanar de Sau.

Anem seguint la riba de l'embassament fins que la pista s'acaba i seguim pel corriol fins a  la Riera del Sot de Balà, un racó preciós. Un cop creuada la riera enfilem el corriol amb trams empedrats, per un bosc encisador amb molta molsa que ens porta  fins als peus del Morro de l'Abella, on trobem les marques grogues a l’esquerra pujant al Morro de l’Abella i  a la dreta en direcció  cap a les cingleres del Sot de Balà,  nosaltres seguim a la dreta cap a  les parets de les cingleres i les  baumes.  No abandonem les parets del cingle, passem per una feixa, amb vistes genials sobre el Sot de Balà,  tota l'estona anem enganxats a la cinglera. Seguirem fins a arribar a un punt que el camí salva el desnivell existent amb un tram equipat amb escales metàl·liques, cosa que farà la ruta un xic més aventurera, sobre tot pel Baloo, sort que en aquest punt trobem un grup que van equipats amb corda i, ens donen un cop de mà.

Des d'allà ja arribarem al Molí del Bernat, la zona del Salt d' aigua del Molí Bernat és espectacular. Anem per la  bauma del cingle de la Fontanella, inmensa.

Pugem pel baixant de les Tunes  i ja som a Tavertet entrem per la zona esportiva.

Visitem l’església de sant Cristòfol i despres de canviar-nos busquem un lloc per dinar.

Una sortida espectacular plena de contrastos i aventura, i a més, el temps ens ha acompanyat, encara que a primera hora hi havia boira, això, ho ha fet mes extraordinari i,  sobretot amb molt bona companyía!!!!

FINS LA PROPERA...

LA COSCOLLOSA 11-4-15

Matinal circular, tranquil·la i relaxada pel Massís dels Ports, amb un 100 Cims, la Coscollosa, 879 m (diu que el seu nom ve de coscoll, ni ha molts) i la Moleta (mola calcaria de 813 m).

Ens trobem a la plaça de Xerta,

on avui es mercat. Des d’aquí anem amb cotxe fins a l’àrea de lleure de la Font Nova.

Agafem el camí que surt a la dreta i a uns 100 m ens desviem per un corriol que va pujant, les vistes precioses, encara que hi ha una mica de boirina. Arribem a la Font del barranc de l'Infern, el camí va agafant pendent, les vistes són espectaculars, hem avistat unes cabres salvatges. Des d'aquest punt ja veiem els dos cims i, decidim fer una

parada per esmorzar amb la vista de la Moleta. Arribem als peus de la Moleta i fem una petita grimpada per un pas equipat, molt divertit, un cop dalt tenim unes vistes esplèndides, encara que el dia sigui calitjós.

Baixem pel mateix lloc i continuem per un  corriol cap a la Coscollosa

pel collet de la Moleta. Un cop hem gaudit de les fabuloses vistes tornem a baixar fins al collet i agafem el corriol que porta a la font de Domingo, el camí es pedregós, però molt bonic.

Passem pel refugi de la Font Nova i ja som a l'àrea de lleure, on havíem deixat el cotxe.

Un dia fantàstic, amb bon temps i sobretot un plaer gaudir de la molt bona companyia!!! Encara que avui la representació femenina ha estat molt minsa.

 

ELS VILARS D'ARBECA 3-4-15

Divendres Sant, amb el bon temps que fa, aprofitem el mati per anar al poblat iber dels Vilars d'Arbeca. En una ruta mixta tren/bici.

Anem amb tren fins a Juneda i des de l’estació ens dirigim al parc de la banqueta. Seguim per la banqueta arbrada de la 4a sèquia, veiem els salts de la primea i de la segona màquina. Passem pels graons dels nou salts, que salven un desnivell de 22 metres en poc tros i, al arribar al pont del Valeri deixem la banqueta per visitar la font vella.

Creuem la N233 cap a la font vella, on trobem un plataner amb un tronc enorme, just entre tres persones el podem rodejar. Donem un tomb per l’àrea d’esbarjo de sant Cristòfol. Tornem a la banqueta del canal d'Urgell fins al Collet, on comença la quarta sèquia, envoltat d'una pineda molt maca.  Després anem cap Arbeca envoltant-la per la banqueta del canal i fins la fortalesa dels Vilars.

Ens dirigim a Sant Miquel de les Borgetes, i d’aquí a Puiggròs per reposar forces amb un bon esmorzar. Al sortir anem cap a Juneda per el camí de Bellpuig fins a Margalef, on visitem l’Ermita de sant Pere de Margalef i arribem a Lleida entrant per la Bordeta. Una bona sortida, molt recomanable i el temps ens ha acompanyat.

COGULLO DE CAL TORRE 17-1-15

Un cent cims fàcil i amb bones vistes, que nosaltres no hem pogut gaudir per la boira.

Iniciem la ruta des de Castellfullit del Boix, per una pista  fins uns pal indicadors on agafem un sender,  boira i molt fred. 

Nomes començar el sender trobem un  cabana de volta, en aquesta zona ni ha varies, ben conservades, seguim en forta pujada pel sender , a la punta Palomera  hi ha   tota la vegetació coberta per una capa de gel, fa un vent  fred i humit,  continuem  cap al cim, Cogullo de cal Torre 881 m, el cim més alt d’aquesta zona. Al cim hi ha un vèrtex, una taula geogràfica i una caseta de vigilància, amb bones visites que nosaltres no podem gaudir per la boira, volíem esmorzar aquí però fa massa fred.

Baixem en suau davallada cap a l'església de Santa Cecília de Grevolosa, on esmorzem, passem per les ruïnes preromàniques  Sant Miquel  i  continuem baixant fins la riera de la Grevalosa, passem pel mas de cal Ton, on ens  criden l’atenció, diu que es un camí privat, arribem a una cruïlla a al dreta veiem el moli del Pubill i anem cap a la  bassa del muntaner.  Decidim agafar un camí fora ruta el camí de cal Miquelo. Casi al arribar al camí  de can Vidales on hem  iniciat la ruta, veiem la cabana de cal Bernat, cabana de volta molt ben conservada.

Al arribar al poble anem a rehidratar-nos, celebrem Sant Antonio.

PUIG CASTELLAR, SERRA D'ANCOSA 10-1-15

Matinal circular per l’espai natural d’Ancosa-Montagut

Deixem el cotxe a Valldeserves i agafem la pista que passa pel cal Peret Gomar direcció a la serra Alta, pugem pel traçat d’una línea elèctrica amb forta pujada, ja  a la pista agafem la cruïlla que indica l’avenc d’Ancosa,

és un engolidor que té una profunditat de 32 m i uns 21 m de llarg per 7 m d’ample.
Arribem al enorme roure d’Ancosa d’uns 20 m d’altura i el tronc d’uns 5 m de perímetre, expliquen que a l’interior si practicava un ritual per protegir als nadons. Des d’aquí anem  planejant cap al convent d’Ancosa passem per un pou medieval de pedra seca, esmorzem.

Seguint la ruta passem per  la font de les canals, cap al cim de Puig Castellar, veiem les antenes,  des del cim vistes panoràmiques, hi ha un vèrtex geodèsic i una caseta de guarda,  veiem Montserrat molt a prop,  els Pirineus i el mar. Agafem el camí de davant el vèrtex i en forta baixada fins la senyal que indica el poblat ibèric, l’Eloi veu que ha perdut les ulleres i tornem enrere, les trobem

Anem baixant suament pel bosc negre cap al Coll del Corral, poc desprès trobem l’indicador del Salt del Gos, cinglera amb vistes.

Poc abans d’arribar busquem l’ abric paleolític, abrics de la Roca Roja o de Valldeserves amb pintures rupestres, forta pujada i ens costa trobar la pintura al final la veiem, una petita cabra.

Tornem al cotxe, on fem una bona sessió d’estiraments guiats per la Cristina, amb cotxe anem a Querol, per rehidratar-nos al restaurant  sant Jordi, parlem de fer la calçotada aquí i fem prereserva.

El dia ha estat fabulós amb molt bona visibilitat i bona temperatura, ens fa mandra tornar a la boira ....que trobem a l’Albi

Aiats i serra de Cabrera

Avui la ruta ha estat un recorregut variat on hem  trobat punts d'interès molt diferents i captivadors, la vegetació espectacular amb els canvis cromàtics dels arbres.

Direccio a Cantonigròs, fins al pont de la Rotllada on agafem el camí d'Aiats, deixem el cotxe prop de la masia Caselles, i anem cap a la masia d’Aiats.

Passem per darrere la masia cap als cingles d’Aiats (cinglera semicircular) pel grau de la escaleta, un passatge inclinat, una lleixa de pedra amb fort pendent. Arribem al pla d’Aiats on hi ha les cabanyes d’Aiats i un falguerar, anem a la part més alta del pla 1311 m on hi ha una estelada, anem resseguint la cinglera en direcció nord, per un sender poc marcat i en un lloc reparat i amb unes magnifiques vistes, esmorzem. El camí va baixant fins arribar al Coll de Saiols i torna a pujar una mica fins el segon cim del dia, Puig de la Bastida 1242 m. Tornem a baixar amb fort pendent, quant arribem a la pista trobem un caçador i el seu gos, despres  seguim la pista fins la casa nova de Racons i continuem per la pista fins una cruïlla de pistes, on agafem un corriol que puja per dins una fageda fins al cim de Cabrera 1308 m (100 cims),  es un pla, mentre deixem un escrit molt poètic, passen uns ciclistes, fem la foto de grup  Al final del pla hi ha el santuari de Cabrera.

Baixem pel grau nou unes escales tallades a la roca, fins al coll del Bram on agafem un corriol, es va emboscant i decidim pujar cap a  la carena una mica aeri fins l’avenc/esquerda de les Bores d’en Masarella, impressionant, fa uns 20m de fons. Explorem entre mig de blocs de pedres per buscar el forat d’entrada, al final decidim anar al final de l’esquerda i baixar per allí un cop dins uns quants intrèpids decidim anar a explorar el forat d’entrada, el trobem i sortim per allí.

Un cop feta la incursió a l’avenc continuem la carena fins l’Agullola de la Tuta i cap al Morral de Caselles, quant passem per la masia de Caselles saludem a la Gemma, ja som al cotxe.

Ha estat una preciosa matinal amb un molt bon final, restaurant cal Carreter, molt recomanable i per acabar be el dia hem comprat embotits i formatge.

 

 

Escuain 8-11-2014

Dissabte 6 de Novembre 2014, ruta circular a la garganta d’Escuain

Sortim de Lleida a les 6,45h i arribem a Escuain pel voltant de les 9h, vaig a la caseta del parc a informar-me,  al costat nostre aparquen un grupet que farà la mateixa ruta que nosaltres. Iniciem la caminada a les  9h 20’ baixem per la carretera uns 800m i agafem un sender (GR15) que ens porta al riu Yaga on trobem  el primer repte, travessar el riu sense pont,  s’ha de travessar per unes  grans pedres humides amb el perill de relliscar, un del altre grup es va mullar fins la cintura, 

algunes prefereixen passar descalces i altres fent equilibris .

Al altre costat ens espera una lleixa estreta  amb corda,

anem pujant pel sender, passem per la part final del barranc de Consusa fins la carretera de Revilla, aquí el Baloo ha espantat un ramat d’ovelles.

Al revolt abans d’arribar a Revilla on hi ha uns plafons informatius esmorzem i  després agafem el sender als miradors, tornem a travessar el barranc de Consusa per un pont i arribem a l’ermita de sant Lorién (Lorenzo) construccio medieval on hi ha inscripcions rupestres, i al primer mirador.

Continuem cap al segon mirador on es veuen el congost d’Escuain i el d’Angonés on hi ha trencalòs, tornem enrere i iniciem l’ascens pel sender que ve de Revilla i després planegem fins al pont d’Angonés, passem per la espluca del humo cap al barranc de la Garganta, un cop travessat aprofitem per fer un mos.

Trobem un desviament cap a la dreta indica el refugi de Foratarruego agafem el de l’esquerra, passem per un bosc i després baixem per una forta pendent, ens vénen molt bé els arbres per anar-nos agafant i no fer cap culada.

Arribem al pont de los Mallos, passa el riu Yaga per una estreta i molt profunda esquerda, un cop passat seguim el sender que indica a Escuain, però després d’una estona ens adonem que no es el sender que nosaltres valíem fer, la senda colgada, que és més salvatge i menys transitada.  Tornem enrere i agafem el sender de l’esquerra només passar el pont, passa per dins el bosc,  arribem al barranc de Carcil,

una tolla d’aigua espectacular, seguim per la senda, trobem alguns arbres caiguts al mig del sender, passem altres tolles i tenim vistes de la surgència d’Escuian, per fi arribem a la roca amb cadena, ja som a Escuain.

Mengem alguna cosa a la font del poble i cap a Lleida